La musa d’Antonio Vega
Llegeixo un article de Luis Alegre on ens explica que s’ha descobert qui va ser la noia inspiradora de la cançó Chica de ayer de Nacha Pop. La presumpta noia va explicar-ho en una xarxa social, i Paloma Concejero, que és l’autora d’un documental sobre el cantant del grup, Antonio Vega, ho va revelar al programa de ràdio A vivir que son dos días. Totes dues havien programat una trobada, es veu, però la noia en qüestió, Maite Echanojauregui, va morir d’un infart als 54 anys aquest estiu. Per cert, diumenge passat Gabriel Rufián, de Súmate, demostrant el seu bon gust, explicava, també a la ràdio, que una de les seves cançons preferides era El sitio de mi recreo d’Antonio Vega.
Ser la noia que va inspirar Chica de ayer pot semblar bonic i envejable i increïble, perquè la cançó és preciosa. És com ser la noia d’Ipanema. Però en realitat no és un gran favor a la protagonista. El que Antonio Vega hi explica és una trobada sexual d’aquelles no previstes. L’endemà quan es desperta tot ha canviat i li suplica a la noia que se’n vagi a casa. I és quan diu la famosa i esbalaïdora estrofa: “Me asomo a la ventana eres la chica de ayer”. La noia d’ahir, quan era de nit i que no resisteix la llum del dia. Ser la chica de ayer, l’endemà, no és cap estatus digne de ser envejat, de la mateixa manera que ser Roxanne no és una meravella. Roxanne és una prostituta. I Angie? Hi ha qui diu que és la dona de Bowie, Angela, però en tot cas, i sense confirmar-ho, és una cançó sobre el final de l’amor. Sí, hi ha la Suzanne, de Leonard Cohen, que és la dona del seu amic. Però potser la cançó és tan bonica perquè ella el va convidar —diu ell— a prendre te (de la marca Constant Comment, per cert) i es veu que el màxim que va fer va ser “tocar-li el cos amb la ment” perquè no hi havia cap altra opció. ¿Potser La mujer que yo quiero de Serrat, amb aquell vers: “Tiene muchos defectos, dice mi madre, y demasiados huesos, dice mi padre”?
