Ales notícies de RAC1 ens informen dels casos d'ablació que pateixen les nenes catalanes d'origen africà i, per il·lustrar-ho, passen un tall de veu de l'antropòloga Adriana Kaplan, investigadora principal del Grup Interdisciplinari per a la Prevenció i l'Estudi de les Pràctiques Tradicionals Perjudicials. La professora afirma que "només podrem reduir aquestes pràctiques amb prevenció", i que, en canvi, "amb persecució policial no s'aconseguirà res". La seva vehemència a l'hora de defensar la no persecució em fa dubtar. Ja l'entenc, però no la comprenc. Veig que en altres entrevistes diu que els metges que es troben nenes mutilades s'enfronten a un dilema: "Si ho denuncien, els pares aniran a la presó i les nenes a un centre de menors"; per tant, aquestes nenes "seran doblement víctimes: de la tradició, perquè estan mutilades, i de la llei, que les aparta de les famílies". A més, Kaplan pensa que el fet de retirar-los els passaports per impedir que viatgin als països d'origen és una barbaritat perquè "conculca el dret a la lliure circulació i el dret a la intimitat del menor".

Acceptem que si es castiga els pares no s'aconseguirà res. Però ¿és moral no castigar només perquè és inútil? Acceptem que, si un metge es troba amb una nena retallada i recosida i ho denuncia, la nena anirà a un centre de menors i això "la farà doble víctima". ¿Ha de deixar de denunciar-ho? ¿Faríem, doncs, el mateix en un cas de pederàstia? ¿El nen violat no hauria d'anar a un centre? ¿Per què és diferent? ¿Només perquè l'ablació és perjudicial però "tradicional", perquè els pares d'aquestes nenes no creuen estar fent res "dolent"? ¿I no trobaríem pederastes i violadors convençuts del mateix? Em semblen molt bé les campanyes de prevenció, ho juro. Però em sembla encara més bé retirar passaports. Per mi és preferible no tenir dret a la lliure circulació i, en canvi, tenir tot el cos intacte.