10/04/2012

El poema de Günter Grass

2 min

M'he llegit una traducció del poema El que cal dir que va publicar, no fa gaire, Günter Grass al diari Süddeutsche Zeitung , en què l'autor manifesta la por d'un "atac preventiu israelià que podria exterminar el poble iranià". I ho he fet després que, per causa del text, l'Estat d'Israel l'hagi declarat persona non grata . El canceller israelià, Avigdor Lieberman, ha dit que alguns intel·lectuals d'Occident que volen vendre llibres "estan disposats a sacrificar el poble jueu sobre l'altar de llunàtics antisemites".

Literàriament, el poema no em sembla bo, però potser en versió original té una bellesa que no s'aprecia en la traducció no professional. El trobo un text comparable als de Miguel Hernández, en què se sacrifica la forma pel fons. I comprenc que el text hagi suscitat reaccions irades (a tot arreu), perquè l'autor va pertànyer a les SS de jove i per aquest motiu mai no serà innocent parlant d'Israel. Ara bé. Me l'he llegit del dret i del revés i no hi veig per enlloc l'antisemitisme, tret que l'antisemitisme sigui "qüestionar les pràctiques militars de l'Estat d'Israel". Per exemple, el primer ministre israelià li ha suggerit, irònicament, que "publiqui el poema a l'Iran, que allà tindrà una gran recepció" i ningú no ha considerat que les seves paraules siguin antimusulmanes. Comprendria que l'Estat d'Israel declarés persona non grata l'autor pel fet d'haver estat membre de les SS, però que ho faci per aquest poema amb l'excusa de l'antisemitisme em sembla de bojos.

L'autor parla d'un possible atac preventiu a l'Iran, perquè Israel ha amenaçat d'atacar les instal·lacions nuclears iranianes per destruir-ne la capacitat nuclear. Per si calgués dir-ho, el règim totalitari iranià em repugna. Però crec que aquest clam és comparable al "no a la guerra" que molts intel·lectuals van cridar durant la invasió de l'Iraq.

stats