25/10/2012

Per què la Coixet sí i jo no?

2 min

Ho llegeixo a l'ARA (que se suposa que és el meu diari) i el cor se m'omple d'enveja. Enveja de la dolenta, no enveja de la sana. Per què ells sí i jo no? I sobretot, per què elles sí i jo no? ¿Som tan diferents? La paraula amb la qual l'ARA (però també els altres diaris, de fet, tots) els defineix em fa odiar-los.

Sí, sí. Alguna d'elles ha fet pel·lícules on plou de manera molt artística. I alguna d'elles ha fet llibres. Això em cou més. Jo també he fet llibres, coi, i no m'han dit mai el que acaben de dir d'ella. Quan vaig publicar l'última novel·la, a l'ARA em van dedicar molts elogis (tots merescudíssims, no cal dir-ho) però no em van dir això.

Lívida, repasso els oficis dels que formen part de la llista. Hi ha una advocada, que es diu Mercé Claramunt. Sí, d'acord, amb accent tancat. Però dir-se Mercé amb accent tancat és un peatge barat si, a canvi, et qualifiquen com la qualifiquen a ella. També hi ha l'autora de llibres que em fa tanta ràbia. Najal el Hachmi. Es deu haver canviat el nom, perquè abans es deia Najat. (Acabo de buscar el seu nom a Google i m'ha sortit un text que deia: "Potser ha volgut dir «Najat» el Hachmi".) També hi ha un amic meu, Joan Estrada, que signa com a "agitador cultural". Ostres! Un "agitador cultural" sí, i jo no? I hi ha un enginyer. I hi ha un "periodista i consultor" (reconec que "periodista i consultor" mola) i hi ha un inspector de treball. I fins i tot hi ha un empresari.

De tots ells, aquest diari i els altres han dit que són "un grup d'intel·lectuals". I em fa molta ràbia que la Najal i la Mercé siguin considerades intel·lectuals i jo no. Però he captat al vol el missatge. Ja sé què haig de fer si vull que em diguin "intel·lectual". Hauré de firmar un manifest federalista.

stats