Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

Tinc una resposta per a vostè

El president Mas va revelar quina podria ser la pregunta del referèndum que, tot i il·legal, contestarem aviat els catalans. Diu així: "Vostè desitja que Catalunya esdevingui un nou estat de la Unió Europea?"

El President ens parla de vostè i ho remarca. Perquè el "vostè" no caldria, a la frase. Podria començar amb "Desitja" (o amb el més genuí "Desitgeu"). Ha triat el verb desitjar en lloc del verb voler . Ens demana si desitgem, no si volem. I jo diria que desitjar és més eteri i menys tangible que voler . El DIEC ens diu que desitjar és "ésser atret (envers una persona o una cosa) fins al punt de voler-la posseir o atènyer". I ens dóna aquests exemples: "Desitjar honor, riqueses. Tothom desitja la felicitat". En canvi ens diu que voler és "tenir la intenció determinada d'obtenir (alguna cosa)". Els exemples? "Vol un vestit nou i li manquen diners per comprar-lo. Tinc prunes: en vols?". Com veuen, és molt més contundent i sobretot probable.

Fa servir esdevingui , que és una paraula culta, però cada cop més present als mèdia, en lloc de, per exemple, sigui . Ho trobo perfecte, perquè esdevenir , sempre segons el DIEC, vol dir "passar d'un estat a l'altre, adquirir un nou estat, una nova qualitat..." I no es pot negar que passaríem d'un estat a l'altre. Concretament, al propi.

Ara bé, el que m'amoïna és el final de la frase: "...un nou estat de la Unió Europea". Jo sí que desitjo (i vull) que Catalunya sigui un nou estat de la Unió Europea, però pel que sembla potser no hi podrem ser, al principi, a la Unió, perquè Espanya ho impedirà. Però desitjo (i vull) que -tot i no pertànyer a la UE- Catalunya sigui un nou estat. ¿La pregunta suggereix que només si formem part de la Unió Europea desitgem ser un nou estat i si no, no? Per por a possibles impugnacions, jo canviaria "Unió Europea" per "Europa". No fos cas.

PUBLICITAT
PUBLICITAT