Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

El talent d'Esperanza Aguirre

Ahir, al suplement de negocis d'aquest diari, hi havia una entrevista d'Andrea Rodés a Luis Conde, el fundador de l'empresa de caçatalents que acaba de fitxar Esperanza Aguirre. Conde explicava les virtuts que ha vist en l'expolítica i comtessa consort de Murillo. Per exemple, que "és optimista", perquè "la gent optimista rendeix entre un 65% i un 100% més que els que no ho són". I és que, com afirmava també, "entre el 80% i el 90% de l'èxit prové de la teva manera de veure la vida i només un 10-15% del coneixement".

Jo no entenc que es pugui ser "sempre" optimista, de la mateixa manera que no entenc que es pugui ser "sempre" pessimista (tot i que queda molt més bé, sobretot si et dediques a l'art). Diria que el que és normal és valorar cada situació a la qual t'enfrontes i determinar, amb realisme, si te'n sortiràs o no. Ser sempre optimista és perillós: et pots tirar al mar sense saber nedar, perquè no t'atrapin els dolents, i ofegar-te. Ser pessimista sempre també és perillós: no et tires al mar tot i saber nedar i, per culpa d'això, t'atrapen els dolents. Però, no hi ha dubte, els optimistes rendeixen més que els pessimistes perquè com que són optimistes creuen que tot els sortirà bé i, per tant, no deixen d'emprendre cap projecte (ja sigui escalar l'Everest sense oxigen o compondre la cançó d' Envàs, on vas? ). Ara bé. Els optimistes són més productius, però són també més eficaços?

I això ens porta a la segona afirmació de Conde. Entre el 80% i el 90% de l'èxit prové de la teva manera de veure la vida i només un 10-15% del coneixement. Per desgràcia, segur que té raó. En tenim la prova amb cantants, cuiners, escriptors que no tenen cap coneixement del seu ofici, però que, en canvi, són molt optimistes quan els entrevisten a les contraportades. No fa falta saber qui és Saramago per dedicar-se per exemple a la política.

Riure, malgrat tot