25/04/2012

La xocolata dels lloros

2 min

Enguany no hi ha hagut el tradicional esmorzar del dia de Sant Jordi al Palau de la Generalitat. Llegíem a La Vanguardia que la diada "va quedar reduïda a la mínima expressió per l'imperatiu d'austeritat".

En èpoques del president Pujol, a Palau donaven xocolata desfeta amb melindros i s'hi celebrava una missa. La xocolata amb melindros i la missa simbolitzaven la tradició. Però vet aquí que va arribar el primer tripartit i la tradició va donar pas a la modernitat. Pasqual Maragall no assistia a la missa. I amb ell l'esmorzar va canviar de Palau (va passar a fer-se a Pedralbes) i d'orientació. Adéu, xocolata, hola, escuma. Ara consistia en unes "mostres gastronòmiques de cuiners catalans". Però vet aquí que va arribar el segon tripartit. I José Montilla es va dedicar a la tècnica mixta. En va agafar una mica d'aquí i una mica d'allà. Va assistir a la missa, però, en canvi, "no va fer declaració institucional". L'esmorzar seguia celebrant-se a Pedralbes, com amb en Maragall, però tornava a ser xocolata, com amb en Pujol. I, ara, amb el president Mas no hi ha hagut res. Toca austeritat perquè estem patint una crisi. Però toca perquè l'austeritat en aquests moments ven .

Eliminar la xocolata és eliminar la xocolata del lloro. El cava o la pastisseria en un dia de festa com el de Sant Jordi també són un gest simbòlic important. I això no vol dir que hi hagi d'haver 3.000 convidats a la recepció, ni un cava i una xocolata caríssims. Els pastissers i els cavistes també paguen impostos i si no els poden pagar, encara s'endarreriran les obres de l'AVE de Galícia per culpa seva. Si el president no ha d'oferir una copa de cava en una recepció, potser que faci el discurs des del seu despatx i el retransmeti la tele. Em temo que l'any que ve, quan li preguntin quin llibre ha regalat, dirà que cap.

stats