01/11/2015

Balanç d’una dècada: innovació en la prevenció i ombres en l’ordre públic

6 min
Els fets delictius a Barcelona

BarcelonaEls Mossos d’Esquadra han convertit la proximitat amb la ciutadania i la capacitat d’innovar en la prevenció i la investigació en els punts forts a Barcelona. “Es resolen un 98% dels crims que causen més alarma social, com els homicidis i els assassinats”, explica el comissari Joan Carles Molinero, cap de la regió policial de l’àrea metropolitana. I afegeix: “Del 2014 només en queda un per tancar” -la dona gran que es va trobar morta a casa seva, a Sarrià, el dia de Reis, presumptament per un assalt violent-. Però encara els queden reptes pendents i un dels més evidents és la gestió de l’ordre públic, tal com van deixar clar les polèmiques en les càrregues per les protestes anti-Bolonya del 2008, el desallotjament del moviment 15-M de la plaça de Catalunya o les bales de goma en el cas Ester Quintana.

Els Mossos es van desplegar oficialment a Barcelona l’1 de novembre de fa una dècada i des de llavors s’han hagut d’adaptar als canvis d’una població molt dinàmica. “Han canviat la ciutat i la societat”, diu Molinero, que recorda que ara, amb l’auge dels creuers, en un sol matí de diumenge poden desembarcar a Barcelona més de 20.000 turistes, que cada vegada es fan més grans esdeveniments a la ciutat, com el Mobile World Congress -que ha crescut any rere any-, i que fins i tot l’urbanisme ha evolucionat, amb espais més oberts.

Joan Carles Molinero, comissari en cap de l’àrea policial de la regió de Barcelona, que és l’única del cos que se circumscriu a una única ciutat.

L’analista de seguretat del Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya Jofre Montoto, el catedràtic de dret penal de la Universitat de Barcelona (UB) Joan Queralt i el professor de sociologia de la UB especialitzat en anàlisi de les organitzacions Diego Torrente no dubten a fer un balanç general positiu de la implantació dels Mossos a la ciutat. Tot i amb això, també coincideixen que cal millorar alguns aspectes, sobretot la gestió de l’ordre públic. L’advocada penalista Anaïs Franquesa, membre del Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia, s’afegeix en la crítica a la feina dels antiavalots.

Els Mossos, a Barcelona, acumulen un bon currículum d’èxits d’investigació, com la detenció -fa dues setmanes- del violador del cúter, la dels tres joves que van cremar una indigent en un caixer automàtic el 2005 al barri de Sant Gervasi i les operacions contra les màfies nigerianes de prostitució forçada i contra la trama de corrupció de la Policia Nacional als prostíbuls Riviera i Saratoga. Però Molinero dóna molta importància a un aspecte menys cridaner: la proximitat amb el ciutadà i la prevenció del crim.

Relació directa

La policia catalana té agents dedicats exclusivament a visitar el teixit associatiu i comercial de Barcelona i parlar-hi. Aquest model, segons Molinero, és un dels èxits dels quals estan més satisfets. Montoto també destaca que els Mossos tenen “un model de proximitat més real” i s’adapten a les necessitats de cada territori. Hi ajuda, diu, que depenguin d’un govern més pròxim als ciutadans, ni que sigui literalment, que no pas el de Madrid. Queralt també ressalta “l’acostament al ciutadà” respecte a la Policia Nacional.

El primer repte que van tenir els Mossos quan van desembarcar a Barcelona va ser “conèixer la ciutat a fons”. Això ho van agilitzar amb un “predesplegament” nou mesos abans: els comandaments que havien de dirigir el cos a la ciutat van començar a conviure amb els de la Policia Nacional espanyola que encara hi treballaven. Va ser una convivència “estranya”, reconeix Molinero, però “professional i cordial”. D’entrada es van centrar a combatre el crim, sobretot els furts i els delictes de “baixa intensitat” -el 64% dels que es cometen a Barcelona-; a mantenir una bona relació amb el teixit associatiu; i a coordinar-se amb la Guàrdia Urbana.

Quan van arribar a la ciutat també van haver d’afrontar una altra realitat: la falta de denúncies. “Molts delictes no es denunciaven”, explica Molinero, perquè hi havia poques comissaries on fer-ho o es tenia la sensació que no serviria per a res. Els Mossos van obrir una comissaria a cada districte, van establir que un delicte es podia dur a qualsevol comissaria, no només a la més propera, i van fer que els agents duguessin un formulari a sobre que permet que els ciutadans puguin fer denúncies des del lloc dels fets. Tot això va fer que els primers quatre anys augmentessin les denúncies, però no vol dir que hi hagués més delictes; “va aflorar la xifra negra de la delinqüència”, diu Molinero.

Aquells primers anys no van ser fàcils, afegeix Diego Torrente, perquè la policia catalana havia de desplegar-se i bastir alhora la seva estructura. “En algun moment es va trobar a faltar un lideratge clar”, explica el sociòleg especialista en anàlisi d’organitzacions, però “això s’ha anat corregint” i ja està solucionat. D’altra banda, que siguin una policia jove, segons Queralt, la fa “molt innovadora i dinàmica”. Això també els ha permès anar-se adaptant i crear, per exemple, un grup molt àgil que es desplaça en moto per la ciutat i que no s’havia previst al desplegament inicial, o una unitat especialitzada en els delictes a la xarxa de transport públic.

Antiavalots polèmics

Per a Molinero, dos dels principals reptes que han d’afrontar ara els Mossos són mantenir a ratlla la “delinqüència de baixa intensitat”, bàsicament els furts, i garantir la seguretat en els grans esdeveniments. Tot això mentre es millora la coordinació amb la Guàrdia Urbana, la Policia Portuària i les altres policies. D’entrada no cita la millora de la gestió en l’ordre públic, però reconeix que hi ha hagut polèmiques. “Hem d’intentar que les actuacions d’ordre públic no siguin polèmiques i n’hi ha moltíssimes que no ho són”, diu Molinero, i afegeix que des de fa uns dos anys i mig els Mossos han fet “un gir i han iniciat una nova dinàmica de treball” a la Brigada Mòbil.

Montoto explica que amb el model actual molt pocs agents han de ser capaços de “controlar grans masses hostils” i que això fa que hagin de ser “molt contundents”. Això, diu, “s’ha de repensar”, tot i que és conscient que dedicar-hi més agents seria més car. Amb tot, afegeix que les polèmiques que hi ha hagut, com les bales de goma, “s’han resolt prou ràpid”. Queralt, per la seva banda, situa les bales de goma, el cas Benítez -l’empresari mort després d’una detenció al Raval- i els maltractaments a la comissaria de les Corts entre els “punts negres” de la història dels Mossos. També critica els “encapsulaments” de manifestacions.

Franquesa fa molt més d’èmfasi en l’acció dels antiavalots i manté que l’arribada de Felip Puig a la conselleria d’Interior va fer que augmentessin els casos de “desproporció de l’ús de la força”, que no s’han investigat, i la persecució indiscriminada dels moviments socials. Amb l’arribada de Ramon Espadaler diu que es va recuperar el paper dels mediadors dels Mossos, que s’havia relegat, però assegura que no n’hi ha prou. “Al cos hi ha molts agents que fan molt bona feina”, diu Franquesa, “però també dues unitats preocupants: els antiavalots i la Brigada d’Informació, amb un grup dedicat a recopilar dades dels moviments socials”. A més, assegura que la identificació dels agents encara no s’ha garantit i que en l’operació Pandora d’aquesta setmana n’hi havia que no duien el número d’identificació visible. “Així es fomenta la impunitat en l’abús de la força”, diu, “perquè es fa molt difícil que, si els agents es passen, els puguin identificar i denunciar”.

Queralt, en canvi, destaca la feina de la Brigada d’Informació. “Per l’Onze de Setembre han sortit dos milions de persones al carrer quatre anys seguits i no hi ha hagut ni un incident”, diu, i assegura que té “controlada” l’extrema dreta. Montoto també ressalta la feina dels Mossos contra l’extrema dreta: “Als anys 80 i 90 gaudia d’una impunitat impròpia d’un estat democràtic”, recorda, “que avui és impensable”.

Pel que fa als maltractaments de detinguts a la comissaria de les Corts denunciats el 2007 gràcies a unes càmeres ocultes que havia instal·lat el cos mateix, Molinero assegura: “Nosaltres som els primers interessats que això no passi”. I afegeix que, a més de les càmeres, també van establir uns torns de rotació perquè els agents que treballessin a l’únic centre on retenen els detinguts no fossin sempre els mateixos. Des de llavors, diu, no s’han tornat a trobar amb casos semblants.

stats