El fiscal torna a desafiar Castro

Palma.El fiscal d'Anticorrupció Pedro Horrach va lliurar ahir al que ja és el seu íntim rival, el jutge instructor del cas Nóos, José Castro, un escrit en què torna a criticar-lo per haver imputat la infanta Cristina. Pel fiscal, que ja es va manifestar contrari a l'anterior imputació de la filla del rei, el jutge "justifica l'existència d'indicis delictius" a partir d'una "teoria conspiratòria". Horrach reclama que abans que declari la infanta, el 8 de febrer, ho facin diverses persones, incloent-hi tres inspectors d'Hisenda, un com a testimoni i dos com a perits, per ratificar els informes "qüestionats" pel jutge basant-se en "insinuacions relatives a l'encobriment d'interessos espuris aliens a la seva tasca professional".

L'escrit d'Horrach és l'enèsim episodi de l'enfrontament entre el fiscal i el jutge, que només discrepen en un aspecte: la imputació de la infanta. Una sola diferència que ja representa nou mesos d'enfrontaments en escrits jurídics. A la interlocutòria en què va citar la duquessa de Palma, el jutge Castro ja recriminava que al cas Nóos hi ha 42 imputats i que mai ningú no s'havia oposat a cap altra d'aquestes imputacions ni li havia exigit "un manual de dret" per citar cap implicat. El pròxim episodi de la disputa arribarà, probablement, avui mateix, quan el jutge respongui a l'escrit del fiscal. Les dues associacions estatals de jutges, la conservadora i la progressista, van qüestionar ahir el to del fiscal i van donar suport a Castro.

Defensa inspectors d'Hisenda

El fiscal parla d'errors d'interpretació de Castro, d'afirmacions "penalment innòcues", amb "cap transcendència" i que "indueixen a confusió". Per contra, defensa els inspectors d'Hisenda que exculpaven l'esposa d'Urdangarin i reclama que compareguin, "per evitar que [el jutge] continuï mantenint la tesi inculpatòria basada en l'absurda i denigrant teoria d'una manipulació tendenciosa".

Horrach retreu al jutge que, a la interlocutòria, digués que l'Agència Tributària va exculpar les dones d'Urdangarin i Diego Torres -la infanta Cristina i Ana María Tejeiro- però que pel que fa a Tejeiro ho fes "a partir només d'un moment determinat" i "canviant de criteri". El canvi de criteri d'Hisenda, afegia el jutge, s'hauria fet quan ell mateix i l'Audiència de Palma van qüestionar "la responsabilitat penal" de la filla del rei d'Espanya, que l'Agència Tributària "sempre havia mantingut al marge de qualsevol responsabilitat".

Les declaracions sobre la "teoria conspiratòria" es basen, sobretot, en una disputa per tres factures emeses el 2007 d'una de les empreses de la trama, Intuit, a l'empresa dels ducs de Palma, Aizoon, per 69.990 euros. El jutge contradiu l'Agència Tributària i diu que, com que Hisenda les havia considerat "simulades", no es poden deduir en la declaració, s'han de sumar al frau a Hisenda del 2007, que, en aquell any, ja superaria els 120.000 euros, de manera que seria un delicte penal.

Horrach ho nega. Manté que el jutge fa una "interpretació errònia" i que, demanant a l'Agència Tributària un informe sobre Aizoon sense tenir en compte que les factures s'havien d'imputar directament a Diego Torres, donava una ordre "altament contradictòria". Segons el fiscal, aquestes tres factures són "un ajustament en el repartiment de beneficis entre Urdangarin i Torres" i, per tant, s'han de comptar a Torres, no a Urdangarin, i encara menys a Aizoon. Així, ni l'empresa dels ducs ni els seus propietaris haurien comès frau fiscal el 2007.

El fiscal nega que l'Agència Tributària hagi exclòs la infanta expressament i per ordres del govern espanyol. Diu que els autors dels informes d'Hisenda no hi fan referència perquè "no hi havia dades de les quals es derivés la seva vinculació amb un frau fiscal". Recorda que, d'entrada, el jutge va desestimar la petició de Manos Limpias de citar com a imputada la filla del rei.

Falta d'ètica

El fiscal avisa que el jutge corre un "greu risc" de prendre declaració a la infanta basant-se en "retrets ètics i no sobre fets delictius" i insisteix que incloure despeses personals com si fossin d'una empresa "no és una figura delictiva". Afegeix que la quota que s'hauria defraudat amb Aizoon no supera els 120.000 euros i que, per tant, no és delicte.

Horrach també defensa Cristina a partir de la seva ignorància sobre assumptes fiscals, com els seus advocats. Diu que si el jutge mateix "manifesta reiterats dubtes" sobre tributació és "incongruent" que s'imputi la infanta per, presumptament, "saber com i de quina manera havia de tributar Aizoon".

A banda de citar els inspectors d'Hisenda, el fiscal també demana que tornin a declarar com a testimonis els representants de les empreses que havien contractat Iñaki Urdangarin com a conseller o assessor -Mixta Africa, Legardere, Aceros Bergara, Havas Sport, Altadis, Pernod Ricard i Seeliger y Conde-. Haurien de servir per demostrar que les feines que els va facturar Aizoon en realitat només les feia Urdangarin i que és a ell a qui se l'ha de buscar per delicte fiscal a causa d'això, si és el cas. En el mateix sentit, també reclama la declaració de la inspectora en cap del Grup de Delinqüència Econòmica de la policia espanyola, que ha dirigit la investigació policial del cas Nóos.

El jutge ja tramita la nova imputació d'Oriol Pujol per suborn

El jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Enric Anglada, va comunicar ahir en una interlocutòria que hi ha "indicis racionals" de delicte de suborn per part d'Oriol Pujol, diputat de CiU, en el cas ITV, tal com va denunciar la Fiscalia. El magistrat refusa la peça separada dins de la causa, ja que els fets són "connexos", i esbronca el fiscal per fer-los públics.

Fabra, imputat per cobrar una corrida de toros benèfica

L'expresident de la Diputació de Castelló Carlos Fabra, del PP, va tornar a ser imputat per l'organització d'una corrida de toros benèfica amb un sistema de recaptació d'entrades força polèmic. Des de la Diputació, Fabra enviava les entrades als ajuntaments i en descomptava l'import del cobrament de tributs. Aquest mètode ja va ser investigat per la Fiscalia el 2013.

El Consell d'Europa està preocupat per la corrupció a Espanya

"La corrupció a Espanya minva la credibilitat de les seves institucions", assegura un informe del Consell d'Europa, que recomana crear un codi de bona conducta parlamentària i enfortir la independència de jutges i fiscals. L'informe constata que Espanya "ha estat escenari de molts casos de corrupció protagonitzats per responsables polítics de primer ordre".