Publicitat
Publicitat

TRIBUNALS

Dues sindicalistes a judici per cremar bitllets falsos davant la Borsa

La primera petició del fiscal era de 30 anys de presó, i ara l’ha rebaixat a dos i mig

Quan la van arrestar els Mossos d’Esquadra no s’ho esperava, però quan va saber que el fiscal li reclamava fins a trenta anys de presó no s’ho podia creure. L’actual secretària general de la CGT de Barcelona, Laura Gómez, no va sortir en llibertat amb càrrecs, va anar directa a la presó, on s’hi va passar 24 dies pel possible perill de fuga. Tot, arran d’una acció de protesta davant la Borsa de Barcelona durant la vaga del 29 de març del 2012. El cas arriba avui a judici, però ara en lloc de trenta anys entre reixes el fiscal n’hi demana dos i mig, A ella i a l’ex secretària general Eva Sánchez.

“Al camió hi portàvem una caixa de cartró amb uns papers que simulaven bitllets de banc i em vaig apropar a la porta principal [...] i, en un moment concret, la vaig encendre”, explica Gómez en una entrevista a la web que li dóna suport pel procés judicial. “Es va fer una petita foguera, va ser una performance”, continua, i afegeix que hi havia Mossos i periodistes que ho van veure tot. “La foguera es va apagar amb un simple extintor quan ja estava gairebé extingida”, i insisteix que no van intentar entrar a la Borsa.

El fiscal, però, assegura en l’escrit d’acusació que, enmig de la manifestació i “amb intenció d’atemptar contra la pau pública” les dues sindicalistes van llançar pedres contra els vidres de l’edifici i van col·locar “una capsa de cartró que contenia papers i escombraries” davant la porta, la van ruixar amb colònia i la van encendre, “cosa que va causar el desallotjament de l’immoble” per la fumera que en va sortir. Segons la versió de la defensa de Sánchez el fum el van provocar altres manifestants que, quan ja s’havia apagat la flama però encara devien quedar brases, van anar llençant-hi brossa i altres objectes. Sánchez assegura que no va participar en la crema.

100 detinguts

A causa dels avalots de la vaga general del 29-M, els Mossos van arrestar fins a un centenar de persones, entre el 29 de març mateix i els dies posteriors. El llavors conseller d’Interior, Felip Puig, volia eliminar “la sensació d’impunitat” d’alguns manifestants i va definir els avalots d’aquell dia com “l’expressió de violència urbana més gran que hem tingut mai a Catalunya”.

La performance es va acabar aquí, ningú no les va arrestar i la manifestació de la vaga general va continuar. No va ser fins el 24 d’abril que, en sortir de casa, uns agents dels Mossos d’Esquadra es van endur Laura Gómez a la comissaria. I no va tornar a sortir en llibertat fins al cap de 24 dies. Ella mateixa explica que l’advocat li va dir que l’acusaven d’un delicte d’incendi, que es pot castigar amb fins a 20 anys de presó, un altre de danys, coaccions, desordres públics i un delicte contra els drets fonamentals. En total les condemnes sumades podien arribar a 30 anys de presó. A Eva Sánchez no l’havien detinguda, però protestant a fora de la comissaria va saber que se l’acusava dels mateixos delictes.

Finalment, durant la instrucció l’acusació s’ha rebaixat i ara l’escrit d’acusació del fiscal reclama dos anys i mig de presó per a cadascuna de les sindicalistes pels delictes de desordres públics i danys amb incendi. També els exigeix, a elles i a l’asseguradora del sindicat, 9.882 euros d’indemnització. Totes dues reclamen que se les absolgui.

Visibilitzant l'assetjament sexual