Esperar el virus o anar-lo a cercar

Enric Borràs

2 min

DirectorL’11 de juny la consellera de Salut, Patricia Gómez, va assegurar que passarien de poder fer 3.000 proves PCR al dia a poder fer-ne 10.000, o fins i tot 20.000, en cas de necessitat. El Govern acabava de comprar 600.000 euros en material tecnològic per fer-ho possible. Divendres, segons un comunicat de Salut, se n’havien fetes 3.000 més que dijous, i aquesta és la tònica dels darrers dies. Es fan més PCR que els mesos anteriors, més que durant el pic de la primera onada de la pandèmia del coronavirus, però continuam molt lluny de les 10.000 al dia que, en teoria, ja s’haurien de poder fer.

És cert que s’han fet proves de manera sistemàtica als escorxadors i a qualsevol residència de gent gran on es detecta un sol positiu, però a les Balears no es fan cribratges massius a pobles o barris amb una incidència alta del coronavirus. Per què? Tenim el material tecnològic per fer-ho, i zones, com el barri palmesà de Son Gotleu, amb una taxa rècord de 7,28 positius detectats per cada mil habitants i on les condicions de vida faciliten que el covid-19 quedi fora de control. A Catalunya, a part de les proves que es fan quan hi ha sospites, ja han fet cribratges massius, amb milers de PCR diàries cada un, en barris de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Badalona, i en poblacions com Cornellà, Sabadell, Reus, Terrassa, Vic... fins i tot Andorra ha tingut la capacitat –i ha pres la decisió– de fer-ne.

Es tracta de triar entre esperar el virus –trobant-lo a partir de casos que es descobreixen pels símptomes, l’atzar o els contactes estrets– o d’anar-lo a cercar, d’agafar el bou per les banyes. Aquí, per alguna raó, el bou fa por al Govern, encara que va anunciar que tenia la capacitat tecnològica d’enfrontar-s’hi.