CAS NÓOS

Esprint final de l’Estat i el fiscal per salvar la infanta

El col·lectiu ultra Manos Limpias es queda sol defensant que s’ha de jutjar Cristina de Borbó per frau fiscal en el cas Nóos
ENRIC BORRÀS
ENRIC BORRÀS

Per al fiscal d’Anticorrupció, Pedro Horrach, jutjar la infanta Cristina seria “una discriminació no justificada”. Ahir, en la primera sessió del judici del cas Nóos, amb la germana de l’actual rei d’Espanya asseguda al banc dels acusats, va fer tot el possible perquè no hi hagi de tornar a seure i s’estalviï el judici. És l’última oportunitat que té per estalviar-l’hi. També ho van reclamar l’advocada de l’Estat, Dolores Ripoll, l’advocat de la infanta, Jesús María Silva, i fins i tot el de Diego Torres, Manuel González Peeters, aquest per uns motius diferents. Només la representant del col·lectiu ultra Manos Limpias, Virgínia López Negrete, va lluitar perquè es jutgi la infanta.

El judici del cas Nóos aclarirà si Iñaki Urdangarin i el seu exsoci Diego Torres van desviar gairebé sis milions d’euros dels governs balear i valencià a través de l’Instituto Nóos i una xarxa de societats pantalla i si el matrimoni dels exducs de Palma va defraudar Hisenda. Però el puntal que va aconseguir fer seure Cristina de Borbó al banc dels acusats, el jutge José Castro, ja no hi té res a dir: ell és jutge instructor i quan comença el judici la instrucció ja s’ha acabat. Ara serà el tribunal format per Samantha Romero, Eleonor Moyà i Rocío Martín qui haurà de decidir si es jutjarà la infanta o no. I ho dirà abans que es reprengui la vista oral el 9 de febrer, segons va explicar ahir la presidenta del tribunal, Samantha Romero, just abans de tancar a les deu de la nit la primera sessió del judici, després de més de catorze hores de procés.

Informe sorpresa

El fiscal Horrach va presentar ahir un informe per reforçar la tesi que no s’ha de jutjar la infanta com a cooperadora necessària del frau fiscal que hauria comès el seu marit a través d’Aizoon, l’empresa que tenien tots dos a mitges i que hauria servit per desviar diners que cobrava l’Instituto Nóos. L’informe, signat el 26 de desembre per la cap de la unitat central de coordinació en delictes contra Hisenda, Caridad Gómez, manté que “no es pot traslladar a l’àmbit penal el que no suposa una infracció administrativa”. Segons el fiscal, l’Agència Tributària fa centenars d’inspeccions cada any a empreses propietat de parelles tot i que els ingressos vénen de l’activitat de tan sols un dels dos membres i en aquests casos només el que cobra acaba sancionat.

El fiscal també va insistir que només amb la voluntat de l’acusació popular, sense el suport de l’acusació particular ni de la Fiscalia, jutjar la germana del rei seria “trencar la doctrina emanada fins ara del Tribunal Suprem i una discriminació no justificada a dues ciutadanes”. El fiscal va defensar que, en casos en què altres persones s’havien trobat en la mateixa situació, s’havien salvat del banc dels acusats, i va posar com a exemple una sentència de l’Audiència de Biscaia. Horrach parlava de “dues ciutadanes” perquè la dona de Diego Torres, Ana María Tejeiro, té pendent una acusació molt semblant per delicte fiscal, i és per això mateix que l’advocat del matrimoni Torres-Tejeiro s’ha sumat a la defensa de la infanta.

Segons Horrach, si la Fiscalia, que representa l’Estat, i l’acusador particular -l’Advocacia de l’Estat-, que representa el perjudicat -Hisenda-, determinen que algú no té responsabilitats penals, “l’única resposta judicial possible és l’arxivament de la causa’’ en allò que l’afecta. “L’eslògan «Hisenda som tots» s’ha de circumscriure en l’àmbit de la publicitat”, va deixar anar en el mateix sentit l’advocada de l’Estat, Dolores Ripoll. Així volia desacreditar un dels arguments del jutge Castro per acusar la infanta: que el delicte de frau fiscal seria contra tota la societat, perquè els impostos són de tots els ciutadans, i que, per tant, una acusació popular el pot perseguir tota sola. La Fiscalia i l’Estat defensen que no, que l’únic perjudicat és Hisenda i no tots els ciutadans.

Botín vs. Atutxa

Aquest és un dels dilemes clau entre les doctrines judicials anomenades Botín i Atutxa, un dels arguments principals fets servir per defensar si s’ha de jutjar la germana del rei o no. Si els perjudicats pel delicte són un col·lectiu ampli difícil de definir, l’acusació popular guanya pes i també la doctrina Atutxa. Si són una persona, un grup amb noms i cognoms o una institució, es podria aplicar la doctrina Botín i l’acusació popular no podria actuar sola per jutjar algú. Segons Horrach, només es pot aplicar un “caràcter difús” a l’administració pública “des del punt de vista sociològic” i no legal. O sigui: per la sociologia “Hisenda som tots”; per la llei, no.

La doctrina Botín rep el nom de l’expresident del Banco Santander Emilio Botín, que es va lliurar d’anar a judici l’any 2007 quan l’Audiència Nacional va decidir que no n’hi havia prou amb l’acusació popular per obrir judici per un delicte fiscal. El Tribunal Suprem ho va avalar. La doctrina Atutxa defensa que sí que n’hi ha prou quan el delicte afecta l’interès general. Es desprèn del judici al president del Parlament basc l’any 2006 per haver-se negat a dissoldre el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak. Llavors, el Tribunal Suprem va avalar que la condemna derivada únicament d’una acusació popular estava plenament justificada.

L’advocat de la infanta, Jesús María Silva, va fer servir ahir uns arguments molt semblants als de la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat. Va citar tres sentències del Tribunal Suprem i set d’audiències provincials per defensar que no es pot jutjar la infanta només amb l’acusació popular, que exerceix Manos Limpias. Segons Silva, una acusació només en mans de l’acusació popular és “un malson” per als juristes més destacats i vulneraria els drets fonamentals de la seva clienta.

Silva també va demanar ahir poder incloure al procés un informe que rebaixaria en 50.000 euros els 587.000 euros que la infanta ja va dipositar en concepte de fiança per haver-se beneficiat a títol lucratiu dels fons presumptament dels negocis del seu marit. Pedro Horrach no s’hi va oposar.

L’advocada de l’Estat creu que no hi ha cap possibilitat de “col·lectivitzar” el delicte fiscal, i va parlar de l’interès “partidista, corporatiu o clientelar” que poden representar acusacions populars com la de Manos Limpias. El col·lectiu ultra es va quedar sol ahir reclamant vuit anys de presó per cadascun dels dos delictes de frau fiscal pels quals acusa Cristina de Borbó. Segons l’advocada de Manos Limpias, Virginia López Negrete, no jutjar la germana del rei la perjudicaria perquè “quedaria estigmatitzada socialment” si no se li permet defensar-se en un judici just. Negrete va acusar la Fiscalia de defensar “amb més ímpetu” els drets de la infanta que els de la resta dels acusats. La representant de Manos Limpias va reclamar que no es doni un “privilegi d’immunitat” a Cristina de Borbó.

Qui va mantenir ahir un paper força discret va ser l’advocat d’Urdangarin, Màrius Pascual. Això reforça la creença que podria haver negociat un pacte amb la Fiscalia, sense esquivar la presó, perquè Urdangarin accepti alguns delictes.

La sessió d’ahir va ser només el debat de les qüestions prèvies i es va poder tancar en un sol dia. En un judici normal tindria poc interès, però el del cas Nóos no és un judici normal, ja que esquitxa una de les principals institucions de l’estat espanyol: la monarquia. Ara el judici no es reprendrà fins al 9 de febrer i, segons què decideixi el tribunal, és possible que la infanta no hi hagi de tornar. De la mateixa manera que el jutge José Castro va haver d’imputar la infanta fins a tres vegades per aconseguir que fos definitiu, al final podria resultar que el judici de la infanta hagi durat un sol dia.