El Govern corregeix Ada Colau: Els refugiats no aniran al Fòrum

BarcelonaEl Govern va escenificar ahir que prenia el control de l’acollida de refugiats a Catalunya, i ho va fer corregint l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, una de les primeres autoritats polítiques del país, que havia reaccionat a la crisi oferint Barcelona per liderar una xarxa de ciutats refugi. El coordinador del comitè per a l’acollida de refugiats, Àngel Miret, al costat del director general d’Immigració, Xavier Bosch, va deixar clar que el primer punt de recepció dels refugiats serà la Casa Bloc, al barri de Sant Andreu de Barcelona. Ada Colau havia assegurat dimarts que el punt de recepció seria l’edifici Fòrum.

L’anunci del Govern va agafar a contrapeu l’Ajuntament, que va trigar unes hores a reaccionar. Fonts municipals van explicar que després del ple d’ahir Colau s’havia reunit amb la vicepresidenta, Neus Munté, a qui havia comunicat el “pla operatiu” preparat per l’Ajuntament i que preveu que, quan arribin més de 75 refugiats s’activi una fase d’“emergència”, i en aquest cas els tècnics municipals aconsellen que els nouvinguts siguin derivats a l’edifici Fòrum durant un període d’unes dotze hores per poder atendre’ls, fins que se’ls trobi un lloc. La Casa Bloc té unes 80 habitacions. El pla del govern no preveia aquesta fase d’“emergència”.

Miret va intentar reduir el desaire a l’equip de Colau assegurant que el que havia anunciat l’alcaldessa era un “pla més genèric” per a la ciutat de Barcelona i que no devia ser per al cas concret d’aquesta crisi de refugiats, encara que l’Ajuntament d’entrada l’havia presentat així. “Si ens deixem de susceptibilitats estranyes tot es pot encaixar amb bastant sentit”, va deixar anar. Amb tot, l’equip de Colau tampoc va voler fer créixer les diferències i va prometre “la màxima col·laboració amb totes les administracions implicades”. Els representants del Govern van insistir que havien fet el pla en coordinació amb els municipis, les dues entitats municipalistes, el Fons Català de Cooperació per al Desenvolupament i les entitats més veteranes en l’ajuda als refugiats.

Oficines de repartiment

Unes oficines de “punt calent” a les zones amb més pressió d’Itàlia i Grècia seran les que derivaran els refugiats cap als països membres de la Unió Europea. Hongria se n’ha desentès; s’espera que, amb la frontera tancada, intenti fer sortir els refugiats que hi han arribat cap a Alemanya. En aquestes oficines hi haurà funcionaris europeus, d’Itàlia i de Grècia i dels països receptors. Ja s’han començat a posar en marxa i Espanya hi ha destinat alguns treballadors, va explicar ahir Bosch.

Amb tot, l’Estat encara no ha comunicat la situació legal en què arribaran els nouvinguts. El dubte és si ja tindran l’estatus de refugiats reconegut i, de moment, només ha indicat que tindran “els papers avançats”. Aquest és un punt clau perquè l’oficina de la Delegació del govern espanyol que tramita les sol·licituds d’asil està col·lapsada, segons ha dit Bosch, i ara mateix ni tan sols dóna hores per començar els tràmits, tot i que Madrid ja ha promès reforçar l’oficina.

Al marge dels que ja hi siguin, l’Estat enviarà igualment refugiats a Catalunya. Tot i que Colau va dir que n’esperaven uns 1.200 al novembre i que la meitat es quedarien a Barcelona, Miret no va voler parlar de xifres ahir, però també confia que al novembre hi hagi les primeres arribades. Assegura que aquest és un dels problemes als quals s’enfronten: no saben quants refugiats arribaran, ni quan, ni com seran (famílies, homes sols, amb formació, sense...) i això fa més difícil preparar-ho tot.

El procés de rebuda

Quan arribin a Barcelona el pla preveu dur-los a la Casa Bloc, un complex construït als anys trenta però “plenament operatiu”, segons Miret, amb espais comuns i 26 pisos amb dues o tres habitacions cada un. Allà els refugiats s’hi passaran una o dues setmanes mentre els facin un diagnòstic personalitzat de les necessitats i característiques de cada un. Si amb la Casa Bloc no n’hi hagués prou, el Govern també compta amb La Conreria, a Tiana, oferta per l’arquebisbat de Barcelona; i amb un equipament de l’orde de Sant Joan de Déu a Manresa.

Després es derivarà els refugiats a diferents punts del territori, en funció de les seves necessitats i habilitats o oficis, i de les opcions del banc de recursos, però sempre comptant que cada família podrà tenir el seu propi pis; d’entrada es descarta que famílies autòctones comparteixin casa seva. Miret va dir que “no hi haurà privilegiats”, i el mig miler de sol·licitants d’asil que ja hi ha a Catalunya també es podran acollir a aquest procés.

Per preparar aquesta acollida el pla també inclou la creació de tres grups de treball que ja s’han posat en marxa: el de sensibilització i pedagogia, el d’inventari o banc de recursos i el grup d’acollida, “menys espectacular, però segurament el més important”, segons Miret, perquè acompanyarà els refugiats, amb professionals i voluntaris, perquè entenguin com funciona la societat que els acull.

“No pots culpar la gent per voler marxar del seu país”

L’Alisar al-Khadour, de 28 anys i natural d’Homs (Síria), va demanar fa sis mesos l’asil a Espanya després que la guerra civil al seu país l’enxampés estudiant a Barcelona. Fa tres anys que no veu la seva família però els seus pares també planegen emigrar a Europa. Lamenta, però, que s’etiqueti la gent com a refugiat o immigrant,

i que se’ls prejutgi.