SEGURETAT

Grans empreses preparen vigilants privats per contraatacar terroristes

El cap de seguretat de Bankia preveu actuacions conjuntes amb la policia

En cas d’atac terrorista a una empresa, els vigilants privats podrien haver d’afrontar un paper molt més actiu que no es podia pensar fins ara. Dijous, en una conferència sorprenent al congrés Security Forum, el director de seguretat de Bankia, Juan Manuel Zarco, acompanyat del seu homòleg a Unicredit, Carlos Vázquez, va dir que, veient l’evolució dels atemptats a Europa, s’està començant a demanar “una actuació dels vigilants armats que permeti l’evacuació de la resta de treballadors”. Però no es va quedar aquí: va explicar que la Policia Nacional els havia comunicat que volia que els vigilants privats actuessin amb ells en cas d’atac, i com ho havien de fer.

Zarco va recordar que un any abans dels atemptats del 17-A, el 27 de juliol del 2016, s’havia fet una reunió a la comissaria general de seguretat ciutadana de la Policia Nacional, a Madrid, amb els responsables de seguretat de “les principals empreses”. Allà els van dir que, d’avant d’un atac terrorista, l’equip de seguretat propi de cada empresa havia de mantenir sempre “el contacte visual” amb els agressors i esperar la policia. Quan arribessin els cossos de seguretat públics, s’hi enfrontarien conjuntament. I quan ho fessin, s’haurien de mantenir les posicions, “protegits adequadament”, i no es podria retrocedir. En el moment del contraatac tampoc s’aturarien a atendre els ferits.

Segons el director de seguretat de Bankia, a la reunió fins i tot els van donar detalls de com haurien d’envestir els equips conjunts: “L’avenç dels equips policials i de seguretat cap als assaltants s’haurà de fer en forma romboidal, mantenint la cobertura de 360 graus”, va dir llegint les notes que duia d’aquella reunió. Aquest diari s’ha posat en contacte amb el ministeri d’Interior per contrastar aquestes informacions però no ha rebut cap resposta.

“Ara són moltes les veus que volen substituir la recomanació run, hide and fight (córrer, amagar-se i lluitar només com a últim recurs) per no córrer i enfrontar-se als atacants directament”, va insistir Zarco. Les recomanacions que els havia fet la policia a la reunió arribaven a detallar com s’havia d’actuar si ferien un terrorista amb una armilla que pogués dur explosius. “No s’hi acostarà ningú, davant del risc que s’immoli -va dir-; se l’haurà de neutralitzar a distància o, si està ferit al terra, acostar-s’hi mantenint-se molt atent a qualsevol moviment”.

A la conferència, que duia per títol L’empresa davant del terrorisme jihadista: amenaces i mesures de seguretat, també es va parlar de les conseqüències dels atemptats de Barcelona i Cambrils sobre el sector. El director de seguretat de Bankia va explicar que arran del 17-A van revisar la seguretat de les seves oficines a les torres Kio de Madrid. Van reforçar el nombre de vigilants, també el dels que duen armes de foc, i en van formar alguns en seguretat antiterrorista. “La formació és bàsica”, va assegurar. A més, van començar a fer rondes al voltant de l’edifici “per detectar persones sospitoses”, tot i que ja tenien un sistema de videovigilància a l’exterior. A més, com que a les oficines moltes de les parets són de vidre, hi han creat sales “d’ocultació” perquè s’hi puguin amagar els treballadors si hi ha un atac i no poden sortir.

Silenci comunicatiu

El director de seguretat d’Unicredit, per la seva banda, va afegir que les empreses que no tinguin vigilants privats han de tenir gent amb prou capacitat de lideratge per dirigir l’evacuació. Vázquez també va explicar que les oficines s’han de dissenyar pensant que, si hi entra un atacant, se l’ha de poder tancar, deixant-lo aïllat, fins que arribi la policia. També va recomanar no donar més informació de la imprescindible, ni tan sols el número de morts o de ferits: “Que les xifres les doni la policia”, va dir. I va insistir: “Som en un món en què dues fotografies es fan virals i després resulta que tothom sap què passa a l’edifici millor que nosaltres”.

Zarco va assegurar que el Daeix “continua viu, i molt viu”, i que entre el que duem d’any i l’any passat ha mort 14.778 persones, tot i que la majoria al Pròxim Orient. També va recordar que des de l’11-M ha mort 609 persones a Europa, on l’any amb més atacs hauria sigut el passat. Entre el 2017 i el 2018 l’Estat Islàmic ha comès dotze atemptats al continent, va insistir: la meitat, tan sols amb ganivets; quatre, amb vehicles; un, amb un fusell automàtic AK-47, i un altre, amb explosius. “Vuit van ser al carrer, però quatre, en comerços i locals”, va afegir.

Etiquetes