PalmaL’Audiència de Palma va rebutjar ahir admetre al cas Nóos dues proves documentals sol·licitades per l’exsoci d’Iñaki Urdangarin, Diego Torres: un disc compacte que conté la gravació d’una declaració judicial a Barcelona del duc de Palma i una sèrie de correus electrònics personals amb una conversa de contingut sexual entre Urdangarin i un amic seu. L’Audiència i el jutge del cas Nóos, José Castro, ja havien rebutjat incloure aquests correus com a prova, però l’advocat de Torres, Manuel González Peeters, hi havia tornat a insistir amb un recurs, que ara ha perdut definitivament.
El tribunal considera que els correus i el disc no són útils en el moment actual en què està el procés judicial. L’advocat de l’exsoci d’Urdangarin va demanar que s’admetessin les dues proves per poder acreditar que tot el que feia el gendre del rei, fins i tot els correus interns amb el seu exsoci, estava supervisat pels serveis de seguretat de l’Estat. Torres demanava l’admissió de les dues proves per demostrar que va actuar en tot moment pensant que tot el que feia era legal, perquè a Urdangarin el supervisaven els serveis de seguretat estatals per la seva condició de gendre del rei d’Espanya i marit de la infanta Cristina.
L’Audiència admet que és “versemblant” que Urdangarin estigués sota “el control i seguiment dels serveis de seguretat de l’Estat”, però conclou que és un “fet circumstancial” i que s’haurà de valorar en el judici oral. Ara bé, el tribunal també diu que això no impedeix que els dos socis haguessin pogut malversar fons públics, obtenir contractes públics que “encobririen subvencions il·legals” i crear factures simulades per defraudar Hisenda. Aquest mateix tribunal, la secció segona de l’Audiència de Palma, és probable que acabi jutjant el cas Nóos.
Torres va lliurar els correus electrònics que van originar la disputa arran d’una petició del jutge Castro. El jutge li havia reclamat que donés tots els detalls de la reunió que els dos exdirigents de l’Instituto Nóos haurien mantingut al Palau de la Zarzuela amb el llavors president valencià, Francisco Camps, i l’alcaldessa de València, Rita Barberá.
