El repte del laboratori

L’FBI ha detectat l’ús de més de 60 drogues per cometre assalts sexuals

El cap del laboratori químic del cos policial dels EUA alerta a Barcelona que l’alcohol és la més usada

Ansiolítics i sedants legals com les benzodiazepines -incloent-hi el Rohipnol-, psicòtrops recreatius com l’anomenat èxtasi líquid, antidepressius com l’amitriptilina, i la droga més fàcil d’aconseguir a bona part del món, l’alcohol, són només algunes de les substàncies que es poden fer servir per doblegar la voluntat d’algú i aprofitar-se’n. En la submissió química normalment es parla de molt poques substàncies “però la realitat és que coneixem més de 60 drogues usades en assalts sexuals”, avisava dilluns el cap de la unitat de laboratori químic de l’FBI, el doctor Marc Anthony LeBeau. Ho va dir en una taula rodona sobre toxicologia al XIV Congrés de Metges Forenses que ha tingut lloc aquesta setmana a la Ciutat de la Justícia de Barcelona.

La submissió química és una realitat innegable que durant molt de temps ha passat desapercebuda perquè sovint ni tan sols es denuncia i pot ser difícil de demostrar, però cada vegada rep més atenció. La directora de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya, Aina Estarellas, no creu que els últims anys hagin augmentat els casos d’abusos sexuals amb l’ús de drogues, tot i que sí que se’n denuncien més que fa deu o quinze anys. Però és que llavors era una mena de crim molt desconegut. “Cap a l’any 2000 ni tan sols parlàvem de submissió química”, va admetre. Segons LeBeau, el primer cas d’assalt sexual mitjançant submissió química documentat als Estats Units es va denunciar el 1960 a Nova Jersey.

El 2015, dels 781 casos d’agressions sexuals on van actuar forenses de l’Institut de Medicina Legal, en 107 -un 13,7%- es va fer, a més de l’estudi per detectar esperma, un altre de toxicològic perquè se sospitava que la víctima havia patit submissió química. Segons la cap del laboratori forense de l’institut, la doctora Maria Teresa Marrón, en gairebé la meitat de les víctimes -un 43%- el que van trobar-hi és alcohol, i molt. Van calcular que de mitjana, en el moment del suposat assalt, en tenien 2,5 grams per cada litre de sang, una taxa que multiplica per cinc el límit legal per conduir. “L’alcohol és la droga més utilitzada en aquesta mena de crims, és fàcil d’obtenir, és legal en la majoria de llocs, s’accepta socialment i causa tots els efectes que busca el delinqüent”, va avisar LeBeau.

Trencar mites

L’especialista de l’Oficina Federal d’Investigació nord-americana va voler desmuntar bona part dels mites que envolten la submissió química. Va explicar que no només es fa servir en assalts sexuals -tot i que va admetre que són la majoria de casos denunciats-, sinó també per al tràfic d’òrgans, robatoris, segrestos i molts altres delictes. En anglès encara es fa servir el terme mickey per parlar d’una beguda amb droga dissolta per incapacitar algú. El terme ve de Mickey Finn, un bàrman de Chicago a qui van enxampar el 1903 perquè posava hidrat de cloral a la beguda d’alguns clients i, quan els havia deixat fora de combat, els robava. Es despertaven pensant que havien begut massa i que algun altre client ho havia aprofitat per buidar-los les butxaques. LeBeau, a més, va descartar que l’escopolamina, també anomenada burundanga, fos una droga utilitzada habitualment en aquests delictes als EUA, va dir que tan sols n’havien detectat un parell de casos. A Catalunya, l’Institut no n’ha detectat mai. A Mallorca se’n va documentar un cas l’any passat.

Col·locar una pastilla a la beguda d’algú sense que se n’adoni no és tan fàcil, va explicar LeBeau: és difícil que es dissolgui del tot i canvia el gust, sol fer-lo més amarg. Però no és impossible. Hi ha drogues líquides, per exemple, que no deixen residus, i algunes que poden fer “que una persona que està desperta, en tan sols deu minuts estigui completament adormida”. Tot i això, sovint resulta més fàcil convèncer la víctima perquè begui alcohol voluntàriament.

Les víctimes dels delictes comesos amb submissió química se solen despertar confuses, tenen llacunes de memòria i poden sospitar que han patit un abús sexual però no ho saben concretar, segons LeBeau. N’hi ha que no s’assabenten del que els ha passat si no els hi expliquen o ho veuen en vídeo -alguns agressors graven els abusos-. Sovint recorden que la nit anterior han begut alcohol però els ha afectat més del que és habitual per les copes que havien pres, o tenen un buit de memòria just després d’una de les begudes. Tot plegat fa que l’agressió sigui més difícil de demostrar.

Sang, orina i cabells per detectar substàncies

LeBeau recomana que qui sospita que l’han drogat per abusar-ne, avisi la policia i busqui atenció mèdica tan aviat com sigui possible. També que guardi en un pot estèril una mostra de la primera micció. Durant les primeres hores es poden trobar rastres de la droga a la sang, depèn del tipus de substància, però aquí la rapidesa és crucial. A l’orina es pot detectar entre hores i dies després d’haver-la pres, però és als cabells on el rastre dura més. La cap del servei de química de la seu a Sevilla l’Institut Nacional de Toxicologia, Carmen Jurado, va explicar com es poden detectar els rastres de tòxics als cabells. Com que cada mes creixen un centímetre, es pot fer mesos o fins i tot anys després del consum, tot i que no es pot saber el moment exacte en què es van prendre, ni tampoc la dosi exacta.