Perseguir l’odi: un repte pendent 40 anys després de Franco

El sistema judicial i les policies s’han dotat des de fa pocs anys de les eines per castigar la discriminació
La reforma del Codi Penal facilita castigar el discurs de l’odi / FRANCESC MELCION / MANOLO GARCÍA

La reforma del Codi Penal, un manual, estadístiques, protocols policials i fiscals especialitzats: el sistema judicial i els governs català i espanyol han posat en marxa les eines necessàries per perseguir seriosament els delictes d’odi i discriminació. 40 anys i dos mesos després de la mort del dictador Francisco Franco ja hi ha mecanismes legals per lluitar amb eficàcia contra l’antisemitisme, el racisme, l’homofòbia i tota mena de discriminacions. Però la majoria són molt recents i encara cal veure com s’apliquen; continua faltant formació per als policies, els fiscals i els jutges; i es denuncien pocs delictes.

Un exemple: el primer 'Manual pràctic per a la investigació i enjudiciament dels delictes d’odi i discriminació' es va presentar tot just el mes passat a Barcelona. Gairebé 400 pàgines escrites per dos catedràtics de dret penal, una magistrada i dos fiscals en què es concreten el marc jurídic, els problemes per perseguir aquests delictes, com s’ha de preparar un cas i, fins i tot, com cal atendre les víctimes. El director del manual, que també n’és un dels autors, és el fiscal especial per a delictes d’odi i discriminació de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar. És un pioner: el 2009 es va convertir en el primer fiscal de l’Estat especialitzat en aquest camp. Des del 2013 hi ha 50 fiscals especialistes en odi, però ell és l’únic que s’hi dedica gairebé exclusivament.

Llegeix també: Els tribunals, impermeables a 277 tuits catalanòfobsEl  primer protocol policial de l’Estat per tractar els delictes d’odi el van fer el 2010 els Mossos d’Esquadra amb l’impuls del fiscal Aguilar. El ministeri de l’Interior en va redactar  un per als cossos policials espanyols a finals del 2014. El mateix passa amb les xifres: Catalunya comptabilitza aquests delictes des del 2010, i Espanya, des del 2013. El tractament estadístic és tan recent que, segons Aguilar, “encara no es poden establir tendències”. I la  reforma del Codi Penal -que va incloure eines noves per perseguir l’odi- tot just s’aplica des de l’estiu.

“La vergonya, la por a l’expulsió en el cas dels immigrants o el desconeixement del delicte són algunes de les raons de la falta de denúncies de delictes d’odi”, diu el catedràtic de dret penal de la Universitat de Barcelona Víctor Gómez, un altre dels autors del manual. El fiscal Aguilar afegeix que, segons l’Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, el 80% dels delictes de racisme i xenofòbia no es denuncien, i tampoc el 70% dels que ataquen l’orientació sexual o la identitat de gènere, ni el 67% dels antisemites. Aquesta mancança és un dels problemes per lluitar contra els delictes d’odi, tot i que a poc a poc van augmentat les xifres de denúncies.

4.000 Delictes d'odi a l'Estat

Estimació del Moviment Contra la Intolerància

El  Moviment Contra la Intolerància calcula que cada any es produeixen uns 4.000 delictes d’odi a tot l’Estat, segons el president de l’entitat, Esteban Ibarra. El 2014 els Mossos van tramitar a Catalunya 301 denúncies per aquesta mena de delictes, de les quals 103 eren per motius ideològics i 79 per racisme i xenofòbia. El portal  Crimenesdeodio.info aplega tota la informació disponible de 86 crims d’odi de tot l’Estat que han tingut lloc els últims 25 anys i que van acabar en 88 morts.

“S’ha pogut comprovar que en alguns casos policies, jutges i fiscals tendeixen a restar gravetat als fets denunciats” en delictes d’odi, diu el manual dirigit per Aguilar. Això fa que les denúncies “bastantes vegades” passin a considerar-se “si mples infraccions lleus”. Per combatre-ho, davant d’agressions que busquen humiliar la víctima i aterrir-la, el manual aconsella denunciar-les també com un delicte contra la integritat moral. Però per fer-ho cal acreditar la intenció racista o discriminadora: els informes policials han d’incloure tots els indicis que hi apuntin.

L'informe del 2011 de la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància era bastant crític amb Espanya

Això, segons l’advocada Laia Serra, sovint no es fa. “Si els policies no apunten que l’agressor du una esvàstica a la samarreta després al judici costa molt demostrar-ho”, explica.  L’informe del 2011 de la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància (ECRI) del Consell d’Europa era bastant crític amb el tractament dels delictes d’odi a Espanya, en part per aquest aspecte. Afirmava que “en molt pocs casos” s’identificava “la possible motivació racial dels delictes”. De llavors ençà, tal com també reclamava l’ECRI, es fa més formació als cossos policials, però Aguilar mateix reconeix que encara es pot millorar. Serra també recalca que cal treballar per millorar l’atenció a les víctimes.

La reforma del Codi Penal que s’aplica des del juliol ha donat una redacció “més clara, adient, matisada i aplicable” a  l’article 510 -el que castiga el discurs de l’odi-, segons Serra. Per al fiscal Aguilar, és “un pas endavant molt important” perquè “amplia les conductes que es poden perseguir i dóna noves eines”. Una xifra per il·lustrar-ho: l’article 510 ha passat de tenir 126 paraules a tenir-ne 936. Ara castiga qui “fomenti, promogui o inciti directament o indirectament a l’odi, l’hostilitat, la discriminació o la violència” contra un grup o un membre d’un grup per raons racistes, homòfobes, religioses, etc.  Fins al juliol castigava els que “provoquin la discriminació, l’odi o la violència”. El canvi pot semblar menor, però no ho és perquè arran d’una sentència del Tribunal Suprem sovint es feia una interpretació molt restrictiva del verb provocar que exigia que el discurs denunciat hagués dut a alguna acció concreta.

Si els judici es fes ara la Llibreria Europa hauria pogut acabar clausurada

Aquesta interpretació restrictiva va ser un dels arguments que va fer servir el Tribunal Suprem per absoldre el 2011 els quatre responsables de la llibreria Kalki de Barcelona i d’Ediciones Nueva República, als quals l’Audiència de Barcelona havia condemnat a penes de fins a tres anys i mig de presó per la difusió d’idees neonazis i en favor del genocidi. Entre els absolts hi havia el dirigent ultradretà Juan Antonio Llopart, ara al capdavant de Soberanía y Libertad, una escissió del Movimiento Social Republicano. Si el judici s’hagués fet amb la redacció actual de l’article 510, “molt probablement hauria acabat en condemna”, segons Serra. El 2011 l’informe de l’ECRI recordava que des del 2005 només s’havien aconseguit quatre condemnes per l’article 510.

El fiscal Aguilar afegeix que la reforma del Codi Penal també permetria ara “tancar alguna llibreria que continua oberta”. Fa referència a la Llibreria Europa de Barcelona, on es venien llibres que inciten a “l’odi racial, l’antisemitisme i el genocidi”, raó per la qual es va condemnar el propietari, Pedro Varela, a dos anys i nou mesos de presó, però no se li va tancar la llibreria.

Encara es podrien fer més canvis legals. Ibarra reclama “una llei integral per a les víctimes de l’odi”. Serra, però, no té clar si podria fer que delictes que es podrien perseguir per la via penal es ventilessin tan sols amb una multa. Aguilar, per la seva banda, no veuria malament que es multés l’exhibició de símbols nazis o feixistes en llocs públics “tal com ja es fa als camps de futbol”.