Rafael Ribó: “Al CIE els immigrants estan pitjor que en una presó”

BarcelonaEl Síndic de Greuges de Catalunya reclama la clausura definitiva del Centre d’Internament per a Estrangers (CIE) de la Zona Franca, ara que està tancat per obres des del 30 d’octubre. En dos anys Rafael Ribó ha rebut vuit queixes sobre la situació del CIE, però no ha aconseguit entrar-hi mai ni contrastar què hi passa.

Després de les obres de millora, per què no s’ha de reobrir el CIE de la Zona Franca?

Millores se’n poden fer, perquè el que les autoritats anomenen habitacions són cel·les que no tenen ni sanitaris. Al CIE els immigrants estan pitjor que en una presó. Però el que s’està posant en qüestió és que hagi d’haver-hi detenció i reclusió. Persones que tenen problemes administratius amb la nostra legislació no poden estar tancades.

Si es tanquen els CIE, què cal fer amb els sensepapers?

Hauríem de canviar els sistemes d’acollida que tenim fixant el nombre de persones que podem acceptar -tal com fan a Escandinàvia, el Canadà o Alemanya mateix- i el tipus de requisits que podem demanar per a l’acollida. Si tot i així trobem gent que no té la situació administrativa regulada es poden trobar procediments com exigir que es presentin periòdicament a la comissaria o als jutjats, donar-los assessorament jurídic i social i, sobretot, garantir que es governa el problema.

Proposa que no se’ls expulsi?

No, estic dient que no se’ls tanqui. Si hi ha una acció judicial perquè hi ha un cas molt contrastat que requereix una expulsió amb possibilitat de defensa en una vista, hi ha d’haver vies d’expulsió. Si són convictes se’ls pot expulsar des de la presó, no cal que estiguin en un CIE. Si no ho són se’ls ha de garantir els drets de les persones lliures. I si se’ls ha d’expulsar s’han de buscar les fórmules que calguin per evitar el tancament.

¿El govern espanyol té una línia clara pel que fa als immigrants?

El govern actual de l’Estat no té política d’acollida d’immigrants. És igual que fugin de guerres, del canvi climàtic o de la pobresa, no tenim política. Per exemple: quin tipus d’òrgans de decisió i debat poden fixar el nombre que en podem acollir? S’hi ha d’implicar tota la societat.

Quin paper pot exercir, com a Síndic, respecte al CIE?

No tinc competències sobre els CIE, vull que quedi clar. Però és molt millor actuar que abandonar la defensa de drets humans. El CIE és a menys de mitja hora caminant d’aquí, i tenim gent preparada amb experiència en centres de detenció, acollida, habitatge, salut... pagats amb diner públic. ¿No és absurd que el Síndic no es pugui encarregar del CIE de la Zona Franca? Si qui ha d’anar a analitzar el CIE és el Defensor del Poble, com passa ara, han de venir des de 650 quilòmetres.

No hi ha arribat a entrar mai, oi?

No hi puc entrar perquè ho ha d’autoritzar la Comissaria Superior de Madrid o ha de venir la Defensora del Poble. Però, tot i això, ens n’ocupem perquè ens arriben les queixes! Familiars de gent que és allà a dins, advocats i els mateixos interns ens truquen, i ens arriben queixes de maltractaments, falta de serveis, desarrelament o de molt més greus: fins i tot sobre persones que formalment s’han suïcidat, tot i que ningú ens ha donat les proves que ho demostrin. Queixes que no puc contrastar perquè no tinc la informació de l’altra banda. Les duem als jutges, al fiscal, al ministeri de l’Interior i a la Defensora del Poble. Ja no ho traslladem a la delegada del govern espanyol a Catalunya perquè és una paret de frontó on rebota tot.

¿No contesta les seves peticions, María de los Llanos de Luna?

A nosaltres no ens serveix de res, malgrat que la llei del Síndic diu que està obligada a donar informació de qualsevol tema en què és competent.

Quines mesures poden prendre les autoritats catalanes?

Ni una: informar, reclamar, exigir... totes les que podíem prendre les hem pres. És més, quan vaig demanar al ministre Jorge Fernández Díaz per entrar al CIE em va contestar que hi aniria. El secretari d’Estat em va dir que farien una visita amb 40 col·legues teus, periodistes, però que era millor que hi anés un altre dia. I els critico -amb afecte- perquè van acceptar entrar al CIE mentre tots els interns estaven tancats en un pati, rodejats de policies, perquè no hi poguessin parlar. Els veien per les finestres i s’aixecaven les samarretes per ensenyar benes i lesions. N’hi ha imatges. Des de llavors ja no he provat més d’entrar-hi.