El TSJC comença a investigar a fons com es va organitzar el 9-N
BarcelonaEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha començat a investigar a fons el paper del Govern en l’organització del 9-N, arran de la querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas; la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau. Ahir, en una providència, el tribunal va acceptar dues bateries de peticions de la Fiscalia per saber tots els detalls de com es va organitzar i com es va pagar el 9-N.
El Govern haurà de detallar cada una de les despeses que es van aplicar a la partida de 5.075.000 euros dels pressupostos del 2014 dedicada a “processos electorals i consultes populars”, tal com exigia la primera bateria de reclamacions que la Fiscalia va enviar al març al TSJC. A més, el tribunal ha citat a declarar dos inspectors d’Ensenyament i la delegada de la conselleria a Barcelona comarques, com reclamava el segon escrit del fiscal, d’aquest mateix mes, segons fonts relacionades amb el cas. Segons l’agència Efe, els testimonis hauran de respondre sobre un correu electrònic que Ensenyament hauria enviat als directors dels centres educatius per demanar-los que posessin els edificis a disposició del procés participatiu del 9 de novembre passat. Encara no se sap quan hauran de declarar.
De fet, la secretària general d’Ensenyament, Maria Jesús Mier, també haurà de detallar quines comunicacions va tenir el seu departament amb els centres educatius i les delegacions territorials sobre la cessió de locals per a la consulta. També haurà d’especificar la llista d’equips informàtics que es van posar a disposició dels punts de votació i el preu de tot el material. En el mateix sentit, l’escrit de la Fiscalia del març també reclamava al director del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI), Jordi Escalé, que enviés tot acord, ordre, document o encàrrec firmat per l’entitat en relació amb la gestió informàtica del 9-N i identifiqués el tècnic que la va coordinar. També exigia qualsevol document sobre la consulta al secretari general de la Presidència, Jordi Vilajoana.
L’executiu també haurà de lliurar els expedients de contractació de tot allò que té relació amb la consulta: des dels locals que es van llogar per fer de centres de premsa a la Fira de Montjuïc, fins a les assegurances contractades per a aquell dia, si se’n va fer cap, passant per l’encàrrec al Centre Penitenciari de Ponent per fer les urnes, els sobres i les paperetes, i les despeses de transport. Com reclamava la Fiscalia, el Govern haurà de dir qui era el responsable de la web Participa2014.cat, què s’hi va gastar i tota la informació que s’hi va publicar, a més de la llista de material informàtic que es va dur als centres de votació.
El Govern col·laborarà
El conseller de la Presidència, Francesc Homs, va assegurar ahir que respondran amb “absoluta diligència” a totes les peticions d’informació de l’administració de justícia arran de les demandes de la Fiscalia sobre la consulta del 9-N. Va insistir que el Govern “facilitarà la informació sol·licitada”, complint tot el que els demanin.
La querella la va presentar la Fiscalia Superior de Catalunya, que tot i que d’entrada havia dit que no hi estava d’acord finalment va acatar les ordres del llavors fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce. La querella assegura que la Generalitat, tot i que sabia que el Tribunal Constitucional (TC) havia prohibit el procés participatiu, “va desplegar una conducta incompatible amb el contingut de la resolució” perquè “el procés va continuar fins a la consumació, el 9 de novembre”. La querella insisteix que el 9-N va ser “una consulta planificada, emparada i finançada” pel Govern i que Mas, Ortega i Rigau van actuar amb “intrínseca arbitrarietat”, fent un “exercici desviat” de les seves funcions per impulsar directament el 9-N tot i que el TC l’havia suspès.
