VIOLÈNCIA MASCLISTA

Violada per la Manada, qüestionada en el judici, humiliada a la xarxa: tres vegades víctima

La noia que va patir l'atac sexual a Pamplona s’enfronta ara a la difusió de les seves dades personals

Violada per cinc homes, qüestionada durant el procés judicial i en la sentència, i ara humiliada públicament amb la difusió del seu nom, cognoms, fotografies, vídeos, edat i centre on estudia. La supervivent de la Manada va denunciar ahir la filtració de les seves dades personals, que fa dies que es difonen per internet. “Publicar aquesta informació és humiliar i degradar una altra vegada aquesta noia per posar-la en entredit i reafirmar la cultura de la violació”, afirma, taxativa, la psicòloga especialista en violència masclista Alba Alfageme.

Quan l’Audiència de Navarra va enviar als mitjans de comunicació la sentència del cas ho va fer, per error, en un document que incloïa el codi segur de verificació (CSV). Molts mitjans van publicar el document sense adonar-se que el CSV permetia accedir, a través de la web de l’Audiència, a totes les dades personals dels implicats en el cas, incloent-hi les de la víctima. L’accés ja està desactivat i la justícia ja investiga aquest error, però algunes webs van publicar algunes d’aquestes dades. Usuaris de fòrums com Forocoches i Burbuja.info i de les xarxes socials van començar a buscar més informació íntima de la noia partint del que ja s’havia difós i a publicar-la. Milers d’homes l’han assetjada durant dies per internet, rastrejant qualsevol detall sobre la seva vida.

Forocoches és el principal fòrum en espanyol i afirma que té més de 700.000 usuaris. Però la difusió de la informació de la noia ha provocat una crida a les xarxes per boicotejar-lo. El portal ha contestat eliminant tots els missatges amb dades de la víctima -com també ha fet Burbuja.info-, bloquejant uns 200 usuaris i publicant un “comunicat oficial” en el qual els responsables del fòrum expliquen aquesta reacció i demanen disculpes, però s’excusen dient que no són els seus usuaris els que han filtrat originalment la informació de la noia.

Amb la difusió de les dades, la supervivent de la violació dels Sanfermines ha sigut tres vegades víctima. Després de l’agressió va patir un procés judicial en què va haver d’explicar què li havien fet com a mínim tres vegades -a la policia, al jutge instructor i al judici- recordant-ho una vegada i una altra. Se la va posar en dubte públicament fins al punt que als agressors se’ls ha condemnat per abusos i no per agressió sexual. “Els operadors jurídics poden reproduir estereotips i prejudicis masclistes perquè formen part de la nostra cultura -explica l’antropòloga jurídica Cati Canyelles Gamundí-, i sovint qüestionen la credibilitat de la víctima”.

“Va viure un fet traumàtic amb la violació, va patir revictimització durant el procés judicial i ara la humiliació pública, una experiència traumàtica nova, la torna a colpir -lamenta Alfageme-. Si havia avançat en el procés de recuperació psicològica ara deu sentir una vulnerabilitat social extrema”, explica, i afegeix que una de les conseqüències més nocives que en pot haver resultat és que ara es plantegi que no hauria d’haver denunciat.

Contra el feminisme

Amb els atacs a la víctima de la Manada, que ha despertat la solidaritat de bona part de la societat, “es busca, d’una manera extrema i perversa, destruir el moviment que s’oposa a la cultura de la violació”, avisa Alfageme. La gran majoria de les publicacions a internet que insulten la noia i en difonen dades també ataquen el feminisme amb qualificatius com “femiestalinisme” o “feminazisme” i insulten els que reivindiquen els drets de les dones. Els que fan aquesta mena de publicacions masclistes a la xarxa “són l’extensió de la Manada”, remata la psicòloga.

Una web neonazi d’origen nord-americà que té una edició en espanyol defensa els membres de la Manada i qualifica la víctima de “grassa indesitjable que va denunciar per despit”. Ho fa en un text agressiu -que al tancament d’aquesta edició continuava accessible- farcit de fotografies de la noia i de dades personals, que fins i tot inclou captures de pantalla dels vídeos de la violació. L’ARA no publica el nom d’aquesta web, ni de les altres que encara difonen les dades de la víctima, per no contribuir a difondre-les.

Un portal digital local de Múrcia que també n’ha publicat fotografies i dades personals ha retirat part de la informació, però continua difonent-ne el nom de pila i una fotografia amb els ulls tapats on se la pot reconèixer. En diversos fòrums -incloent-hi un dels més visitats de tot internet- encara hi ha usuaris que publiquen el nom i els cognoms i informació de la víctima. Si es busca el seu nom complet a Google, el cercador dona com a resultat desenes d’enllaços plens d’insults en contra d’ella i arguments en defensa dels violadors.

Revisió en masculí dels delictes sexuals

La comissió que ha de revisar la definició que fa el Codi Penal dels delictes sexuals comença a caminar avui enmig de la polèmica per la seva composició. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, va encarregar la tasca a la comissió general de codificació, un organisme depenent del ministeri i que fins ara estava integrat exclusivament per homes.

Després de les crítiques rebudes, Catalá va incorporar-hi cinc dones, però la catedràtica de la Universitat de Barcelona Mirentxu Corcoy hi va renunciar quan va saber que es tractava d’una col·laboració puntual. El PSOE i Podem han demanat incorporar permanentment deu expertes aprofitant les places vacants que ara hi ha a la comissió. La formació de Pablo Iglesias ha presentat una proposició no de llei perquè també s’incrementi el nombre de dones vocals: només n’hi ha 14 de 100, cosa que consideren un “insult”.