Urdangarin no té (per ara) cap pacte a la màniga

PalmaIñaki Urdangarin s’enfronta al judici del cas Nóos, d’entrada, sense cap pacte que pugui servir-li per rebaixar la petició de 19 anys i mig de presó de la Fiscalia. El seu advocat, Màrius Pascual Vives, sempre ha insistit que intentarà sortir-ne absolt. Dues fonts diferents relacionades amb l’acusació del cas Nóos han confirmat a l’ARA que hi va haver negociacions fa anys, però que no es va arribar a cap acord. Però una d’aquestes fonts preveu que hi torni a haver un intent d’acostament amb la Fiscalia abans de la declaració del cunyat del rei i, per tant, no es descarta un possible pacte d’última hora.

Encara que es faci aquesta aproximació, serà difícil tancar un tracte. L’escrit d’acusació del fiscal Pedro Horrach culpa Urdangarin de prevaricació, falsedat documental, frau a l’administració, estafa, frau fiscal i blanqueig. Amb una llista així Horrach ni es planteja pactar una pena que no impliqui l’entrada real a la presó del marit de la infanta Cristina. A més, l’acusació popular, en mans del col·lectiu ultra Manos Limpias, no acceptarà cap acord.

Urdangarin i el seu exsoci a l’Instituto Nóos, Diego Torres, van anar conversant amigablement abans-d’ahir durant la primera sessió del judici que decidirà si són culpables de desviar gairebé sis milions d’euros dels governs valencià i balear. El dia abans, en una entrevista a La Sexta, Torres també va evitar carregar contra l’exduc de Palma, i fins i tot va dir que el creia “tan innocent” com ell mateix. Fa uns mesos tot aquest fair play entre els dos principals acusats del cas Nóos hauria sigut impensable. El 2008 van trencar la relació. Urdangarin va arribar a declarar al jutge José Castro que el seu exsoci li havia robat i li va endossar la responsabilitat en la gestió de l’Instituto Nóos. Torres, per la seva banda, va recordar que tres dels cinc membres de la direcció de l’Instituto Nóos eren Urdangarin, la seva dona i l’assessor reial Carlos García Revenga. També va lliurar al jutge correus íntims del seu exsoci, que el va arribar a demandar per vulneració del dret a l’honor.

Una treva interessada

¿Com és que ara han recuperat una relació que estava completament trencada? Doncs perquè d’entrada s’enfronten als mateixos enemics: la Fiscalia Anticorrupció, i les acusacions particular i popular. I si pretenen demostrar que són innocents saben que no ho podran fer culpant-se l’un a l’altre. Però que hi hagi una treva, malgrat els enfrontaments durant la instrucció del cas, no és nou. Quan Urdangarin negociava un acord amb la Fiscalia Anticorrupció, també ho va fer Torres. Llavors haurien pretès pactar una condemna de menys de dos anys i tornar els diners públics que haurien malversat. Ara això seria clarament insuficient.

Les defenses dels dos acusats estan unides per demostrar que no hi ha cas. Pascual Vives manté una línia discreta però l’advocat de Torres, Manuel González Peeters, va inundar el tribunal amb peticions de proves noves, incloent-hi 688 testimonis, i els advocats dels acusats valencians intenten justificar que les feines per les quals es va pagar l’Instituto Nóos es van fer i van ser útils. Ho tenen més difícil per demostrar que es van adjudicar com tocava i per justificar-ne el cost. Abans que recomenci el judici el dia 9 se sabrà si la infanta se’n salvarà. El jutge Castro va criticar ahir un dels principals arguments del fiscal i l’Estat en favor d’estalviar-l’hi. “Això que Hisenda no érem tots un ja s’ho temia però que t’ho diguin a la cara em sembla una falta de respecte als que, ingènuament, hem pagat els impostos”, va dir en declaracions a Catalunya Ràdio. Castro manté que un delicte fiscal ho és contra tota la societat i que el pot perseguir l’acusació popular tota sola, sense el suport de la Fiscalia i l’acusació particular.