El pànic als okupes crea un nou sector dedicat als desallotjaments privats

L’empresa més polèmica desembarca a Mallorca

La polèmica va començar amb els mètodes al límit de la llei de Desokupa, una empresa que fitxa lluitadors d’arts marcials, els anomena mediadors i els envia a convèncer okupes perquè abandonin els habitatges on han entrat. Però la seva idea ha creat escola. Seguint-ne l’estela han aparegut empreses com Gestokupa i Desokupación Legal, que tenen web pròpia i s’anuncien a Google. Altres persones o grups, més irregulars, ofereixen serveis semblants en portals de classificats com ara Milanuncios.com. Mentrestant, Desokupa continua la seva expansió. L’amo, Daniel Esteban, ha explicat a l’ARA que preveu obrir aviat una nova oficina a Mallorca, on ja han fet mitja dotzena de desallotjaments. És un sector econòmic nou: el dels buidadors de pisos, ja sigui amb mètodes legals o més irregulars.

“No donem l’abast -diu Esteban-. Rebem unes 150 trucades de tot Espanya cada dia”, assegura. Afegeix que Mallorca és una de les zones més calentes, que ja hi actuen encara que no hi tinguin oficina, i que just aquesta setmana té previst fer un desallotjament a Eivissa. Sempre defensa que actuen complint la llei estrictament, però l’Observatori DESC s’hi ha querellat en contra per les seves “pràctiques irregulars”, que la regidora del districte barceloní de Ciutat Vella, Gala Pin, no dubta a definir directament com a “mafioses”.

Entre les últimes polèmiques que afecten aquesta companyia hi ha la denúncia d’una família que vivia al Raval de Barcelona. Van culpar treballadors de Desokupa d’empènyer la dona, que estava embarassada de tres mesos, fer-la caure al terra del pis que volien desallotjar i causar-li un avortament. El jutge va absoldre l’empresa però l’Ajuntament de Barcelona, que s’havia personat en el cas, va anunciar que recorreria la decisió judicial.

10.000 euros per l’expulsió

Als portals d’anuncis classificats és fàcil veure ofertes per fer desallotjaments per la via privada, sense comptar amb la justícia. Duen títols com “Desokupa el teu habitatge en 72 hores”, “Tota mena de desnonaments” o “Desallotjaments exprés”. Aquest diari s’ha posat en contacte amb el responsable d’un anunci que, amb l’esquer “Recuperacions i desnonaments”, s’ofereix a expulsar llogaters que no paguen i okupes. A la petició d’ajuda per buidar un pis al barri de Gràcia de Barcelona, l’home respon amb una trucada al cap de poques hores dient que fa de mitjancer d’un “amic” que fa desallotjaments per 10.000 euros. Sense factura ni IVA, esclar.

“L’amic meu aquest fa desallotjaments a tot Espanya -diu-. Li és igual on hagi d’anar, l’únic que cal és que ens enviïs l’escriptura del pis que demostri que és teu o que ens la deixis veure”. A l’hora de concretar com s’executen els desallotjaments, l’home de l’anunci, que es fa dir Miguel, no ho diu. “Jo em dedico al tema de la immobiliària i no he anat mai amb ell”, s’excusa. El que és clar és que no hi barreja la justícia ni la policia. Quan se li diu que els okupes inventats no han volgut ni acceptar diners per marxar, contesta que ho parlarà amb l’“amic” però que confia que els farà fora igualment. “Pegar-los no els pegarà, però tampoc anirà amb bones paraules”, afegeix sense aclarir gaire res, però insinuant una manera de fer que es podria correspondre amb un delicte de coaccions.

Les peculiaritats del sector arriben fins al punt que una companyia de serveis immobiliaris -Expannia- s’ha arribat a anunciar al mateix portal d’anuncis classificats buscant un “director de seguretat titulat” per a una “nova empresa de desallotjaments d’habitatges ocupats il·legalment”. Pretenien subcontractar els desallotjaments a algun autònom amb titulació i sense antecedents penals que estigués disposat a actuar per encàrrec a la zona de Barcelona. L’empresa oferia “feines per hores o dies complets ben remunerades, segons el volum de serveis”, als aspirants a desallotjadors d’okupes.

Multa per La Benaventurada

Algunes maneres de desallotjar okupes oscil·len entre la falta d’ètica i la il·legalitat. El cap del Servei de Seguretat Privada del Govern, Joan Camps, va comunicar el mes passat a ADN Sindical que havia obert un procediment sancionador a l’empresa Elite Control per una presumpta infracció molt greu de la llei de seguretat privada que podria dur a una multa d’entre 30.000 i 600.000 euros. El sindicat de vigilants privats havia denunciat aquesta empresa dos anys abans. Treballadors d’Elite Control havien participat en el desallotjament de La Benaventurada, una casa ocupada al barri de les Corts de Barcelona, fent -com a mínim- tasques de vigilància i control d’accés. Però, tal com va avançar ja llavors aquest diari, l’empresa no tenia cap autorització per fer tasques de seguretat privada.

Fonts d’ADN Sindical lamenten que hagi costat dos anys obrir el procediment sancionador i critiquen la “passivitat” del Govern davant l’elevat intrusisme del sector de la vigilància privada. El departament d’Interior va sancionar 35 infraccions administratives a la normativa de seguretat privada els anys 2016 i 2017, segons ha comunicat a l’ARA. La majoria de multes van ser per intrusisme, encara que també n’hi va haver per la contractació de personal sense la formació mínima exigida per a aquest sector.

Etiquetes