DirectorLa violació múltiple d’una nina de tretze anys (tretze!) al barri de Corea de Palma no és un problema de pobresa, ni de menors desemparats. Tot això hi és, però va més enllà; és un crit que interpel·la tota la societat illenca. I que no arriba sol. Un crit més, que s’afegeix a molts altres que fa massa temps que escoltam amb prou atenció.
Fins al setembre, a les Balears es varen denunciar 74 agressions sexuals amb penetració, segons les dades més recents del Ministeri de l’Interior. Una més que en tot l’any anterior, el 2018, en què ja se’n varen denunciar 23 més que durant el 2017. Si es compten tots els delictes contra la llibertat sexual –cal recordar que en la classificació legal hi ha violacions que consten com a abusos, no com a agressions–, entre el gener i el setembre de l’any passat se’n varen denunciar 589, cinc més que en tot l’any anterior i 72 més que durant el 2017.
L’explicació oficial d’aquest augment és que hi ha més consciència i es denuncia més. Sistemàticament, tot i que les xifres es disparen, es nega que es cometin més delictes sexuals. I es fa sense dades a la mà, perquè precisament els crims que no s’han denunciat no es poden comptar.
És cert que comença a haver-hi més consciència social contra el masclisme, en molts àmbits. Icampanyes com el #metoo i les veus de moltes dones que s’han atrevit a parlar d’assetjament, abusos i agressions han fet molt per rompre el silenci. Però per ventura hauríem de plantejar-nos que potser no només es denuncia més, que potser no anam cada pic millor en tot. És possible que, amb el substrat omnipresent del patriarcat, la mercantilització de les relacions i del sexe ajudi a empènyer alguns homes a imposar-los per la força?
