PalmaDos dies després del 28-A, de cop i volta, el líder del PP, Pablo Casado, per primera vegada anomena "ultradreta" a Vox. Poques hores més tard el secretari general del PP balear, Toni Fuster, reconeix sense embuts que els de Santiago Abascal són "extrema dreta". Fins ara els populars feien els equilibris que calgués per no anomenar Vox pel seu nom. Es pot comprovar en aquesta entrevista de fa pocs dies al dirigent i candidat Biel Company. Perdre 3.550.000 vots a tot l'Estat i més de 75.000 a les Balears ha fet girar tant el partit que encara se sent l'olor de pneumàtics cremats: el PP ha derrapat.
Tot i això, Fuster nega el cop de volant. Després de repetir una vegada i una altra les paraules "centre" i "moderació", aquest dimarts ha insistit que no han sabut explicar-se, transmetre que són gent moderada, que ara ho faran bé. "No és cap viratge, és simplement analitzar la situació", ha deixat anar. Ho tenen difícil. No és que el PP no hagi sabut arribar als electors que es consideren de centre, és que els ha expulsat a base de promeses incendiàries, de populisme de naftalina. I aquells a qui els podia interessar l'autoritarisme extremista de Vox, com es veia a venir, han preferit l'original a la còpia.
No, el PP no és un partit de centredreta, no ho ha estat mai. Ho feia veure: era el partit de tot allò que queia a la dreta, aixoplugava des dels que hi havia més a prop del centre fins als de l'extrem nostàlgic, sempre que no posassin en dubte la unitat d'Espanya. Qui podria considerar moderats personatges com José María Aznar, José Ramón Bauzá i Xavier Garcia Albiol? El PP sempre ha abraçat l'extrema dreta. Però ara els extremistes tenen un partit que els encaixa encara millor, Vox, i mentre el PP intentava competir-hi, Ciutadans ha fet forat per robar-li els votants més moderats. Caldrà veure si la derrapada els ajuda en res.
