DirectorA Manacor hi ha 18 vies d’accés per carretera, una més comptant-hi el tren, segons ha explicat el batle, Miquel Oliver, aquesta setmana. Per fer-hi un confinament efectiu al 100% caldria controlar tots els accessos en els dos sentits de la marxa i 24 hores al dia. O sigui: 38 punts de control on s’hauria de destinar una patrulla –els policies sempre van, com a mínim, de dos en dos– amb tres torns de personal que cobririen vuit hores cadascun. Amb un càlcul ràpid, es dedueix que caldrien 228 policies. La Policia Local de la ciutat té una plantilla de 90 persones (i teòricament tenen drets laborals que inclouen caps de setmana, baixes, vacances...). Per molts policies nacionals que s’hi afegeixin de suport, difícilment s’arribarà als 138 que manquen. A més, encara faltarien més agents per assegurar el compliment de les restriccions als carrers de la ciutat. En resum, qui s’entossudeixi a saltar-se el confinament perimetral de Manacor, per poc que s’ho prepari un poc, sabrà com fer-ho: és evident que els controls són, sobretot, a les principals vies d’accés.
Malgrat la tendència controladora que ha contagiat la nostra societat arran del coronavirus, tot aquest ordre distòpic depèn, sobretot, de la bona fe de la gent, de les ganes que tingui de sotmetre’s. I sembla que cada vegada en té menys. No cal anar gaire lluny per comprovar-ho: es pot fer cada cap de setmana a la plaça on hi ha el Consolat de Mar. Fa poc que una pizzeria hi intenta sobreviure rebentant preus i ara cada dissabte amplia la terrassa al màxim. Aplega més de mig centenar de clients que omplen taules amuntegades amb deu i dotze comensals, sense respectar cap distància mínima de seguretat. Tot, a vint metres del despatx d’Armengol.
