PalmaS’ha escrit molt sobre el pla pilot per dur turistes alemanys a les Balears. Dilluns els mitjans de comunicació, inclòs el nostre, es varen bolcar en massa a cobrir l’aterratge del primer avió carregat de visitants. Era una notícia important: per als països emissors de turistes significa la recuperació d’una esperança de normalitat, la promesa d’un bon estiu, i per a les Balears, l’inici d’una remuntada econòmica que serà dura. I per això va copar portades i informatius.
Els hotelers promotors d’aquesta iniciativa –i el Govern balear, que ha pressionat la Moncloa per poder-la tirar endavant– han fet una operació intel·ligent. És innegable. Han sabut situar les Balears a la primera plana dels llocs on poden tenir interès per visitar-les. Ara alemanys, britànics i bona part dels europeus saben que aquí ja s’ha obert la veda, que som en unes illes tan segures que s’han obert abans als alemanys que als peninsulars.
S’ha criticat l’espectacle –que ha semblat gairebé desesperat, i no seria estrany que ho fos– de l’arribada del primer vol. Però tenia una funció: la publicitària. I l’ha complerta amb escreix. Aquest pla pilot aigualit d’una sola setmana amb prou feines tindrà gaire sentit com a experiment sanitari, sobretot si recordam que la quarantena que es requereix als possibles infectats i als viatgers fora del pla pilot és de 14 dies, no d’una setmana. Però com a campanya de publicitat ha funcionat. Tal com va dir el CEO de TUI, Sebastian Ebel, hauria estat massa car pagar anuncis per aconseguir el mateix resultat.
Faltarà veure fins a quin punt es recupera una part de la temporada alta, que el Govern mateix donava per gairebé perduda del tot. Segur que l’anunci d’aquest dilluns hi ajuda. Però també és el moment que pensem seriosament cap a on pretenem avançar com a societat: què hem de fer –si ho volem– per dependre menys del turisme de masses i, sobretot, per aconseguir que sigui menys de masses, perquè no ens surti socialment i ecològicament tan car com ara.
