En un dels primers dies de la vaga indefinida, un periodista d'un mitjà estatal que havia anat a la redacció d'IB3 per cercar-hi la consellera d'Educació i fer-li unes preguntes va haver de sentir com un directiu de la radiotelevisió pública li ho recriminava i deixava anar que allò no era una notícia d'àmbit estatal. És una anècdota significativa. Els primers dies de la vaga, les delegacions locals de TVE i la Ser donaven més importància a la protesta dels mestres i professors que no la radiotelevisió autonòmica. El Sindicat de Periodistes ho va denunciar en un comunicat. Fins i tot TV3 i Catalunya Ràdio se la prenien més seriosament.
El programa especial sobre el decret del trilingüisme a la televisió autonòmica no es va fer fins que la vaga ja feia nou dies que havia començat. La Ser havia tingut temps de fer un programa especial, amb entrevista al president, en directe des de l'escola Mata de Jonc. El Intermedio de La Sexta ja s'havia burlat del diputat popular Antoni Camps i havia entrevistat el portaveu de l'Assemblea de Docents. Fins i tot el Polònia de TV3 havia incorporat José Ramón Bauzá al repertori de personatges. I al debat tardà d'IB3 ni tan sols s'hi va quedar la consellera. No hi havia representants dels dos col·lectius més afectats per la vaga, a part dels docents: els pares i els alumnes. Tampoc no hi varen convidar cap pedagog o especialista en ensenyament de llengües estrangeres.
Els insults i els crits de manipulació contra els periodistes d'IB3 poden ser condemnables, rebutjables i lamentables. Però sobretot són un avís. Es fan sentir en protestes de mestres, pares i nins que tenen ulls i criteri, que es consideren silenciats o tergiversats per la ràdio i la televisió que els haurien de servir, perquè ells també les paguen. S'han dedicat més minuts de cobertura a algunes nevades que als primers dies d'una protesta sense precedents que ha atret l'atenció més enllà de les Balears i que, per ara, no sembla que tingui aturador.
