Per què ha fallat la guerra digital contra el referèndum

BarcelonaLa magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Mercedes Armas i el titular del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, que van autoritzar la clausura de webs amb informació sobre el referèndum de l’1 d’octubre, no deuen haver sentit a parlar de l’efecte Streisand. Si ho haguessin fet haurien sabut que l’estratègia de tancar o bloquejar pàgines no tenia cap futur, tal com s’ha acabat demostrant. Per cada una que s’ha clausurat algú n’ha creat com a mínim una altra, moltes de les quals encara estan disponibles, o fins i tot aplicacions de mòbil i bots de Telegram i WhatsApp que complien la mateixa funció. Entitats internacionals com l’Electronic Frontier Foundation, que defensa els drets dels internautes, i la Internet Society, que promou el desenvolupament d’estàndards a la xarxa, han criticat amb duresa la batalla legal contra el referèndum a internet.

La censura, en ple segle XXI, no funciona bé: si no s’aplica de la manera més dràstica sempre hi ha alguna via per esquivar-la. Quan ara fa catorze anys l’actriu Barbra Streisand va denunciar el fotògraf Kenneth Adelman i un portal de fotografies i els va reclamar cinquanta milions de dòlars i que retiressin una fotografia aèria de casa seva al·legant el dret a la intimitat, no s’esperava el que va aconseguir. Abans de la querella la fotografia s’havia descarregat sis vegades, dues pels advocats de l’actriu. Durant el mes posterior la web va rebre 420.000 visites. La imatge es va tornar viral.

Amb la pàgina del referèndum ha passat més o menys el mateix: de la primera web clausurada, referendum.cat, se’n van crear tota mena de rèpliques, algunes oficials i d’altres obertes per internautes que s’oposaven a la censura, algunes amb dominis burlescs com referendum.ninja i guardiacivil.sexy. Amb la pàgina per saber on votar hi va haver un procés semblant. El resultat és que fonts de la Guàrdia Civil asseguraven a l’agència Efe que havien clausurat més de 150 pàgines, encara que els que han seguit de prop aquesta censura no n’han arribat a detectar més d’una trentena de tancades o bloquejades.

Un comunicat de l’Electronic Frontier Foundation firmat per Jeremy Malcolm, membre de l’equip internacional de l’entitat, i publicat l’endemà del referèndum diu que la censura “sense pietat” del govern espanyol al referèndum ja indicava fins a quin punt arribaria a ser severa la repressió contra la votació de l’1 d’octubre. L’entitat alerta que, amb molt poques excepcions, la censura governamental d’internet queda prohibida per la Declaració Universal dels Drets Humans i la Convenció Europea dels Drets Humans. “La censura del discurs en línia per part del govern espanyol durant el referèndum català és tan desproporcionada i excessiva -diu el comunicat-, que la violació” de les dues declaracions “sembla lluny de tota disputa”. L’entitat també demana que no s’oblidi la repressió del discurs polític que ha comès el govern espanyol.

Aquest era el segon comunicat de la fundació. El primer se centrava sobretot a atacar l’entrada i l’actuació policial contra la Fundació puntCat per censurar el referèndum. La Internet Society, fundada pel vicepresident de Google Vinton Cerf, considerat un dels pares d’internet, també va criticar l’atac a la Fundació puntCat per “desproporcionat” i es va declarar preocupada per les mesures de blocatge de continguts a la xarxa “que es multipliquen” per tot el planeta.