PalmaUn Govern socialista en minoria no seria, d'entrada, una bona notícia ni per al PSIB ni per a les Illes Balears. Francina Armengol es veuria forçada a fer equilibris tota la legislatura, condicionada per una banda o per l'altra i abocant l'administració a una certa inestabilitat. Tampoc no ho seria que quedàs fora de l'Executiu un dels tres partits, aïllat al Parlament entre les formacions que pactassin i una oposició de dretes. El Govern continuaria en una situació prou precària i la formació que en quedàs fora hauria d'esmolar la visió estratègica i cercar maneres imaginatives d'aprofitar la situació per no quedar invisibilitzada.
És probable que el PSIB tan sols estigui provant els límits dels seus possibles socis per treure el màxim rèdit possible de la negociació, i que Podem i MÉS facin el mateix, però la possibilitat que no es tanqui cap acord, o que algú caigui pel camí, és real. Els socialistes haurien de tenir en compte que forçant un torcebraç es pot rompre alguna cosa, com el braç mateix, i que després pot ser complicada de reparar. Si el conflicte escalàs prou en la negociació, la legislatura podria arribar a ser molt complicada.
Pretendre que el repartiment de conselleries i altres càrrecs ha de ser exactament proporcional al nombre de vots o diputats que ha aconseguit cada partit és prou atrevit: això no està escrit enlloc. L'acord pot ser el que convingui als que el firmen i no seria estúpid aprofitar les fortaleses de cada formació en allò que pot fer millor, es respecti o no la proporció dels votants. El bipartidisme s'ha acabat, els socialistes necessiten MÉS i Podem si pretenen tenir un Govern d'esquerres que sigui sòlid. Aquests dos partits han de saber, per part seva, quan estiren més el braç que la màniga; però -sobretot MÉS- sembla que han decidit que tenen uns límits per sota dels quals no estan disposats a cedir, i que es faran valdre.
