La justícia ja investiga la violència policial espanyola
Un jutge de Barcelona obre diligències per la intervenció de la Policia Nacional
BarcelonaEn una contundent interlocutòria, el titular del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, Francisco Miralles, ha obert una investigació per aclarir si l’actuació de la Policia Nacional espanyola en 26 col·legis electorals de la ciutat durant l’1d’octubre va ser “proporcional”. Explica que ja ha rebut una “allau de denúncies i informes mèdics derivats de l’actuació de la Policia Nacional” i que encara n’espera més. Fins aquest divendres al migdia havia recopilat denúncies i informes d’uns 130 lesionats -els Mossos n’han rebut un total de 335 de 637 víctimes a tot Catalunya-. A més, set jutjats -els de Lleida, Mataró, Amposta, Mollet, Puigcerdà, Tremp i Tarragona- han obert diligències per lesions als ciutadans durant l’1-O que correspondrien a la Guàrdia Civil.
El fiscal Juan Carlos Padín només acceptava que s’investigués l’actuació de la Policia Nacional a l’Escola Jesuïtes de Sant Gervasi, on, com destaca Miralles, “paradoxalment” el cos va dir que no havia actuat. Però el jutge ha obert 26 peces separades, una per cadascun dels centres on haurien actuat els antiavalots espanyols, i preveu una investigació a fons de cadascun dels casos. Veu, a més, “summament important” saber si els ferits “exercien una protesta pacífica, una resistència passiva als agents de l’autoritat, una resistència activa lleu o greu, feien cua per emetre el seu vot o simplement eren allà”.
El jutge admet que els agents actuaven complint les ordres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ordenava impedir l’1-O. Però afegeix que això no evita que s’hagi d’analitzar què va passar “per comprovar o descartar la proporcionalitat en l’ús de la força” per part dels policies. L’actuació, afegeix, “només estarà emparada en cas que existeixi aquesta proporcionalitat”. La investigació ha d’aclarir “com es van desenvolupar els fets i quina va ser l’actuació concreta dels agents i dels ciutadans”.
Votar no era il·legal
El magistrat afirma que allò que podia implicar un delicte de desobediència -per part d’autoritats i funcionaris públics- era convocar el referèndum, promoure’l i organitzar-lo. Però diu que no era “il·legal ni il·lícit” que els ciutadans, convocats per la seva administració autonòmica, anessin a votar. Afegeix que si bé no era lícit impedir l’actuació dels cossos policials que seguien les ordres del TSJC, en tot cas eren els agents els qui havien d’obeir les ordres del tribunal, no els ciutadans. També descarta que hi hagués “violència generalitzada”, però afegeix que no es pot “minimitzar la gravetat que puguin tenir fets concrets i determinats que, com bé diu el fiscal, s’han d’investigar”.
El jutge recollirà les declaracions dels lesionats, dels investigats i de testimonis i els informes mèdics forenses dels ferits. A més, reclama “un informe detallat” a la Policia Nacional sobre les accions que va fer a cada centre on va intervenir que inclogui els números d’identificació i la funció de tots els agents. També demana que es concreti quins policies van resultar ferits i per quina raó, i que també presentin informes mèdics.
A més, sol·licita un informe a la Delegació del govern espanyol a Catalunya que inclogui les instruccions “orals i escrites” als cossos policials i els noms dels responsables de l’operatiu, els criteris que van seguir per triar els centres on van operar i la raó per la qual van deixar de fer-ho al migdia.
