El ‘top manta’, la nova pedra a la sabata d’Ada Colau

BarcelonaPrimer va ser la disputa amb els hotelers, que van criticar la moratòria que congela durant un any la concessió de noves llicències, després s’hi van sumar el conflicte entre veïns i turistes de la Barceloneta, el tramvia de la Diagonal, els urinaris públics de Ciutat Vella o les terrasses dels bars. I ara, a la llista de conflictes que té sobre la taula de l’alcaldia Ada Colau, s’hi afegeix el top manta. El problema -que va saltar a les portades per la mort d’un venedor que va caure d’un balcó en una operació dels Mossos d’Esquadra a Salou- ha acabat esquitxant de ple l’alcaldessa de Barcelona.

Colau va intentar ser pedagògica ahir, en una entrevista a RAC1, insistint que la venda ambulant “és un dels temes recurrents de cada estiu”, que l’Ajuntament no el resoldrà tot sol i que amb la policia no n’hi ha prou per combatre’l perquè “la via de sancionar no ha servit per resoldre-ho”. Per defensar la seva tesi va recordar que l’ordenança de civisme va entrar en vigor el 2006 i el problema no s’ha resolt.

Els arguments no van convèncer l’oposició. Els grups municipals de CiU i el PP van demanar formalment ahir una reunió extraordinària de la comissió de presidència, seguretat i prevenció. Joaquim Forn (CiU) va assegurar que no havien vist “ni una política ni un missatge clar” sobre el top manta cap a la Guàrdia Urbana ni en polítiques socials. Alberto Fernando (PP) va anar més enllà: “Tenim ferrovellers, després van venir els manters i si no parem la dinàmica tindrem neteja parabrises i tots els que volen ocupar il·legalment la via pública”, va deixar anar.

El secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya, Miquel Àngel Fraile, criticava ahir al canal 3/24 el “bonisme” de l’Ajuntament i reclamava duresa policial. Assegurava que hi ha “un doble discurs”. D’una banda, argumentar que és un problema social -“Aquest discurs del bonisme i de pobra gent que ha fet un efecte crida-” i, de l’altra, “una actitud positiva cap a la persecució” per part de la Guàrdia Urbana. A causa d’aquest doble discurs que assegura que veu el sector, ha demanat també una reunió entre comerciants, Ajuntament i tots els sectors implicats per fer una actuació conjunta.

Ball de xifres: entre 200 i 500

Segons Colau hi ha unes 200 persones que viuen del top manta a Barcelona, però Fraile citava ahir mateix un informe de la Confederació de Comerç de Catalunya en què es parla de “com a mínim 2.500 manters” entre la Jonquera i Tortosa. D’aquests, segons el document, uns 500 serien a Barcelona. Fraile fins i tot es va atrevir a xifrar el volum de vendes a Catalunya en més d’un milió d’euros al mes.

L’Ajuntament de Barcelona assegura que l’any passat es van fer 75.000 denúncies per venda ambulant a Barcelona -sumant-hi el top manta, la venda d’alcohol i altres productes-, i que només se’n van pagar un 0,6%. “La via de sancionar i prou no ha servit per resoldre-ho”, va insistir ahir Colau. L’estiu del 2014, de l’1 de juny al 31 d’agost, la Guàrdia Urbana de Barcelona va fer 31.800 intervencions per venda ambulant, incloent-hi des de sancions per venda fins a col·laboració amb la venda i compra o confiscacions de material. “La venda ambulant la fan persones en situació irregular, sense documentació, i la fan en contra de la seva voluntat perquè el que volen és treballar honestament, pagar impostos i incorporar-se a la societat”, defensava l’alcaldessa.

Colau va negar en tot moment qualsevol “permissivitat” i fins i tot va explicar que, en el cas de les begudes alcohòliques, ja s’han fet més decomissos aquest estiu que no el passat. L’alcaldessa va insistir que s’havien mantingut en tot moment els mateixos dispositius policials que els estius anteriors. “No hem canviat res-va dir- però hem d’abordar les causes socials de la venda ambulant”. Per això preveu posar en marxa un grup interdisciplinari amb representants dels Serveis Socials, Barcelona Activa i totes les àrees relacionades.

“La venda ambulant no és el principal problema del comerç, que es veu molt més afectat per les grans superfícies com l’ampliació de La Maquinista o l’Heron City que es van fer en el mandat anterior”, va dir Colau en defensa del petit comerç i traient ferro als manters. Fraile, per la seva banda, va contestar que les dues coses no es poden comparar. “És evident que en l’oferta comercial grans, petits i mitjans competim cadascú en les seves condicions, però ho fem dins d’un marc legal; el top manta és un altre tema”, va assegurar.