“La policia no ens aturarà, venem perquè no hi ha feina”

BarcelonaMaletes immenses de tres rodes, farcells que omplen un carro de supermercat fins al doble del seu volum, bicicletes amb embalums que fan equilibris al portaequipatges o senzilles bosses de mà de mida gran. Totes les maneres possibles de carregar van desfilant per l’avinguda d’Eduard Maristany, vigilades per les tres xemeneies de l’antiga central tèrmica, cap a l’estació de tren de Sant Adrià del Besòs. Els camàlics de polígon són venedors top manta senegalesos; vénen de comprar a les grans naus majoristes dels xinesos i se’n van a revendre el material, la majoria a Barcelona.

“Sé que el que faig és il·legal, però no faig mal a ningú”, explica Amadou, que porta un farcell ple de bosses de mà a l’esquena. No té permís de treball ni de residència, va arribar fa dos anys amb pastera i ven als carrers de Barcelona perquè no sap què més fer. “La policia no ens aturarà, no tenim cap més opció, venem perquè no hi ha feina”, s’excusa mentre no deixa de caminar.

Calma tensa

Després dels incidents, torna el joc del gat i la rata amb la policia

Una parella de guàrdies urbans enfilen Rambla amunt amb parsimònia i trenta metres més enllà els venedors top manta recullen els llençols plegant-los amb calma. Amb tanta calma que un dels agents, quan és a uns cinc metres, pica de mans, com avisant que si no marxen haurà d’actuar. La mitja dotzena de senegalesos s’espavilen i s’amaguen a l’entrada del metro de Canaletes uns deu minuts. Quan els agents se’n van, tornen a la Rambla. Al vestíbul del metro ni tan sols hi caben: ja hi ha 30 llençols desplegats.

En el joc de tocar i parar entre policia i venedors, el metro és casa. Un agent explica que no hi poden intervenir, sense dir per què. La versió oficiosa és que no volen causar una estampida que pugui fer caure algú a les vies. “Jo no puc dir res, però la cosa no està més calmada”, diu un agent. Entre divendres i diumenge set agents van quedar ferits lleus en enfrontaments amb alguns venedors, però ahir tots dos bàndols mantenien les distàncies. Hi havia calma, encara que fos tensa.

“Els pitjors no són aquests”, diu un venedor d’uns 35 anys assenyalant la parella d’agents de carrer de la Urbana, que tenen una part de l’uniforme groc fluorescent. “Els pitjors són els de negre, i els secretes que tenen, que són molt agressius i sempre treuen la porra”, afegeix movent el cap en direcció al capdamunt de la Rambla, on hi ha una furgoneta dels antiavalots del mateix cos. Ja fa set anys que viu a Barcelona i no vol dir el seu nom, té permís de residència però no troba cap altra feina. A la Rambla admet que estan més tranquils que al passeig de Gràcia, perquè els policies de paisà que hi actuen “estan pendents dels lladres”.

“La solució no serà policial” és el mantra de l’equip d’Ada Colau que, amb aquestes mateixes paraules o altres de semblants, repeteixen l’alcaldessa i el comissionat de Seguretat de l’Ajuntament, Amadeu Recasens. Babacar els dóna la raó, a la seva manera: “No tinc cap altra opció, si em prenen les coses, en compraré més, si ens peguen, fugirem o ens defensarem, però he de menjar”, diu. Des de la mort de Mor Sylla a Salou es manté la treva, amb topades com la de divendres i la de diumenge, que passen cada estiu des de fa uns anys.

Llei més dura

La reforma del Codi Penal pot implicar l’expulsió del venedor

La reforma del Codi Penal que va entrar en vigor l’1 de juliol passa a castigar la venda ambulant de productes falsificats amb penes de presó d’entre sis mesos a dos anys. En el cas d’immigrants les condemnes es poden -i se solen- substituir per l’expulsió, encara que tinguin permís de residència, explica la catedràtica de dret penal de la Universitat de Barcelona Mirentxu Corcoy.

“S’han endurit molt les penes per delictes contra la propietat intel·lectual i industrial”, admet Corcoy. Abans de la reforma del Codi Penal les condemnes eren penes de presó que l’afectat podia evitar pagant una multa. El senegalès que va morir dimarts a Salou, Mor Sylla, podia saber que si l’enganxaven venent productes falsos s’arriscava directament a l’expulsió, encara que feia 15 anys que vivia a l’estat espanyol i tenia permís de residència.

Alguns dels venedors de la Rambla i del metro de Barcelona saben que la llei s’ha endurit, sobretot els més veterans. “Abans era falta, ara és delicte”, resumeix a la seva manera un venedor d’ulleres de sol. Prefereix no arriscar-se amb falsificacions. Però cap dels quatre venedors de samarretes del Barça que hi havia ahir al vestíbul del metro de la plaça de Catalunya no sabia res del canvi de legislació.

Supermercat ‘top manta’

Als majoristes de Badalona

s’hi pot trobar gairebé de tot

En grans botigues amb noms com Fashion Yu Yu, Mythic London i Punto Nuevo s’hi barregen els rètols en català, espanyol i xinès. Bosses de mà per menys de deu euros que al carrer es vendran, pel cap baix, el doble de cares, formen en passadissos inacabables. També hi ha estelades de dos metres a 99 cèntims d’euro, comandaments per a videoconsola al preu d’una cervesa a la Rambla i gairebé qualsevol objecte de consum que es pugui imaginar, mentre pugui ser barat. Amb la banda sonora ensucrada del pop xinès els senegalesos, entre tota mena de clients, hi busquen bosses de mà, gorres, ulleres de sol, vambes i coses semblants. Objectes que no es trenquin gaire quan hagin de córrer i que tinguin sortida al centre de Barcelona.

Un dels compradors senegalesos va arribar fa 30 anys a Barcelona i té una botiga a la Sagrada Família. També té problemes amb els seus compatriotes: “Els dic que vagin uns metres més enllà de la botiga i contesten que el carrer és de tots, però han de menjar”. És a la vora d’una nau amb moltes bosses de mà que s’assemblen a les de marques conegudes, no són falses, però no costa canviar-los l’etiqueta. Un home de vint-i-molts explica que les samarretes del Barça falses les compra a Salou, on viu, on els Mossos el van ferir al braç durant els avalots del dia que Sylla va morir en una operació policial. L’operació es va fer en un dels tres pisos des d’on s’haurien importat 958 quilos de productes en quatre mesos, sobretot des del Regne Unit i Turquia.

El ferit lleu -encara porta la bena- prefereix no dir el seu nom, però explica que si abans hi havia compatriotes que dominaven la importació i proveïen els venedors, cada vegada més són els que fan carrer els que es busquen la vida. Es posen d’acord en grup i compren a fora, per internet, o bé al polígon de la frontera entre Badalona i Sant Adrià. Un venedor de vambes Nike de 25 euros, que es fa dir Kara, no té cap problema a admetre que són falses; reconeix somrient que les ha comprat al polígon. “Els xinesos tenen de tot, aquests sí que saben treballar i es fan rics, no com nosaltres”, diu admirat, mentre cobra a un turista escaldat pel sol a l’entrada del metro de la plaça de Catalunya.