El número quatre de la llista del PP de Madrid al Congrés, l’economista Daniel Lacalle, va venir a Mallorca divendres dia 12 a evangelitzar-nos sobre la importància del turisme, que va definir com “el petroli del nostre país”. No va dir res extraordinari, tan sols va trobar una manera més gràfica de dir el mateix que el PPdefensa des de fa temps: que calen més turistes, que mai n’hi ha prou. I que qualsevol que n’intenti frenar l’arribada peca de turismofòbia.
És ben cert que el turisme no és cap plaga malèfica, tot i que de vegades, sobretot al pic de l’agost, en pugui recordar una de bíblica. Si desaparegués d’un dia per l’altre, o d’un any per l’altre, l’economia illenca s’enfonsaria. No hi hauria manera de mantenir la gran major part de la població de les Illes Balears, que ha crescut empesa per aquest motor econòmic. Avui en dia mantenir un flux important i ininterromput d’afluència de visitants és necessari perquè els ciutadans de les Balears no pateixin.
Però que el turisme, com a mínim per ara, continuï sent imprescindible no vol dir que calgui que creixi encara més. Les Illes Balears tenen un límit ambiental i és molt probable que ja l’hàgim creuat, esperem que no hàgim arribat al punt de no-retorn. Tal com ens passa amb el petroli, hem de trobar la manera de deixar de dependre’n, de fer-lo servir cada vegada manco. Ho necessitam, si a més de present volem tenir futur. I en tots dos casos l’únic camí viable és trobar alternatives i anar-ne reduint la dependència amb totes les estratègies possibles. Lacalle segurament no pensava en aquesta semblança quan va venir a evangelitzar-nos, però això no treu que també sigui apropiada. I demostra que el seu partit té la mateixa ceguesa amb tots dos problemes.
