Aus aquàtiques i limícoles, un hivern a Mallorca

Aus aquàtiques i limícoles, un hivern a Mallorca

El GOB organitza el tradicional recompte hivernal per estudiar l’evolució de les dades recollides i comprovar l’estat de salut de les poblacions d’Europa

Aus aquàtiques i limícoles, un hivern a Mallorca

Les Illes Balears presenten un clima temperat, amb hiverns bastant suaus i humits que propicien l’abundància d’aliment per a les aus (fruits, invertebrats, llavors, gra...) Això fa que el nombre d’espècies potencialment observables els mesos d’hivern sigui bastant elevat, fins a 136, de les quals 62 són considerades estrictament hivernants, segons explica l’ornitòleg Maties Rebassa al llibre Quan i on veure aus a Balears, editat fa pocs dies. Moltes de les espècies hivernants -la majoria procedents del centre i nord d’Europa- formen densitats importants, fet que permet que observar-les resulti especialment atractiva. És el moment ideal, doncs, per visitar les zones humides de les Balears i guaitar infinitat d’ànneres, limícoles, ardeids, flamencs, garses o gavines.

En aquest context, el recompte hivernal d’aus aquàtiques i limícoles constitueix un dels principals esdeveniments ornitològics de l’any i que es repeteix sempre al voltant de mitjan gener amb l’objectiu de comparar les dades obtingudes durant tota una sèrie d’anys i comprovar l’estat de salut de les poblacions d’aquestes aus d’Europa. El cens es fa a tot el continent, amb la supervisió del Waterfowl Research Bureau (IWRB) i emprant la metodologia proposada per Wetlands International, una organització dedicada a la protecció de zones humides. L’organisme encarregat de coordinar les dades d’Espanya és SEO/BirdLife, que alhora es nodreix dels censos facilitats per entitats locals com el GOB, que organitza els recomptes a les diferents illes de l’Arxipèlag i en publica després els resultats a l’Anuari Ornitològic de les Balears. En el recompte hivernal de 2016 es van comptar un total de 25.598 aus de 66 espècies diferents; el 70,3% dels individus es localitzà a Mallorca, el 22,2% a Menorca, el 5,9% a Eivissa i l’1,6% a Formentera, segons el darrer Anuari Ornitològic del GOB.

Pel que fa al recompte d’enguany, encara manquen per processar algunes dades, però ja se’n poden extreure algunes conclusions. Les principals són, per un costat, l’elevada presència d’ànneres, probablement a causa de les pluges contínues de la tardor passada, i per altra banda, un descens de la proporció d’espècies limícoles. A més, en determinats llocs -com a l’Albufera de Mallorca- s’ha notat un davallada significativa d’algunes espècies considerades ‘bioindicadors’ de l’estat de conservació de les zones humides, com per exemple la fotja ( Fulica atra ). Segons explica el cap de campanyes d’ornitologia del GOB, Manolo Suárez, els motius del descens d’aquesta espècie tenen a veure amb qüestions específiques de l’Albufera, com per exemple la introducció de carpes, que remouen els fons i fan que l’aigua estigui tèrbola i no passi el llum, i en conseqüència no surtin les plantes de les quals s’alimenten les fotges. En aquest factor d’incidència cal, però, afegir-n’hi d’altres, com la creixent salinització i la degradació de la qualitat ambiental de l’aigua d’aquest espai natural.

Dades del cens

“Estam comprovant, gràcies als censos, que cada vegada hi ha menys fotges a l’Albufera, mentre que, contràriament, hi puja el nombre d’ànneres blanques ( Tadorna tadorna ), perquè se n’estan salinitzant algunes zones. Les dades del cens -argumenta Suárez- són fonamentals per a la ciència, perquè suposen un reflex del que està passant i permeten fer una evolució històrica per saber com es comporta cada espècie a cada lloc. Amb les dades a la mà, després es podrà gestionar un espai natural i prendre les decisions que convinguin; sense elles, en canvi, seria com anar a cegues”, adverteix Suárez, que és el coordinador de tots els recomptes que organitza el GOB a Mallorca

A part del cas d’algunes espècies concretes, s’espera que enguany la proporció d’aus hivernants a les Balears sigui semblant a la d’altres anys. Durant moltes dècades, el percentatge d’aus a les zones humides i limícoles havia anat minvant a conseqüència de la pèrdua d’habitats i la dessecació. Ja fa anys, però, que aquesta tendència s’ha invertit gràcies a la creixent protecció de les principals zones humides d’Europa. El cas del flamenc ( Phoenicopterus roseu s) és significatiu, amb una proporció d’exemplars hivernants desplaçats fins a l’Arxipèlag en progressiu augment, ja que arriba a uns 300 exemplars a Mallorca i al voltant de 800 a Eivissa. Només al Salobrar de Campos la setmana passada se’n varen comptar 238 individus.

Temperatures

Les condicions climàtiques poden influir en els resultats dels recomptes. Així, les baixes temperatures registrades a gran part d’Europa podrien haver provocat que les ànneres s’hagin acostat cap a latituds més al sud, factor que, sumat a l’abundància de pluges caigudes en algunes zones de les Balears, justificaria l’elevada presència d’ànneres en zones humides com es Salobrar de Campos. Les espècies més abundants trobades en aquesta àrea i voltants han estat l’ànnera de coll verd ( Anas platyrhynchos ), amb 301 exemplars; el fuell ( Pluvialis apricaria ), amb 453 exemplars a l’illa Llarga i 298 a l’illot de na Cabot; l’ànnera blanca ( Tadorna tadorna ), amb 269 exemplars al Salobrar; el corriol variant ( Calidris alpina ), amb 152 exemplars, i el tiruril·lo o picaplatges camanegre (Charadrius alexandrinus ), amb 138 exemplars. Com a rareses, destaquen un exemplar de fuell de collar ( Charadrius morinellus ) al Salobrar i un altre d’arpella russa ( Circus macrourus ) a l’Albufera.

Els llocs més importants del recompte d’aus hivernants a Mallorca són l’Albufera (Alcúdia), l’Albufereta (Pollença) i es Salobrar (Campos), però també hi ha una cinquantena de punts molt més petits repartits per tota l’illa entre basses, estanys, embassaments, depuradores, sortides de torrents, badies i camps de golf. A Menorca destaca l’Albufera del Grau; a Eivissa, ses Salines, i a Formentera, l’estany Pudent. La tècnica del recompte depèn de les particularitats de cada lloc, però el secret, expliquen els ornitòlegs, és comptar sempre de la mateixa manera. Al Salobrar s’organitzen tres grups i cada un s’encarrega d’una part. Un cop fet el recompte, que pot durar unes quantes hores, s’intercanvia tota la informació. A l’Albufera es divideixen els grups, es col·loquen en punts estratègics i llavors passa un helicòpter per anar aixecant les aus. “El que importa és comptar-ho tot, tant les aus que volen com les que estan en terra. Hi ha molts factors que hi poden influir, però si sempre es fa de la mateixa manera els resultats han de quadrar”, puntualitza Suárez.

Mètodes per fer recomptes

L’experiència és bàsica. Per fer bé els recomptes, s’han de reconèixer perfectament les espècies i s’ha de saber comptar en vol, cosa que requereix un poc de pràctica. Hi ha diferents mètodes per aprendre a comptar, des de programes informàtics fins a sistemes més casolans, com tirar pèsols damunt d’una taula i comptar-los. “Els recomptes serveixen també per formar gent nova”, suggereix Suárez. Periòdicament, el GOB organitza cursos d’ornitologia que inclouen l’ensenyament de tècniques de recompte i l’explicació dels instruments bàsics per participar-hi, com els prismàtics, un telescopi com a mínim per a cada grup, material fotogràfic (la fotografia digital pot servir de complement), una llibreta per apuntar les dades, una guia (en el cas que sorgeixin dubtes) i unes bones botes d’aigua per poder caminar sense problemes. Hi ha altres recursos que el GOB també posa a disposició dels aficionats a l’ornitologia, com el Fòrum aus i la revista divulgativa Es Busqueret. El GOB organitza altres tipus de censos, en funció de l’època de l’any, com el seguiment d’aus comunes, les estacions d’anellament d’esforç constant i els atles de nidificants.

LA “PASSIÓ” PER L’ORNITOLOGIA

Les Illes Balears tenen molt bons ornitòlegs i ornitòlogues que fa anys que participen en recomptes i censos. És el cas, per exemple, de Juanjo Bazán, que enguany ha col·laborat activament en els censos de l’Albufera, es Salobrar, Saluet i Port Andratx. “Per mi, fer-ho representa donar valor als pocs espais naturals que ens queden. En les jornades dedicades als recomptes, tots gaudim i aprenem coses; només per les rareses que he pogut veure enguany -explica- ja ha valgut la pena, com un fuell de collar, una arpella russa i una calàbria agulla”.

Per Cati Artigues, que ha participat en el recompte de l’Albufera, col·laborar amb el GOB implica “contribuir al coneixement de l’estat de conservació de les poblacions d’aus i compartir la meva passió amb amics i companys”. Artigues també ha censat en altres zones humides més petites com els torrents de Canyamel, na Borges, Son Real i algunes depuradores com la d’Artà. “El que més m’ha cridat l’atenció enguany ha estat trobar-me al pantalà de fusta que hi ha a la zona del Comú de Muro un grup de 35 llambritges de bec llarg ( Thalasseus sandvicensis ) descansant i refugiant-se del fort vent que hi havia a la badia. Va ser una estampa bellíssima”, recorda aquesta ornitòloga. Per la seva banda, Mika Palmer només fa quatre anys que participa en aquests censos de manera regular, i ho fa perquè sent “passió pel món dels ocells i m’encanta el bon ambient i la sintonia que es respira entre les persones coratjoses que no dubten a fer front al fred, al vent i a les condicions meteorològiques adverses per tal que els censos es duguin a terme. Fent broma, deim que la vida de l’ornitòleg és dura... però compensa per totes les emocions que els nostres amics alats ens reporten”.