Cabrera, la pròxima passa d’una xarxa d’estacions a favor del coneixement

L’IBMar aglutinarà grups de recerca i promourà l’excel·lència en ciències i tecnologies marines, la docència i els estudis de postgrau d’aquestes disciplines

El programa OASIS, que fa un seguiment de les tortugues marines al voltant de Cabrera, liderat pel Sistema d’Observació Costaner Illes Balears (SOCIB), ALNITAK i altres entitats; un pla per rastrejar petjades de tortugues a les platges que impulsa la Fundació Palma Aquarium; diversos projectes del Centre Oceanogràfic de Balears (COB-IEO): SCYTRACK (la cigala), PINNA (la nacra), EPHIMAR (l’anfós), BIOMEX (biomassa) i ERCA (peixos litorals); diferents estudis del Grup d’Ecologia en Macròfits Marins de l’Imedea per a la identificació i la caracterització de les poblacions i els hàbitats del cavallet de mar, el peix pipa o les praderies de ‘Cymodocea’ i de Posidònia oceànica, aquest darrer en col·laboració amb Red Elèctrica... Són només alguns exemples de la intensa activitat investigadora que hi ha actualment a Cabrera, projectes que en el futur podrien tenir la seva base d’operacions, tant aquests mateixos com molts d’altres, a l’Estació d’Investigació Costanera de Cabrera, que s’espera que sigui plenament operativa enguany.

Aquesta infraestructura formarà part de la xarxa d’estacions d’investigació de les Illes Balears, localitzades a distintes illes i zones de l’Arxipèlag amb l’objectiu de promoure i facilitar el coneixement dels recursos naturals, la recerca i les tecnologies marines. La xarxa, en funcionament des del 2003, està integrada actualment per tres estacions: Jaume Ferrer de la Mola (Menorca), gestionada conjuntament pel COB-IEO i el Govern; Can Marroig (Formentera), gestionada pel Govern, i Far de ses Salines (Mallorca), gestionada per l’Imedea a través d’un conveni amb l’Autoritat Portuària de Balears. La pretensió de la Direcció General d’Innovació i Recerca de la CAIB és obrir-ne tres més, una a Eivissa i dues a Mallorca (ubicades una a la badia d’Alcúdia i l’altra a Cabrera). Totes compliran una triple funció: promoure treballs de monitoratge vinculats a la recerca d’àmbit divers, acollir investigadors amb uns laboratoris apropiats perquè puguin fer-hi la seva feina i en tercer lloc delimitar un espai específic, a les mateixes instal·lacions, per a la realització de trobades i xerrades especialitzades. La idea és aprofitar les infraestructures ja existents, a través de convenis amb entitats, centres de recerca i empreses, i reconvertir-les per a usos científics.

En el cas de Cabrera, ja hi ha una partida reservada de 750.000 euros procedent de la primera convocatòria de l’Impost de Turisme Sostenible. Aquests doblers es destinaran a l’adequació de les actuals instal·lacions de l’alberg de Cabrera -o una part almenys- per convertir-les en una estació de recerca adaptada a les necessitats dels científics, amb dormitoris, equipaments, laboratoris, material específic i sala de reunions. La capacitat total i el volum d’investigadors que simultàniament podrà acollir aquesta estació d’investigació es determinarà pròximament, tenint en compte els criteris i les recomanacions de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca.

El director general d’Innovació i Recerca de la CAIB, Josep Lluís Pons, recalca que l’estació de Cabrera donarà cabuda no només a les investigacions que ja s’estan fent en aquest arxipèlag, sinó als grups que en el futur hi puguin estar interessats. Amb l’ampliació de la xarxa d’estacions científiques, el Govern pretén “generar una base de dades de gran valor científic al servei del monitoratge, dels mateixos investigadors i de la societat en general”, assegura Pons. Els investigadors que vulguin emprar aquesta xarxa d’estacions hauran de sol·licitar-ho a través d’aquesta direcció general i proposar el seu projecte científic. Mitjançant un conveni ja signat amb el COB-IEO, aquest centre constituirà un comitè científic per avaluar els continguts de cada proposta. De la part logística i l’organització, se n’ocuparà l’Administració autonòmica. Totes les estacions estaran a l’abast dels investigadors que treballin en àmbits de ciències i tecnologies marines, tant de Balears (UIB, Imedea, COB-IEO, SOCIB, etc.) com de fora de les Illes, tant si són grups consolidats com si són emergents i tant si desenvolupen el seu projecte de recerca en grup com si ho fan de manera individual. Els criteris científics per determinar qui anirà a una estació d’investigació determinada, els determinarà el COB-IEO, insisteix Pons, com ja està passant a l’estació Jaume Ferrer de la Mola (Menorca).

L’Estació d’Investigació Costanera de Cabrera no és l’únic projecte de futur de l’Administració autonòmica en qüestions de política científica. Tenint en compte la potencialitat de Balears en l’àmbit de la recerca marina i el nombre creixent d’investigadors, entitats i centres especialitzats en aquesta disciplina, des del Govern s’està treballant amb vista a la creació de l’Institut de Recerca en Ciències i Tecnologies Marines de les Illes Balears (IBMar), que també es posarà en marxa en els propers mesos. Pons justifica la seva creació amb el fet que “actualment hi ha una gran atomització de la recerca en ciències marines, amb grups, instituts universitaris, entitats i centres que ja estan treballant conjuntament, però que ho fan sense un marc que en què es recolzi aquesta col·laboració”. Per aquest motiu, l’IBMar pretén aglutinar diferents grups de recerca, optimitzar esforços i donar solució a tota una sèrie de problemàtiques (com relacions entre instituts; qüestions específiques promogudes des de l’Administració pública, com per exemple l’estudi sobre el dragat del port de Maó, o estudis sobre espècies que presenten problemes concrets, com la nacra o la posidònia).

L’IBMar funcionarà amb partides de desenvolupament regional i serà com una “finestreta única” per canalitzar propostes impulsades des de l’Administració pública o per promoure la docència i donar suport a estudis de màster i postgrau en ciències marines. “Ara mateix ja som tres entitats que estam d’acord en la creació de l’IBMar”, explica Pons. Són el Govern (a través de la Direcció General de Pesca i la Direcció General d’Innovació i Recerca); el COB-IEO, com a institut estatal de referència en ciències i tecnologies marines, i la UIB, a través del consorci amb el CSIC i l’Imedea. “L’IBMar serà un bon instrument per canalitzar demandes i resoldre problemes. Certament hi ha sintonia entre institucions i centres, però, com que tots són molt diferents entre si, pensam que és bo tractar d’aglutinar-los i facilitar la col·laboració ja existent. Tanmateix, volem que s’hi incorporin molts més grups de recerca i entitats”, demana Pons amb insistència.

La Direcció General d’Innovació i Recerca ha fet una altra proposta a través del fons de l’Impost de Turisme Sostenible per crear l’Institut de Recerca de les Illes Balears (IRIB). Aquest institut disposarà d’una partida inicial de 60.000 euros per posar-se en marxa, tindrà com a objectiu principal “l’atracció i la retenció de talent -explica el director general- i es gestionarà des del complex científic del Parc Bit, amb la direcció d’un professional de reconegut prestigi que conegui perfectament el sistema de ciència i d’innovació de la Comunitat Autònoma”.

EL JAUME FERRER DE LA MOLA, “UN REFERENT”

El Govern vol aprofitar el coneixement i l’experiència generada a l’estació d’investigació Jaume Ferrer de la Mola, ubicada a les proximitats de Maó, per poder gestionar totes les altres estacions científiques que es creïn en el futur, com si es tractàs d’un intercanvi de bones pràctiques. Des del 2009, el COB-IEO desenvolupa activitats científiques a la Mola, gràcies a un conveni de col·laboració amb el Govern. Per altra banda, el Ministeri de Defensa, que és el propietari de l’antiga Batería de Punta de Afuera (també coneguda pel nom de Fortificació de la Mola), atorga una concessió a favor del Govern per un període que va de 15 anys a 75 anys.

L’estació Jaume Ferrer consta de tres edificis o mòduls. Un està dotat de laboratori i despatxos, un altre de zona d’allotjament amb dormitoris per a 10 persones i el tercer mòdul és multiusos per a reunions, amb zona de treball, cuina i sala d’estar. A més a més, l’estació també disposa d’una zona de magatzem situada a l’antic polvorí de la bateria militar i d’una rampa d’accés al mar. La combinació d’allotjament i equipament científic ha permès l’estada a l’estació Jaume Ferrer de diferents grups d’investigació que han desenvolupat estudis sobre algues, Posidònia oceànica, gorgònies, peixos i aus marines, biodiversitat, hidrodinàmica i biogeoquímica, contaminació, microbiologia, tecnologies marines i fins i tot d’arqueologia.

Per Josep Lluis Pons, l’estació Jaume Ferrer “és el referent del que ha de ser una estació científica i un model a seguir amb vista al futur”. Explica que, després d’anys de funcionament i de veure pros i contres, recentment el Govern ha contractat tres tècnics, que estaran a la Mola per donar suport als investigadors que hi vagin, ajudar en temes logístics, recerca i manteniment. En opinió de la directora del COB-IEO, Salud Deudero, les estacions costaneres “dinamitzen el treball de camp dels investigadors, proporcionant laboratoris per a l’experimentació in situ, l’observació de fenòmens i l’adquisició de dades fonamentals per a l’estudi de la mar i les interaccions amb les activitats humanes. Estacions com la de Jaume Ferrer a Maó permeten desenvolupar programes de seguiment en aspectes de biodiversitat, pesca i canvi global, entre d’altres”.