Ciència per a la Serra, adaptada i en benefici del territori

Tramuntana XXI organitza una jornada divulgativa per mostrar la recerca més puntera i aplicable en aquest paratge natural de Mallorca

La ciència pot col·laborar i ajudar a impulsar una sèrie d’activitats ambientalment “amigables” on tothom en surti beneficiat, gaudint dels usos i serveis del territori però sense perjudicar-lo. Els coneixements científics poden ser aplicats en espais concrets amb objectius que van molt més enllà de la simple protecció del patrimoni. Això es tradueix en recerques i avanços que després poden arribar a tenir una rendibilitat social, per exemple gràcies a la implantació de tecnologies per a la conservació d’espècies, microbiologia per detectar patògens o seqüenciació genètica per determinar diferents castes d’una espècie arbòria. Són només tres exemples de les múltiples possibilitats que els científics estan disposats a posar a l’abast dels ciutadans per tal que aquests en puguin fer un ús lúdic, però alhora apropiat i respectuós. En aquest sentit, la serra de Tramuntana pot esdevenir un “laboratori” en la detecció de problemes i posterior aplicació de solucions, amb la recerca més adequada en cada cas.

Amb el suggeridor títol de Ciència per a la Serra, l’associació Tramuntana XXI va organitzar fa pocs dies una sessió divulgativa, oberta al púbic, per donar a conèixer la recerca que s’està fent a les Balears i que, d’alguna manera, vincula la tasca dels investigadors amb l’espai geogràfic concret que ocupa la serra de Tramuntana. Així, la trobada va servir per conèixer els darrers avanços científics amb diversos temes: Samuel Pinya va fer un repàs del sistema de fotoidentificació dels ferrerets per conèixer l’estat de les seves poblacions; Carme Garau va explicar la identitat de la varietat d’olivera mallorquina i altres varietats de la Serra; Joan Arbona va xerrar de l’exhaustivitat cartogràfica com una eina per a la interpretació de la geologia de la Serra; Margalida Gomila va informar de l’estat actual de la situació provocada pel patogen Xylella fastidiosa, i Marc Carriquí dissertà sobre com monitoritzar l’ecogeomorfologia postincendi al Pariatge (Andratx) mitjançant drons, satèl·lits i mesures de camp. Les conferències tingueren lloc al Museu Balear de Ciències Naturals, i abans de començar les xerrades, el director del Jardí Botànic de Sóller, Josep Lluís Gradaille, explicà a una quarantena de participants la història, activitats i projectes científics d’aquesta entitat.

Amb relació a la celebració de la jornada Ciència per a la Serra, el president de Tramuntana XXI, doctor en ecologia i professor de Biologia i Enginyeria de Medi Rural a la UIB Antoni Martínez Taberner defensa que “és important no fer només una ciència patrimonial sinó aplicada en benefici de tots i amb uns usos que vagin més enllà de la protecció. Hi ha molts més de temes científics a la Serra, però nosaltres vàrem decidir tractar una sèrie de qüestions que són d’actualitat i especialment preocupants per al sector primari”. En aquest mateix sentit, puntualitza que si el sector primari “no està actiu”, llavors les propietats s’abandonen, i això pot tenir diverses repercussions: que entrin pinars dins la zona de margades; possibles afectacions en incendis si hi ha un massa forestal massa contínua; augment de l’erosió, etc. “A la Serra ha d’haver-hi zones forestals que s’han de tractar d’una manera i zones agrícoles que les hem de tractar d’una altra”, diu Martínez Taberner.

Ciència per a la Serra és la primera trobada pròpiament científica de Tramuntana XXI, una associació sense ànim lucratiu que va néixer ara fa poc més de dos anys amb la finalitat d’aportar tota una sèrie de coneixements, des de diversos vessants, per tal d’analitzar i debatre un futur de la serra de Tramuntana més sostenible. El seu president, Antoni Martínez Taberner, considera que “s’ha d’intentar evitar que la Serra es banalitzi”. Per fer-ho, creu que s’han de potenciar tres línies principals: “Recuperar el sector primari perquè els joves puguin tenir una vida digna fent feina i invertint a la Serra; gestionar bé la Serra i aconseguir que aquest Patrimoni de la Humanitat que també és paratge protegit tingui un pla de gestió en el qual s’entengui que quan vas a la Serra ets dins un Parc Natural amb activitats no agressives, i això hauria de dominar sobre els usos actuals que s’hi fan ara; i en darrer terme, racionalitzar la gestió del sector turístic, protegint el medi ambient, però alhora tractant d’aconseguir que els visitants deixin més recursos econòmics justament per poder ordenar-ne els usos”.

Reunions mensuals

Un cop al mes, Tramuntana XXI convoca una reunió per tractar temes patrimonials i culturals vinculats a la Serra. L’anterior trobada és va fer a Campanet a final del mes de gener i el tema central va ser la literatura, amb el títol La Serra literària, des de la mirada de Llorenç Riber. A la propera trobada, que es farà a Alaró el proper dia 23 de març, es presentarà el llibre La cabra, espècie invasora a les Balears, en què es tractarà la problemàtica que està causant la població d’aquest animal en estat silvestre a les nostres illes i, en concret, a la serra de Tramuntana. Per introduir l’auditori en aquesta temàtica i al contingut del llibre, Tramuntana XXI organitzarà una taula rodona amb els cinc coautors: Eva Moragues, Joan Rita, Josep Antoni Alcover, Oriol Domènech i Joan Mayol.

Amb vista al futur, Martínez Taberner deixa molt clar que, des de l’associació que ell representa, treballaran a favor d’un “pacte” per a la serra de Tramuntana que inclogui els diferents ajuntaments, institucions i entitats “per veure si som capaços de decidir quina és la serra de Tramuntana que volem”. Així mateix, apunta el desig d’impulsar la creació d’un “segell de qualitat” de productes produïts a la serra de Tramuntana (principalment en ramaderia i també productes per consumir als restaurants) i amb l’ajut d’empresaris implicats en aquests sectors i que hi estiguin interessats. “Es tracta de remoure les consciències i aconseguir una Serra més digna i racional, a l’abast de tots”, conclou Martínez Taberner.