DIA DE LA DONA I LA NINA A LA CIÈNCIA

‘Cites ràpides’ a favor del coneixement paritari

Les científiques de l’Imedea s’expliquen davant la societat en el Dia internacional

Us heu preguntat mai quantes científiques es poden arribar a conèixer en una hora i, el més important, quina és la capacitat de retenció del nostre cervell respecte a les explicacions dels projectes de recerca que desenvolupen aquestes investigadores? La resposta a aquest enigma és 24 científiques, totes de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea) i disposades a explicar-nos, en només cinc minuts cada una, un resum de la seva feina i de les experiències personals viscudes al món de la ciència. La iniciativa pionera, que ben bé podria definir-se com un assaig o experiment de ciència ciutadana, resultà un èxit si la jutjam per l’entusiasme que hi van posar no només les científiques, sinó el centenar llarg de ciutadans que anaren ahir horabaixa al CaixaForum de Palma, àvids de coneixement i satisfets d’haver pogut participar en aquesta inusual trobada de ‘cites ràpides’ amb científiques.

Donar visibilitat

La iniciativa es va fer amb motiu del Dia internacional de la dona i la nina a la ciència, que ahir commemorà una efemèride per donar visibilitat a les dones que es dediquen a la ciència. Entre els milers d’actes que s’organitzaren arreu del món, segur que pocs eren tan originals i divertits com el que proposà l’Imedea amb el suport de la Unitat de Cultura Científica del CSIC a Balears. Això creu Silvia Sánchez, una al·lota de 14 anys estudiant de tercer d’ESO que, en acabar les ‘cites’, va valorar “l’esforç d’aquestes científiques per contar-nos la seva feina. Personalment, m’ha encantat, però no n’he tingut prou. N’hauria volgut més encara, se m’ha fet curt”.

Canviar-se de taula cada cinc minuts té els seus avantatges, com empapar-se de ciència per entendre per què és important estudiar les gavines, per què les aus fan diferents olors, com s’està transformant l’Àrtic per culpa del canvi climàtic, per què puja el nivell de l’aigua als oceans, per què cal conservar el ‘tresor’ de les praderies de posidònia, com ens afecta la pèrdua de pol·linitzadors i quines són les aplicacions de la microbiologia. Una de les propostes més sorprenents, i alhora fascinants, la formulà Laura Royo, del departament d’Ecologia i Recursos Marins de l’Imedea: “Tenim una alga nova a l’oficina, es diu Halimeda i és divina”. Impossible no encuriosir-nos i voler saber més d’aquesta alga.

Canvi de taula

Ara bé, cinc minuts donen per al que donen. Allà hi havia el picarol d’Ana Bonilla, dels Pelopantón, per recordar que calia canviar de taula. Sort d’això, perquè si no la veu d’algunes científiques ja no donava per a més. Anna Traveset, del departament d’investigació en Canvi Global de l’Imedea, assegurà que “estava esgotada, però feliç perquè m’ho he passat bé veient la cara de la gent i l’interès dels nins que demanaven tantes coses sobre les abelles”. Ana Payo, del departament de Biodiversitat de l’Imedea, advertí que, “mentre ens deixin, continuarem fent soroll per demostrar que cada vegada som més dones científiques. La ciència està molt bé, però no tenim espais per contar-la”. Encara que sigui per un dia, però, les investigadores s’han sortit amb la seva i ens l’han poguda contar. Ara caldrà veure si hi haurà una segona ‘cita’.