Enginyers sobradament preparats, i amb molta feina

El 62% dels alumnes de l’EPS ja es col·loca laboralment abans de graduar-se, amb un 40% de contractes fixos, un 30,6% d’autònoms i un 25,3% de temporals

Habitissimo, Kitmaker, LogiTraVEL, Brújula, Estel, Syntax for Science, Quonext, Glifstock, Som Hotels, IOTLabs, Meteoclim, ITC, 2GN, OmniAccess, Discubre... Hi ha un llistat interminable d’empreses i ‘startups’ del Parc Bit que es nodreixen majoritàriament d’estudiants procedents de l’Escola Politècnica Superior (EPS) de la UIB per tal de confeccionar les seves respectives plantilles de programadors, informàtics, telemàtics, matemàtics i electrònics. Algunes d’aquestes empreses han crescut entre un 300 i un 400% en els darrers quatre anys, literalment doblant el seu personal cada any en funció de les necessitats, que impliquen, en alguns casos, plantilles integrades en un 90% per alumnes procedents de la UIB. Un bon exemple és OmniAcces, una empresa que dona servei d’internet d’alta qualitat per a creueres i iots de tot el món i que té ara mateix 15 alumnes procedents del Grau d’Enginyeria Telemàtica, gairebé la meitat de tots els graduats en aquesta disciplina. De fet, si s’hi graduassin més alumnes, aquesta empresa encara en tindria més en nòmina.

TAMBÉ HI HA emprenedors graduats de l’EPS decidits a provar sort i crear la seva pròpia empresa emergent. És el cas de Dome, WirelessDNA, 3Digits, Juniper, App Loading o Inisle Interactive Technologies. No totes són al Parc Bit -com, per exemple, AT4- però sí la gran majoria, atretes per un microclima d’innovació i retroalimentació generat al parc tecnològic mallorquí. Només una petita part dels graduats de l’EPS decideix partir de Balears i ho fa per motius no estrictament laborals; la inserció dels enginyers titulats de la UIB s’aproxima al 100%. De fet, és habitual que les empreses contractin els alumnes fins i tot abans que hagin acabat els estudis. Així, troben feina el 62% dels alumnes de l’EPS ja abans de graduar-se, mentre que en el conjunt de la UIB aquest percentatge baixa al 29%, segons dades del primer estudi d’inserció laboral dels graduats de la Universitat, que s’ha donat a conèixer just aquesta setmana. Per especialitats, abans d’acabar la carrera ja tenen feina el 71% dels informàtics; el 50% dels telemàtics; el 66% dels que fan Agroalimentària i Medi Rural; el 78% dels especialitzats en Edificació i el 50% dels matemàtics. Normalment a quart curs molts alumnes ja estan empleats, però els d’Electrònica i Automàtica ho tenen un poc més difícil perquè necessiten una titulació per poder accedir a un contracte. Fer feina abans de graduar-se té, però, una vessant menys positiva: els alumnes allarguen el període d’estudis i triguen més a acabar-los, però, tot i això, ho arriben a fer.

UNA VEGADA GRADUATS, al cap de menys d’un mes el 14% dels alumnes de l’EPS troben una ocupació laboral vinculada a la seva especialitat, mentre que globalment a la UIB ho fan el 13% dels estudiants. En un període d’un a tres mesos es col·loca un 7% dels graduats, de quatre a set mesos també un 7%, de set a dotze mesos un 2% i a partir d’un any troba ocupació un 5%. Més enllà d’un any gairebé no hi ha cap enginyer que hagi estudiat a l’EPS que no hagi trobat una ocupació. Els que no treballen és perquè han optat per un màster. Respecte al tipus de contracte dels alumnes que han fet enginyeries, el 40% és fix, el 30,6% autònom i el 25,3% temporal. En el conjunt de la UIB hi ha un 34,9% de fixos, un 12,7% d’autònoms i un 48,2% de temporals, sempre segons l’estudi d’inserció laboral presentat fa pocs dies per la UIB i la Fundació Universitat Empresa de les Illes Balears (FUEIB).

PEL QUE FA al sou que cobren els enginyers, oscil·la al voltant dels 1.200 euros en els primers sis mesos, tot i que, a partir d’aquí, la progressió pot ser molt ràpida i arribar a doblar aquesta quantitat si es tracta de bons programadors i desenvolupadors. Les empreses del Parc Bit, sobretot les més grans, saben valorar el talent dels enginyers, particularment els que tenen un perfil molt tècnic i especialitzat. I els convé fer-ho, perquè si no la competència no dubtarà de temptar-los amb una oferta encara més atractiva.

“NO HI HA ningú d’Informàtica que si vol fer feina no en faci, i amb ocupacions de molt bona qualitat”, explica Loren Carrasco , directora de l’Escola Politècnica Superior. Tot i això, puntualitza que aquesta “quasi plena inserció laboral” té una part no tan positiva, la de les empreses que han d’anar sempre a remolc de la ‘producció’ d’enginyers, que continua essent massa escassa tant a Balears com en el conjunt d’Espanya. Només 70 graduats en el curs 2012/2013, segons l’enquesta d’ocupació de la UIB, entre els quals només hi havia dos aturats, perquè no havien trobat la feina que més els agradava, i dos més inactius perquè cursaven estudis de màster. La resta, tots fent feina a empreses del Parc Bit, en major part, i a altres punts de Balears. Actualment, els graduats del darrer curs han augmentat lleugerament i quasi arriben al centenar, segons dades de l’EPS. Globalment, el nombre d’alumnes que decideix cursar estudis d’enginyeria ha davallat un 25% a Espanya en els darrers deu anys.

LA SETMANA PASSADA es va celebrar el Fòrum de l’Ocupació en el campus de la UIB i les empreses que hi varen acudir no trobaven ni tan sols alumnes d’enginyeria en pràctiques disposats a fer feina. “El percentatge d’alumnes que s’interessen per les enginyeries continua essent massa baix i, sincerament, no ens quadren els números. Les causes principals -segons la directora de l’EPS- són la imatge massa estereotipada dels informàtics, que no es correspon amb la realitat; el desconeixement de la nostra carrera i el fet que a Secundària l’enginyeria està totalment desapareguda”.

Per tractar de posar-hi remei, enguany s’ha impulsat un programa d’activitats per incentivar l’interès dels futurs universitaris per aquests estudis i transmetre’ls les oportunitats laborals i l’ampli espectre d’activitats possibles en aquest àmbit. El programa inclou activitats de ciència, tecnologia i matemàtiques i s’han fet 330 tallers impartits per 10 alumnes que han visitat 80 escoles de Balears. A més, enguany s’han posat en marxa per primera vegada els Techdays de l’EPS, una activitat adreçada a tots els estudiants d’informàtica amb sessions formatives impartides per professionals de les empreses més importants del sector de la informàtica de les nostres illes (Habitissimo, Quonext, APSL, Ncora, SM2, Trivago, Barceló Viajes o Hundredrooms).

Amb vista al futur hi ha un projecte conjunt amb l’Associació Balear d’Empreses de Software, Internet i Noves tecnologies (GSBit) per tractar de potenciar el paper de la dona enginyera, que continua tenint un percentatge que globalment no supera el 15% en el conjunt d’especialitats de l’EPS. Un altre dels objectius, per a l’any vinent, és incrementar les visites dels alumnes al Parc Bit, cosa que normalment ja es fa amb les assignatures impartides per professors, però que en el futur es pretén organitzar a través d’un programa més extens i la realització de tallers participatius que abraçarà tots els alumnes.

Per altra banda, aquesta setmana l’EPS ha fet públic l’obtenció del segell EUR-ACE per part dels graus d’Enginyeria Telemàtica i d’Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica, mentre que el grau de d’Enginyeria Informàtica ha aconseguit el certificat EURO-INF. Aquests documents reconeixen l’alta qualitat dels títols impartits a la UIB i asseguren que compleixen els requisits de qualitat fixats per la professió. Els segells, a més, faciliten l’entrada dels graduats de la UIB a màsters internacionals amb segells EUR-ACE i EURO-INF o a programes de doctorat d’altres institucions d’ensenyament superior i afavoreixen la mobilitat acadèmica i professional dels graduats en l’àmbit internacional. Amb l’obtenció d’aquests segells l’EPS se situa entre els millors centres universitaris de l’Estat, atès que només un 10% de les universitats públiques espanyoles han obtingut aquests certificats europeus per a aquests títols d’enginyeria.