Llagosta menorquina, de la recerca científica a la sostenibilitat

Sandra Mallol, investigadora del Centre Oceanogràfic de les Balears, presenta els resultats del projecte MENLAN, que avalua l’impacte de pesca sobre aquesta espècie, assessora i en fa prediccions de futur

Menorca sempre ha pogut enorgullir-se de la seva caldereta de llagosta, ja que representa un dels plats més emblemàtics i representatius en aquesta illa. La llagosta és també un recurs de gran importància per a la flota artesanal de Menorca. Però mantenir viu un emblema pot implicar un elevat cost, a més d’una enorme responsabilitat, tenint en compte que els recursos d’aquest crustaci no són, ni de bon tros, il·limitats. Més aviat a l’inrevés. El 50% de les llagostes capturades a aigües de Balears són juvenils, és a dir, inferiors a la talla mínima legal de 90 mil·límetres del seu cap. Actualment, la talla mitjana de les llagostes és 3 mil·límetres més petita que la de fa 25 anys. Podria semblar poc, però aquesta diferència indica un clar retrocés de l’espècie. Ho va explicar ahir la doctora Sandra Mallol, investigadora del Centre Oceanogràfic de les Balears i l’Institut Espanyol d’Oceanografia (COB-IEO), en el transcurs d’una conferència que va pronunciar per presentar les conclusions del projecte MENLAN, en el qual es fa un estudi i anàlisi científica de la pesca de la llagosta vermella a Menorca. La xerrada va tenir lloc al Centre Artístic de Ciutadella, amb l’organització del Consell de Menorca a través de l’Agència Menorca Reserva de Biosfera, i davant d’un auditori divers compost per pescadors, tècnics, representants de l’Administració i públic en general.

Entre altres mesures, Mallol es mostrà a favor d’identificar i delimitar “punts calents” de concentració de juvenils per establir-hi algun tipus de veda per tal que aquests exemplars puguin arribar a l’edat adulta. Segons argumentà aquesta investigadora, la població de llagostes pateix una sobreexplotació de reclutament, tant a les Balears com en general a tota la Mediterrània, “i això vol dir que s’ha d’anar molt alerta perquè, a la mínima que hi hagi una pesca més abundant del que seria normal, els estocs se’n podrien veure seriosament afectats”. Tot i així, la investigadora es mostrà confiada que, si s’apliquen determinades mesures correctores, aquesta sobreexplotació “podria no revertir-se, però almenys sí minimitzar-se per tal d’assegurar-ne la continuïtat de la pesqueria”.

Mallol forma part del Grup de reserves marines i pesca artesanal del COB-IEO i fa més de 15 anys que investiga la pesqueria de la llagosta vermella (Palinurus elephas ) i la seva ecologia larvària, tant a aigües de les Illes com a altres punts de la Mediterrània occidental. El projecte MENLAN, en el qual han participat diversos investigadors del COB-IEO, té l’objectiu d’estudiar i avaluar la situació de la llagosta a Menorca, a fi de proporcionar assessorament científic, realitzar prediccions de les captures i, en definitiva, aconseguir, amb vista al futur, una pesca més sostenible d’aquesta espècie emblemàtica de Menorca.

De moment, els científics ja han pogut comparar dues zones d’aquesta illa i hi han trobat algunes diferències. Així, al canal de Menorca es capturen més llagostes, però els exemplars són un poc més petits. Al nord de l’illa, en canvi, se’n pesca un percentatge menor, però els exemplars són més grossos. “Aquesta diferència segurament té a veure amb les característiques de plataforma i profunditat del fons marí”, adverteix Mallol. Una altra de les troballes fa referència a la quantitat d’espècies capturades -a part de la llagosta- a conseqüència de l’ús del trasmall, que és l’ormeig emprat habitualment. Mentre que el peix representa un 65% en pes de tota la captura, les llagostes només n’impliquen el 35%. En total s’han trobat 45 espècies associades en aquest tipus de pesqueria, però cal tenir en compte que 12 ja configuren el 80% del gruix.

Estructures artificials

Gràcies a les campanyes de l’IEO, que s’han fet a bord del vaixell oceanogràfic Francesc de Paula Navarro i a bord d’embarcacions pesqueres de la flota artesanal, també s’han instal·lat tres estacions de col·lectors de larves al fons marí de Menorca. Aquests col·lectors consisteixen en estructures artificials de formigó que actuen de refugi perquè les larves de llagosta s’assentin; així se’n facilita el creixement i es possibilita que, en el futur, els científics puguin calcular l’índex d’assentament larvari anual, amb sèries temporals que permetran fer prediccions de les captures de llagosta a 3-4 anys vista. En total, els científics de l’IEO han instal·lat tres estacions submergides entre 20 i 30 metres -davant de la Mola, al cap de Favàritx i prop de l’illa de l’Aire- de 12 col·lectors, cada un amb 96 forats. Mallol explica que aquests col·lectors tenen dues funcions primordials: per un costat, disposar d’un lloc localitzat on els científics puguin anar a fer censos visuals i de reclutament de juvenils; i per altra banda, ampliar els espais on les llagostes tinguin possibilitat d’assentar-se i refugiar-se dels seus depredadors. “Tot això ens servirà per modelitzar -diu Mallol- i en el futur poder fer prediccions sobre l’estat de salut de les llagostes, el seu volum i ritme de creixement fins que siguin adultes i amb la mida legal per poder ser capturades, o sigui, cinc anys de vida. En definitiva, es tracta d’assegurar la sostenibilitat de l’espècie, de manera que la pesqueria no pateixi un col·lapse, i oferir a les administracions i pescadors una eina científica perquè puguin elaborar els seus plans de gestió”, afegeix la investigadora.

Els científics del COB-IEO, que són una referència internacional en l’estudi de la llagosta, també treballen en el desenvolupament d’altres accions experimentals per poder millorar la dinàmica de pesca i minimitzar possibles impactes de determinats tipus d’ormeigs, tant a les espècies considerades “objectiu” com a les “accessòries”. Es tracta d’avaluar els costos i beneficis que suposa reduir el temps de calat de les xarxes de trasmall emprades per a la pesca de la llagosta i determinar exactament les pèrdues i guanys comparant els resultats de deixar les xarxes només 24 hores o bé les 48 hores de màxim que diu la normativa. Els experiments de temps de calat pretenen millorar el patró d’explotació de l’espècie reduint la captura d’espècies no desitjades, a més de minimitzar les pèrdues econòmiques d’espècies d’interès comercial que es descomponen en estar més de 24 hores retingudes a la xarxa.

Així doncs, es varen fer quatre campanyes d’una setmana cada una, amb els següents resultats: quan els calats són només d’un dia llavors s’agafa un 20% menys de llagosta adulta que quan els calats són de dos dies, però en canvi es capturen tres vegades més d’exemplars juvenils, una proporció que al final no es pot comercialitzar perquè s’han de tornar obligatòriament a la mar; d’altra banda, deixar les xarxes dos dies dins la mar implica augmentar fins a cinc cops el percentatge de llagostes malmeses, ferides o amb les potes trencades. Dit d’una altra manera, calar dos cops consecutius una xarxa en períodes de només 24 hores pot ser molt més efectiu per als pescadors que no fer-ho 48 de seguides, i a sobre les llagostes i altres espècies no en surten perjudicades, segons constata Mallol.

Les campanyes del projecte MENLAN han estat dirigides per la investigadora de l’IEO Raquel Goñi i formen part d’un conveni de col·laboració subscrit entre el Consell Insular de Menorca, a través de l’Agència Menorca Reserva de la Biosfera, la Conselleria d’Innovació, Recerca i Turisme del Govern i l’IEO per donar suport a les activitats que aquest organisme desenvolupa a l’Estació d’Investigació Jaume Ferrer a la Mola per a l’estudi de la pesca de la llagosta vermella a Menorca. A més de Sandra Mallol, en els treballs duts a terme per part del personal científic del COOB-IEO, hi han participat David Díaz i Anabel Muñoz. En definitiva, i com a conclusió, el projecte MENLAN ha pretès contribuir a establir les bases per aplicar una gestió adaptativa i més sostenible de la pesca de la llagosta a Menorca, l’espècie més emblemàtica i econòmicament rendible de l’illa.

DESPERTANT VOCACIONS CIENTÍFIQUES A MENORCA

Els colors de la llum, l’hidrogen com a combustible del futur, la geologia de l’illa de Menorca, l’impacte dels plàstics, els robots, controlar un cotxe amb un comandament de radiofreqüència; on i com entrenaven els foners menorquins?, la taula periòdica, l’electromagnetisme, l’escalfament global i l’acidificació de l’aigua de mar, quina és la influència de la química sobre la cuina?, quins són els canvis que es produeixen en la biodiversitat al llarg d’un gradient de contaminació?

Són només algunes de les qüestions tractades aquests dies a Menorca a la Fira de la Ciència i de la Tècnica, que es clausura avui al Centre Bit d’Alaior i que ha estat organitzada per la Fundació Rubió, amb la complicitat de prop de 400 estudiants de Secundària i Batxillerat de diversos centres escolars de l’illa. Des de dimecres s’hi han mostrat tot tipus de projectes, tallers i experiments amb l’objectiu d’acostar la ciència i la tecnologia a l’alumnat -per la fira han passat fins avui uns 1.700 alumnes-, fomentar l’esperit emprenedor i innovador i, en definitiva, despertar vocacions científiques entre els joves.

La fira, que ha ocupat la planta subterrània del Centre Bit d’Alaior, 3s clausura avui a les 12 hores amb una conferència de la professora i menorquina Alícia Sintes, investigadora del Grup de Relativitat i Gravitació de la UIB. Al llarg d’aquests dies els visitants hi han pogut trobar fins a tretze projectes i tallers realitzats per alumnes dels IES Biel Martí de Ferreries, IES Cap de Llevant de Maó, IES Joan Ramis i Ramis de Maó, IES Pasqual Calbó de Maó, IES M. Àngels Cardona de Ciutadella i IES Josep M. Quadrado de Ciutadella i el Centre Oceanogràfic de Balears amb dos estands per mostrar les tasques científiques de l’Estació Jaume Ferrer de la Mola amb el suport del Govern balear, la Fundació Bit i l’Ajuntament d’Alaior.