Pesticides, remei o perill de toxicitat?

La UIB acull la setmana vinent unes jornades científiques de debat i sensibilització respecte els riscos de l’ús indiscriminat dels productes agroquímics

Els experts opinen que la probabilitat de tenir problemes de salut a conseqüència de l’ús d’un pesticida depèn bàsicament de dues coses: la toxicitat del mateix pesticida i la l’exposició a aquest. Una bona part de la població creu que hi ha pesticides ‘segurs’, mentre que d’altres són ‘perillosos’. En realitat, però, tots els productes químics, inclosos els plaguicides, tenen el potencial de ser perillosos. Fins i tot els productes que es consideren de baixa toxicitat, naturals o orgànics, poden ser nocius si algú o alguna cosa entra en contacte amb una quantitat suficient d’aquesta substància. La toxicitat d’un plaguicida, la seva formulació, la proporció en la qual es toca, menja o respira... són consideracions a tenir en compte perquè generen una probabilitat de generar algun efecte advers sobre la salut de les persones i sobre el medi ambient. Els científics han constatat un gran desconeixement respecte dels efectes nocius dels productes agroquímics i altres contaminants, així com un ús no controlat d’aquests tipus de productes. Per tal d’aportar més coneixements al voltant de les conseqüències no desitjades dels productes agroquímics, la UIB i altres entitats faran la propera setmana unes jornades de debat sobre seguretat alimentària, salut i medi ambient. El principal objectiu d’aquestes jornades és sensibilitzar i conscienciar sobre la salut de la població, el medi ambient, la vida silvestre i la sostenibilitat, evidenciant els potencials riscos d’exposició als productes agroquímics, entre els quals destaquen el desenvolupament de neoplàsies, la disminució de la fertilitat i el deteriorament de la fauna i flora terrestre i marina, com el cas de la posidònia a la mar Mediterrània a causa, entre més activitats adverses, de la contaminació de les aigües amb aquests productes químics. La trobada, que tindrà un caràcter internacional, s’ha organitzat com un curs de 13 hores, més 5 d’optatives. Es farà els propers dies 20, 21 i 22 d’aquest mes, impulsat per Antoni Bennàsar Roig, professor del Departament de Biologia de la UIB, i finançat en el marc de la XIV convocatòria d’ajuts per a accions d’educació per al desenvolupament per a una ciutadania global, 2017-2018, amb el suport dels Serveis de Millora Agrària i Pesquera - SEMILLA, el Fornalutx Petit Hotel i l’entitat Golondrinas.

El curs va dirigit a l’alumnat i als professionals de diferents disciplines (salut, alimentació, educació, agricultura, medi ambient, entre d’altres) i també a tot el públic interessat en la temàtica. En les conferències hi participaran reconeguts experts d’àmbit mundial, líders en epidemiologia, maneig sostenible de recursos naturals, producció d’aliments, etc., que presentaran els darrers avenços científics en la matèria i les accions de cooperació i investigació emmarcades en els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’Agenda 2030.

L’enginyera agrònoma Perla Chávez, professora associada de la Universidad Nacional Agraria La Molina de Lima, Perú, (UNALM) i doctorada a la UIB, és una de les organitzadores de les jornades que es faran la setmana vinent. Explica que el curs és la continuació d’una investigació feta el 2011 gracies a l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament i Solidaritat de la UIB, mitjançant una beca per a la investigació aplicada, i desenvolupada en una zona concreta del Perú, la vall de Chancay-Huaral, ubicada a uns 80 quilometres al nord de Lima. “Allà vàrem poder observar -detalla l’experta- que els agricultors no disposen de gairebé cap protecció en el maneig de pesticides, fertilitzants sintètics i altres productes agroquímics que es fan servir indiscriminadament i sense cap precaució, ni per ells mateixos (en referència als agricultors), ni pels consumidors dels productes cultivats. Hi ha un mal ús d’aquests plaguicides, sobretot perquè la gent desconeix absolutament les conseqüències que tenen sobre la salut”.

Aquesta investigació, que llavors ja comptà amb la participació de personal de la UIB, va tenir una continuïtat el 2016 mitjançant un taller internacional que es va fer a la capital de Perú, Lima, en el qual els científics varen posar en evidència les seqüeles que causa l’ús dels pesticides sobre la salut, amb conseqüències directes sobre els agricultors, les seves famílies i la població infantil. La revista científica Food and Energy Security va fer una edició especial del taller i es varen publicar uns resultats inèdits sobre els efectes nocius de les micropartícules depositades en els aliments per culpa dels productes agroquímics. Els científics varen arribar al consens que no es pot abordar el tema sense tenir en compte altres disciplines associades.

Participació d’experts mundials

Després de la reunió de Lima es va formar una xarxa de treball en què varen participar experts de diferents països, que ha culminat en un curs especialitzat que tindrà lloc la setmana vinent a Mallorca i que es farà l’auditori de l’edifici Jovellanos del campus de la UIB i la sala d’actes de la Conselleria de Medi Ambient. És previst que a les jornades hi participin màxims experts mundials en la matèria com ara Michael Alavanja, del National Cancer Institute (Estats Units); Fernando Carvalho, de la Universitat de Lisboa (Portugal) o William Davies i Martin Parry, de la Universitat de Lancaster (Regne Unit).

La comunitat científica espera amb expectació les aportacions de Michael Alavanja, que fa més de 30 anys que treballa als Estats Units fent un seguiment dels efectes que provoca la utilització de productes agroquímics sobre els agricultors d’aquest país a llarg termini. En els seus estudis, aquest professor ja ha demostrat que, malgrat totes les precaucions, el fet d’estar exposat a aquests productes (fertilitzants, pesticides, herbicides, reguladors de PH per a l’aigua, etc.) pot generar determinats tipus de càncer (pròstata, pulmó, còlon) i efectes negatius sobre el sistema endocrí, la fertilitat i altres conseqüències. D’altra banda, Fernando Carvalho ha fet una investigació sobre la ‘ruta’ que segueixen els pesticides en el medi ambient, trobant restes de pesticides en ingredients actius, al fons de l’Atlàntic i en el Mediterrani, en aquest cas amb efectes sobre les praderies de posidònia.

Objectius del curs

Els objectius del curs són: sensibilitzar i conscienciar sobre l’ús inadequat i insegur de productes agroquímics, sobretot en els països en vies de desenvolupament, mostrant els resultats d’investigacions realitzades a escala global, com per exemple els treballs de recerca de la UIB i la UNALM l’any 2011 i els presentats durant el congrés de 2016 a Lima; difondre els nous enfocaments de la ciència i la tecnologia per a una millor producció d’aliments i millora de la salut pública; promoure la multidisciplinarietat per aconseguir més coherència entre les prioritats i les accions de cooperació, i crear xarxes de col·laboració i recerca entre els diferents agents implicats en salut, producció d’aliments, conservació de recursos i medi ambient a escala local (amb la UIB, el Govern, la CAIB, els ajuntaments, etc.) o internacional (amb les institucions dels experts convidats). Els plans de la UIB respecte d’aquests temes no acaben aquí. Després de l’estiu es farà un altre taller internacional a Mallorca. Paral·lelament, amb el finançament de la l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament i Solidaritat de la UIB, es desenvoluparà un projecte docent a la vall de Chancay-Huaral per conscienciar la població infantil sobre els riscos dels pesticides. El projecte consistirà a formar els professors dels col·legits d’aquesta zona peruana perquè transmetin la informació als seus alumnes i es creï un efecte multiplicador. En aquest curs didàctic hi participaran Perla Chávez de la UNALM; Antoni Bennàsar i Gwendolyn Barceló-Coblijn, del Departament de Biologia de la UIB, i Sebastià Verger, del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de la Educació a la UIB.

CONSELLS PRÀCTICS

Què és el que podem fer els ciutadans per minimitzar els potencials riscos derivats de l’agroquímica? Perla Chávez dona una sèrie de consells. Primer, fa falta identificar el que tenim a les nostres plantacions, horts o jardins; o sigui, saber diferenciar què és realment una plaga i l’efecte real sobre arbres o plantes. “No hem de pensar sempre a emprar pesticides com a primera opció, hi ha alternatives. Tampoc no hem de refiar-nos de les solucions casolanes, ja que algunes són autèntiques bombes. Res de fer còctels i mescles per augmentar-ne l’efectivitat, o doblar la dosi perquè pensam que així serà més efectiu”, diu la l’enginyera agrònoma. “També és important integrar diferents sistemes de control per aconseguir tenir una plantació sana, i no obsessionar-nos amb els productes o fruits visualment grans i espectaculars. Els científics no estam en contra de l’agroquímica -assenyala- sinó a favor de saber què és allò que es fa servir, com, i quan”.