Què compram els balears per internet?

L’OBSI presenta una reedició de la ‘Guia balear de comerç electrònic’ amb els aspectes més importants a tenir en compte a l’hora d’obrir un negoci en línia

20 anys després de l’arribada d’internet, la xarxa té més de 4.000 milions d’usuaris a tot el món i la fa servir el 50% de la població mundial. El rànquing dels països en els quals internet té una major penetració l’encapçalen els Emirats Àrabs Units, que comparteixen aquest lideratge amb Qatar. Aquests dos països han aconseguit un 99% de població connectada dins els seus territoris. Els segueixen altres països que també compten amb una taxa de penetració superior al 97%, com Kuwait, Bahrain, les Bermudes, Islàndia, Noruega, Andorra, Luxemburg i Dinamarca. Contràriament, Níger, Eritrea i Corea del Nord són els països amb menys ús d’internet per part dels seus habitants, amb el 4%, l’1% i el 0,06%, respectivament, segons la darrera edició de l’informe Digital in 2018, presentat per les entitats We Are Social i Hootsuite. Espanya es troba en el lloc número 18 del rànquing, amb una penetració d’internet del 85%, set posicions per sota dels resultats aconseguits el 2017.

Allò ben segur és que, en els darrers anys, el món d’internet i, en particular, del comerç electrònic ha canviat molt. Per una banda, les consultes i compres a través de dispositius mòbils han fet ‘repensar’ la manera de presentar les tendes virtuals i la informació que es posa a l’abast dels usuaris. D’altra banda, el mercat del comerç electrònic ha crescut exponencialment i ara les empreses i els comerços ja no es plantegen si han vendre o no a través d’internet, sinó com fer-ho d’una manera més rendible, tant per a elles mateixes com per als usuaris.

La capacitat del consumidor de fer comandes amb un sol clic i el lliurament de productes d’una manera cada vegada més ràpida per part dels comerços electrònics són avantatges significatius respecte de la distribució tradicional. Tot i que molts clients continuen cercant el tracte personalitzat i viure una experiència de compra diferenciada, el comerç electrònic creix a Espanya gairebé deu vegades més ràpid que la venda física. Però el procés de compra d’un servei o d’un producte és quelcom complex perquè el consumidor ja no és lineal, sinó aleatori i multifacètic. En aquest context, el comerç electrònic presenta un ventall important d’avantatges per oferir als compradors. En poc temps, els consumidors han adoptat nous hàbits de compra a través de múltiples dispositius, a qualsevol hora, des de qualsevol lloc i amb possibilitat d’adquirir qualsevol producte i servei.

Les Balears fa anys que es posicionen en els primers llocs pel que fa a les compres en línia. Al llarg del 2017, el 62,7% dels ciutadans d’aquesta Comunitat va comprar alguna vegada per internet davant el 54% d’usuaris que ho fa ver a la resta de l’Estat, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE 2017). Des del 2013, aquest percentatge s’ha anat incrementant de manera constant a les Balears, passant del 43,8% aquell any al 50,2% el 2014, el 53% el 2015 i el 56,7% el 2016. D’altra banda, segons la tercera edició de l’estudi Las pymes españolas en el ámbito online, realitzat per la plataforma eBay, el 28% de les petites i mitjanes empreses balears ven els seus productes a través d’internet, cosa que duplica el percentatge de les empreses que ho feien el 2016, un 13%. Segons la mateixa font, les pime balears que operen en línia ho fan principalment a través de la seva web, amb el 80% del total.

Què compram per internet? El tipus de productes comprats pels ciutadans de les Balears en els darrers 12 mesos, segons l’enquesta l’INE, són els següents: serveis per a viatges (bitllets de transport, lloguer de cotxes, etc., 62,7%); material esportiu i roba (52,2%); allotjament de vacances (hotel, casa, apartament, etc., 50,5%); entrades per a espectacles (cinema, teatre, concerts, etc., 31,4%); béns per a la llar (30%); equipament electrònic (càmeres fotogràfiques, etc., 21,7%); equipament informàtic (ordinadors i accessoris, 17,6%); llibres, revistes i diaris (15,5%); productes d’alimentació (13,3%); programari de jocs d’ordinador (10,2%); serveis de telecomunicacions (línies de telèfon, banda ampla, etc., 9,9%); material formatiu en línia (9,2%); pel·lícules i música (8,4%); altre programari i les seves actualitzacions (7,9%); medicaments (1,9%) i altres productes i serveis (18,2%).

Les dades s’han donat a conèixer aquesta setmana al Parc Bit amb motiu de la presentació de la Guia balear de comerç electrònic. La publicació, impulsada per l’Observatori Balear de la Societat de la Informació (OBSI), repassa els aspectes més importants que s’han tenir en compte a l’hora d’iniciar un negoci en línia, com ara el cost, el tipus de tecnologia, el pagament, la logística i els aspectes legals. La feina de l’OBSI és fruit d’una actualització de la guia publicada l’any 2013. Aquesta reedició s’ha completat amb els testimonis d’alguns negocis de les Balears que venen en línia com les empreses Amart Palma, Ariany Cítrics, Don Dominio, La Polleria, Tailor Tails, AbcMallorca i Ibiza Blau Music. Tots representen ‘exemples’ de negoci basats en el comerç electrònic i amb diferents punts de partida. També han contribuït a l’elaboració de la guia experts en la matèria com l’advocat i especialista en dret tecnològic Jorge Morell, així com entitats com la Cambra de Comerç de Mallorca, l’Associació Balear d’Empreses de Software, Internet i Noves Tecnologies (Gsbit), la Fundació Bit, Parc Bit, Palma Activa, el clúster TurisTec i la seva empresa associada Roiback.

La guia de l’OBSI fa una anàlisi dels diferents tipus de comerç electrònic i repassa aspectes importants per a les empreses que vulguin fer servir la web a les seves vendes, com el cost, que lògicament estarà condicionat per les funcionalitats, el tipus de tecnologia (codi obert, extensions d’ e-commerce a gestors de continguts, tendes virtuals al núvol, centres comercials virtuals, mercats propis i d’economia col·laborativa), el pagament, la logística i els aspectes legals. El cost de posar en marxa i mantenir un comerç electrònic pot variar de centenars d’euros a milers, però un pressupost bàsic anual oscil·laria al voltant dels 2.000 euros, segons s’explica a la guia.

Aquesta publicació, dirigida bàsicament a les pime, inclou també un apartat sobre les reserves en línia al sector turístic, atès que es tracta del principal ‘dinamitzador’ de l’economia balear. Els motors de reserves en línia permeten als clients dels establiments turístics fer la reserva en temps real i des de qualsevol lloc web. A la vegada, les empreses poden gestionar la disponibilitat, aplicar les seves polítiques comercials sense haver de dependre d’intermediaris i fer campanyes i promocions per potenciar els seus canals de venda directa.

A la presentació de la Guia balear de comerç electrònic, que es va fer el passat dijous, hi varen assistir el gerent de la Fundació Bit, Biel Frontera; el president de GsBit, Xavier March, i un representant de l’empresa Roiback, David Ezquerro. La justificació de l’elevat percentatge d’usuaris que l’any passat va comprar per internet a les Balears cal trobar-la, segons va dir Frontera, en els efectes de la insularitat (els serveis per a viatges són allò més comprat pels illencs), així com l’ús creixent d’ smartphones, tauletes i dispositius mòbils i que també cal tenir en compte per entendre l’evolució del comerç electrònic entre la població.

La guia incideix en la qüestió de les tendències actuals dels consumidors i explica que aquests s’han convertit en “canals omnidireccionals”, cosa que ha afavorit una manera “híbrida” d’actuar per part dels usuaris, entre l’esfera física i la virtual i a través de múltiples dispositius. Entre els avantatges del comerç electrònic, els clients destaquen aspectes com poder-lo fer servir les 24 hores del dia els set dies de la setmana, l’estalvi de temps, poder llegir els comentaris d’altres clients, disposar d’una àmplia selecció de productes, la consulta de l’estoc i una fàcil devolució. D’altra banda, els avantatges que esgrimeixen els clients que prefereixen la compra de proximitat són, principalment, la immediatesa, el plaer experiencial, el tracte humà i el contacte directe amb el producte.

La conclusió de la guia és que qualsevol empresa, persona o emprenedor, sigui quina sigui seva situació, pot posar en marxa una tenda virtual. Abans de tot, cal definir el model de negoci partint de les característiques d’allò que es vol vendre i decidir quina és la tecnologia més adequada al projecte i a la inversió, amb l’objectiu d’aconseguir-ne la millor rendibilitat, sense oblidar els aspectes legals, tant referents a la societat de la informació com al sector del negoci.

Etiquetes