Radiografia de l’economia del coneixement a l’empresariat balear

L’INE publica l’enquesta sobre inversió en R+D, que situa Balears com la que més creix de l’Estat, tot i que el percentatge del PIB només ha passat del 0,32 al 0,33% en el darrer any

LA INVERSIÓ EMPRESARIAL en R+D situa les Illes Balears com la comunitat autònoma que més ha crescut en aquest tipus d’indicador. Així, la inversió privada ha augmentat un 41% l’any 2016, cosa que suposa passar d’un pes relatiu sobre la despesa total del 15,2% l’any 2015 a un pes del 20,2% l’any 2016, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) que s’han fet públiques recentment. Cal tenir en compte, però, que les dades relatives continuen sent molt baixes en comparació amb el pes de la inversió privada en R+D del conjunt de l’Estat, percentatge que a les Balears encara és més ínfim si es compara a en l’àmbit europeu.

EL DIRECTOR GENERAL d’Innovació i Recerca, Pep Lluís Pons, argumenta que “la despesa en R+D es divideix entre la inversió feta per universitats, empreses i l’administració pública. El Govern actual ha fet una aposta important per incrementar especialment la despesa en el sector empresarial -recalca- i l’augment del 41% aconseguit el darrer any és una dada molt positiva, ja que la inversió pública ha de ser un al·licient per activar la inversió privada, que ha d’esdevenir el motor principal de l’activitat econòmica de R+D per avançar cap a la diversificació del model. En aquest àmbit, encara tenim molt de recorregut per endavant ja que la mitjana estatal situa en el 53,98% el pes de la despesa empresarial en R+D”, segons admet Pons. I és que el percentatge estatal suposa més del doble del de les Balears, que és del 20,2%.

L’OFICINA EUROPEA D’ESTADÍSTICA (Eurostat) revela que la immensa majoria d’empreses de les Illes estan vinculades al sector serveis, gairebé 16.000. Si bé l’Arxipèlag balear es troba a la coa de l’Estat quant a indústria “d’alt coneixement”, les empreses de serveis especialitzades en tecnologia i coneixements representen, no obstant això, el 17,79% de total de les Balears, que se situa només lleugerament per sota de la mitjana espanyola. Contràriament, el nombre d’indústries es troba en un clar retrocés a les Illes, amb poc més de 200 empreses i només 2.500 afiliacions a la Seguretat Social el 2016, xifres que situen Balears també a la coa d’Espanya en aquest apartat. No obstant això, cal destacar la presència de 2.000 indústries manufactureres tradicionals que, tot i no ser considerades com a merament tecnològiques, sí que mostren un important grau de coneixement pel que fa a diversos factors de producció (personal qualificat, maquinàries i equipaments). Sumant-ho tot, el nombre d’empreses industrials suposen el 2,39% del total d’empreses de Balears.

ELS SERVEIS INTENSIUS especialitzats en coneixement i d’alta tecnologia (KIBS) solen estar relacionats amb les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i proporcionen un important valor afegit a les economies de qualsevol zona geogràfica del món. Balears disposa gairebé de 1.350 empreses d’aquest tipus, xifra que representa el 1,5% del teixit empresarial. Després d’una certa baixada a causa del context de la crisi, aquesta tipologia d’empreses ha tornat a créixer en nombre a les Illes Balears. La gestió dels serveis d’innovació destinada a empreses especialitzades en coneixement tecnològic solen tenir presència en les economies més avançades i alhora serveixen per propagar la innovació a altres empreses. En aquest sentit, a l’Arxipèlag aquestes empreses s’han incrementat un 5,28% des de 2008. Tant la indústria manufacturera com la de serveis d’alt coneixement mostren una forta concentració a l’illa de Mallorca i, en concret, a la ciutat de Palma. A Menorca, Eivissa i Formentera la presència d’activitats de coneixement és més reduïda i en general es concentra a Ciutadella i Maó en el cas de la primera, i al municipi d’Eivissa en el cas de les Pitiüses.

LA POCA PRESÈNCIA d’investigadors i de recursos humans altament qualificats és una de les principals debilitats de l’economia de la Comunitat. Els recursos humans amb ocupacions relacionades amb la ciència i la tecnologia representen només el 26,7% de la població de les Balears, percentatge que suposa un fort endarreriment, no només respecte de les comunitats autònomes més avançades, sinó també respecte de la mitjana de la UE (32,4%) i del conjunt de l’Estat (32%). Les Illes es troben lluny de l’objectiu marcat per l’Estratègia Europa 2020, segons el qual almenys el 40% de les persones amb una edat compresa entre els 30 i els 34 anys haurien d’haver completat estudis superiors o equivalents el 2020. També aquí les dades de les Illes estan lluny de les xifres d’Espanya i de la UE.

QUANT A INVERSIÓglobal en R+D a les Balears, l’any 2016 es varen invertir 94.568.000 €, quantitat que representa el 0,33% del PIB, dada molt semblant al nivell d’inversió del 2011, any en què s’invertiren 95.819.000€ i que va suposar el 0,37% del PIB d’aquell exercici. Cal destacar que l’any 2011 fou el primer de decreixement quant a inversió en R+D. Aquest decreixement anual es va trencar l’any 2015 amb un augment del 4,46% de la despesa i s’ha consolidat aquest darrer any amb un creixement del 6,09%, que situa Balears com la quarta comunitat autònoma en creixement de la despesa d’R+D en l’àmbit estatal. Balears va ser la comunitat que el 2016 més va créixer d’Espanya amb una variació del PIB del 3,8%, seguida de Madrid, amb el 3,7%, i de Canàries i Catalunya, amb el 3,5%. Aquesta dada de creixement fa que la ràtio d’inversió en R+D, tot i que el creixement en la despesa d’R+D hagi estat del 6,09%, només representi un increment de la ràtio del 0,32% el 2015 al 0,33% el 2016.

PEL QUE FA als indicadors sobre recursos humans, la situació de partida no difereix gaire de la despesa en R+D, ja que ens trobam amb uns percentatges molt per sota de la mitjana estatal tant en investigadors com en personal dedicat a l’R+D. Així i tot, i segons dades de l’enquesta de l’INE, les Illes Balears han estat la comunitat autònoma que més ha crescut en personal total dedicat a tasques de R+D, amb un augment de l’11,33%, tot i que la mitjana de creixement estatal només ha estat del 2,49%. Segons l’INE, l’any 2016 a les nostres illes hi va haver 2.005,3 treballadors i treballadores en Equivalència a Dedicació Plena (EDP) en el sector R+D, enfront dels 1.801,3 de 2015.

GENERALMENT, EL NOMBRE d’investigadors és un factor que es veu limitat pel creixement en la despesa en R+D. Per aquest motiu, des del Govern s’intenta dur a la pràctica polítiques per augmentar la xifra d’investigadors i incentivar la seva incorporació al teixit empresarial. En aquest sentit, Pep Lluís Pons afirma que “estam fent cada vegada més esforços per incrementar el nombre d’investigadors i per facilitar la seva incorporació al teixit empresarial, perquè a la llarga això afavorirà el creixement de la despesa global en R+D”. El director general d’Innovació i Recerca insisteix que a “les Balears necessitam augmentar la presència d’investigadors i de treballadors altament qualificats, que encara és baixa amb relació a les mitjanes espanyola i europea, per tal de solucionar una de les principals febleses de la nostra economia i incidir en la diversificació econòmica i en la creació de llocs de feina de qualitat”.

LES BALEARS VAREN assolir el 2016 el màxim històric en el nombre d’investigadors. Concretament, hi va haver l’equivalent a 1.538,7 places d’investigadors en EDP, segons les dades de R+D de l’INE. L’increment respecte de l’any anterior (1.346,6 places en EDP) va ser del 14,3%, molt superior a l’increment mitjà del nombre d’investigadors al conjunt de l’Estat, que es va situar en el 3,4%. D’aquesta manera, i malgrat que el nombre d’investigadors encara representa el 2,50 per cada 1.000 de la població activa (enfront del 5,55 estatal), les Illes Balears disposen, per primera vegada, de més de 1.500 investigadors totals, la xifra més alta de la seva història. Els anys 2010 i 2014 la xifra havia arribat als 1.461,5 i als 1.461,9, respectivament.