EN ELS ANYS 70 i 80, a mesura que els hotels de Balears creixien més i més, apareixien nous problemes associats en aquell boom turístic. Va ser llavors quan van començar a proliferar els menjars preparats per emportar i els bufets freds, amb normatives estatals de regulació d’higiene alimentària quasi inexistents, en aquella època, i unes cuines generalment poc preparades per atendre un volum ingent de visitants, mai vistos a Balears fins a aquell moment. Entre aquell tropell de viatgers hi havia un percentatge considerable de turistes nòrdics procedents de climes molt diferents dels nostres i afamats de sol i platja, però també d’entrepans farcits de lletuga i maionesa. La proliferació de casos de gastroenteritis va disparar les consultes al departament de Microbiologia de Son Dureta. A conseqüència d’aquesta gran demanda d’informació, a l’any 1984 va néixer Saniconsult, una empresa després vinculada amb el Grup Assistencial Juaneda i amb tres àmbits d’actuació -consultoria, anàlisis i formació homologada- que a poc a poc va anar expandint-se i modernitzant-se, com la mateixa indústria turística, obrint delegacions a diferents punts d’Espanya i del Carib, tot conservant sempre la seva seu principal a Palma.

AVUI DIA SANICONSULT s’ha convertit en un referent mundial en assessoria especialitzada en higiene i seguretat alimentària a les instal·lacions hoteleres per tal de prevenir malalties infeccioses com la legionel·losi o d’altres, i la realització d’auditories i anàlisis de risc en cuines, aigües recreatives i aigües residuals. L’empresa ha ampliat recentment els seus laboratoris, on es poden fer anàlisis microbiològiques d’aigua i d’aliments. També disposa d’un laboratori de biologia molecular, un altre d’immunologia i un tercer de microscòpia. D’ençà que ha començat l’any i fins a aquesta setmana, Saniconsult ha efectuat un total de 3.880 anàlisis d’aigües recreatives de piscines, el 90% de Balears i la resta de Canàries i Andalusia. Al llarg de 2015 se’n varen fer 4.205, entre les quals n’hi havia 2.271 per determinar la possible presència de legionel·losi.

PERÒ AQUESTA NOés l’única malaltia que es pot propagar a un hotel. El canvi climàtic i l’augment de la mobilitat han provocat una globalització de malalties infeccioses, abans circumscrites a determinats llocs del planeta però cada cop més comunes també a les Balears. Per això Saniconsult innova contínuament en tècniques analítiques, per exemple posant a punt un protocol de detecció del paràsit intestinal Cryptosporidium en mostres d’aigua de piscina o desenvolupant tècniques per detectar norovirus en mostres ambientals. Aquests patògens són fàcils de trobar a través de les diagnosis clíniques als hospitals, però molt més difícils de detectar a l’ambient. Consegüentment, els tècnics de Saniconsult han hagut de desenvolupar tot un seguit de tècniques de biologia molecular i desplegar-les del seu maletí, com si fossin els protagonistes de la sèrie de televisió CSI, per posar-les en pràctica als hotels, recollint mostres gràcies a uns bastonets que es col·loquen damunt de superfícies, aigua, aliments, etc. Això els permet detectar brots infecciosos, determinar-ne l’origen i recomanar als establiments hotelers mesures correctores de desinfecció.

GAIREBÉ TOT EL que fa Saniconsult està relacionat amb l’àmbit hoteler, però no exclusivament. L’empresa col·labora amb la UIB per avançar en el desenvolupament de tecnologia i amb el Clúster de la Indústria Química de les Illes Balears (CliQIB) per la realització de projectes empresarials innovadors i pioners en diversos camps en els quals comparteixen coneixements i interessos. Entre aquests darrers, destaca, per exemple, la presentació dels resultats d’un estudi sobre la renovació de les aigües recreatives de les piscines de Mallorca i els procediments emprats en el rentat dels filtres de les piscines turístiques. L’objectiu, optimitzar aquests processos per tal de tenir les piscines en les millors condicions i amb la mínima despesa d’aigua possible.

ELS RESULTATS D’AQUEST estudi, que es van presentar fa pocs dies al Parc Bit en una jornada tècnica, indiquen que els procediments de neteja dels filtres de les piscines són “insuficients” en la majoria dels casos. Això obliga a una despesa d’aigua excessiva o en tot cas superior a la que seria necessària si s’elaboràs un protocol d’actuació. Amb aquests resultats a la mà, el clúster vol elaborar un protocol, fonamentat en dades científiques, per optimitzar el procés de renovació d’aigües i neteja de filtres, tudar menys aigua i gastar menys. Segons dades del clúster, cada dia “es tiren” al clavegueram uns 75.000 euros per culpa d’un procés de renovació de l’aigua deficient i poc racional. A les nostres illes hi ha 2.600 piscines públiques i turístiques. Aquesta xifra suposa la ràtio més alta de piscines recreatives per habitant de tot l’Estat. A més, a les Illes tenim gairebé 70.000 piscines particulars -segons cens del CliQIB-, si bé aquestes no necessiten, per les seves dimensions, passar controls tan estrictes com les piscines públiques i turístiques.

PER FER L’ESTUDI, Saniconsult va agafar mostres de 45 piscines de Mallorca -públiques i privades- de diferents models (cobertes, descobertes o tipus spa) i amb diversos sistemes de desinfecció de les seves aigües: clor líquid, clor més àcid isocianúric, brom i electròlisi salina. Es varen analitzar fins a 13 paràmetres diferents: clor, pH, terbolesa, conductivitat, olis i greixos (procedents de cremes solars), amoni (procedents d’orina i suor), etc. “Volíem saber si s’està fent bé la neteja de filtres de les piscines de Balears i en tot cas delimitar una possible monitorització del sistema per tractar de millorar-lo”, explica Antonio Doménech, microbiòleg, director tècnic de Saniconsult i principal responsable de l’estudi.

RESPECTE DE LA presència d’olis i greixos, els tècnics creuen necessari fer més anàlisis per veure exactament de quin tipus de productes provenen i tractar que no formin una ‘pel·lícula’ al voltant dels filtres de les piscines, cosa que n’evita l’eliminació. En el cas de l’amoni, el problema no és significatiu, a excepció de les piscines per a infants, on la concentració és superior a la resta. El proper dia 29 es farà una altra jornada al Parc Bit, organitzada per CliQIB, dedicada als projectes futurs vinculats a la innovació turística, la normativa internacional que afecta el mercat de piscines i els sistemes de desinfecció d’aquestes instal·lacions.

SANICONSULT, COMPOSTA A la delegació central de Palma per 12 persones, també col·labora amb el CliQIB en un projecte pilot per impulsar la construcció d’una piscina científica o experimental, la primera d’aquestes característiques a l’Arxipèlag -de la qual ja va informar l’ARA Balears en l’edició del passat 31 de gener- i que es podria instal·lar properament a Mallorca amb l’objectiu d’avançar en la innovació i la recerca sobre la desinfecció de les aigües recreatives i aprofundir així en la viabilitat de diversos productes desinfectants que substitueixin el clor convencional, que encara és el producte més habitual per a la desinfecció de l’aigua de les piscines. Des del Clúster de la Indústria Química de les Balears es treballa activament per tractar d’impulsar fórmules ecològiques i no contaminants substitutòries als sistemes tradicionals de fabricació de clor, especialment si tenim en compte que a partir de 2017 la UE imposarà severes restriccions en la fabricació d’hipoclorit de sodi líquid (lleixiu) i que la totalitat del clor que es fa servir a les piscines de Balears prové exclusivament de la Península.

CLARA BERROCAL, GERENT de Saniconsult, creu que el projecte de la piscina científica és “molt important pel sector hoteler i químic per fer proves i tractar d’aplicar els avanços que anam experimentant i poder escalar models, respecte del funcionament de filtres, l’estalvi d’aigua, la prova de sistemes combinats de desinfecció i en general l’optimització de processos”. Per part seva, Joan Miquel Matas, gerent de CliQIB, informa, sobre la viabilitat d’aquesta piscina experimental, que en les properes setmanes se’n redactarà un projecte definitiu per presentar-lo a la convocatòria del Decret de la llei de l’impost del turisme sostenible que inclou propostes susceptibles de poder ser finançades gràcies a aquest impost. Finalment, el clúster proposarà que la piscina, pressupostada en mig milió d’euros i una capacitat d’uns 150 metres cúbics, es faci al Parc Bit i no al campus de la UIB, com s’havia previst inicialment. Si el projecte tira endavant, el Parc Bit en seria el titular, mentre que la UIB s’ocuparia dels assajos científics, i el clúster, del manteniment de la infraestructura.