Sóller rescata el seu passat industrial més esplendorós

El llibre “Història de les fàbriques d’embotits de Sóller” fa un treball de recerca sobre el procés de producció i comercialització de la indústria càrnica a la Vall

Les darreres dècades del segle XIX i les primeres del XX varen suposar una època de profundes transformacions a Sóller, propiciades per la creació de múltiples indústries: en primer lloc, per abastir el consum intern, però també per exportar els excedents de diversos productes. La situació d’aïllament de Sóller respecte de la resta de l’illa i la disposició d’un port comercial animaren encara més els emprenedors sollerics a posar en marxa negocis i indústries de tot tipus: des de fàbriques de teixits fins a empreses dedicades al gas i l’electricitat, passant per la construcció d’un ferrocarril segurament com la fita més espectacular, però també amb indústries dedicades al sabó, begudes gasoses, pells, sabates, teules, rajoles, ciment, conserves, xocolata i embotits. Aquest darrer sector adquirí un volum considerable -fins a sis fàbriques diferents especialitzades en la producció d’embotits i que coincidiren en el temps, en el moment més àlgid, entre 1921 i 1930- amb una considerable repercussió sobre l’economia, la societat i els costums locals.

Tot i que ja feia segles que a Mallorca existia una tradició d’elaborar embotits, generalment aquesta anava sempre lligada a l’autoconsum. El creixement demogràfic i econòmic, conjuntament amb les innovacions tècniques i l’empenta d’una sèrie d’empresaris i comerciants de Sóller, varen possibilitar el sorgiment d’una indústria càrnica relativament important per a l’economia de la Vall, que va arribar a exportar no només a la Península, sinó també a l’estranger. A aquesta activitat industrial cal afegir-hi la proliferació de carnisseries, a mitjan segle XX, amb 13 punts de venda simultanis de productes càrnics entre 1950 i 1985.

Per primer cop, dos autors sollerics han fet un treball de recerca sobre la història d’aquestes fàbriques d’embotits; han xerrat amb els treballadors i antics propietaris que encara són vius, i n’han recollit els testimonis i tot tipus de material documental per deixar així constància d’aquesta activitat industrial, fins ara no gaire coneguda, però que en el seu moment va significar portar el nom de Sóller i dels seus productes arreu del món. Aquests dos autors són Juan Antonio Fernández, cuiner i professor de cuina a l’IES Guillem Colom Casasnovas de Sóller, i Antoni Quetglas, doctor en Història per la UIB i arxiver municipal a Sóller. I han resumit la seva recerca en un llibre titulat Història de les fàbriques d’embotits de Sóller, que varen presentar la setmana passada en un acte públic en el Casal de Cultura de Sóller.

Antoni Quetglas s’ha ocupat de la part més històrica, amb una recopilació de l’evolució dels embotits i les seves fàbriques en els segles XIX i XX a Sóller. Cap a finals del segle XIX, paral·lelament a l’elaboració particular d’embotits i de la proliferació de carnisseries, va començar pròpiament a desenvolupar-se la industria càrnica, en un procés que es donava també en altres localitats de la Part Forana, com Felanitx. Segons s’informa en el llibre, la primera fàbrica d’embotits, com a tal, que es va instal·lar a Sóller fou la de Miquel Lladó de Cas Sit devers l’any 1880. Cap al 1900 es va posar en marxa la de Josep Aguiló Pomar de Can Lau. Posteriorment s’anaren instal·lant altres fàbriques com Can Tinet, La Favorita, Can Rei, Can Matarino i altres.

Factors influents

Per entendre el sorgiment d’aquest tipus d’indústria a Sóller, Antoni Quetglas explica que s’han de tenir en compte diversos factors influents. En primer lloc, l’emigració, un fenomen que va comportar l’establiment de milers de sollerics a diversos llocs del món, fet que provocà un augment de la demanda dels productes de la seva terra -especialment els embotits- i la instauració de xarxes comercials que facilitaren la distribució d’aquests productes. Alhora, i segons puntualitza aquest autor, el repatriament del capital emigrant afavorí el sorgiment d’una classe burgesa que demanava aquests articles. Un altre factor determinant fou el procés d’industrialització que experimentava Sóller en aquella època, gràcies a la introducció de noves fonts d’energia com el gas i, sobretot, a conseqüència de la mecanització en els processos de producció i transformació agroalimentaris ocorreguts cap a finals del segle XIX. Per una part, l’aïllament de la vall de Sóller va beneficiar l’establiment d’indústries locals, ja que no tenien competència de fora. Però per l’altra, l’existència d’un port comercial va permetre poder exportar amb més facilitat les mercaderies.

Com a curiositat, Quetglas relata en el llibre que aquest aïllament va provocar que a Sóller s’emprassin algunes paraules pròpies per designar els productes de la matança del porc. Per exemple, a Sóller es diuen ‘cametes’ allò que a la resta de Mallorca són ‘camallots’; ‘quarter’ en lloc de ‘cuixot’; ‘talec de butza’ en lloc de ‘botifarra’ i “el sepultrum’ per designar la part més ampla del budell gruixut. Les fàbriques d’embotits, ja desaparegudes, de les quals el llibre dona una informació exhaustiva, són les de Cas Sit, Joaquim Forteza, Can Pinoi, Can Tinet, Can Garcia (La Favorita) i Can Rei. N’hi ha tres més encara en funcionament: Can Matarino, Can Torrens i La Luna. La recerca ha permès localitzar la inscripció d’altres fàbriques d’embotits, però amb una producció més limitada i una durada molt més breu, i que els autors han identificat com la de Mateu Colom Puig, la de Jaime Avellà Adrover, la de Jaume Orell Alcover i una fàbrica de sobrassada marca Lanuza. Totes varen funcionar entre 1926 i 1935.

La part gastronòmica

Juan Antonio Fernández s’ha encarregat de la part més gastronòmica del llibre: el procés productiu dels embotits, les matèries primeres, l’origen dels materials, el personal i la distribució de les tasques, la maquinària, les eines, l’elaboració, la comercialització i, per descomptat, els productes com el camallot, varia, botifarró, saïm, sobrassada, paté, cuixot salat, cuixot dolç, salsitxó, llom embotit, mortadel·la, cap de senglar, salsitxes de Frankfurt, etc. També hi ha un apartat de set receptes amb embotits que el cuiner ha ‘rescatat’ per motius històrics o significatius de Sóller. La darrera part del llibre està dedicada a entrevistes a persones que han treballat o han tingut relació amb alguna de les indústries d’embotits del poble. Així, hi ha testimonis de Maria Batle de Can Tinet; Mateu Oliver de Can Matarino; Damià Rotger de Can Rei; Joan Cabrer de La Favorita; Joan i Bartomeu Torrens de la carnisseria Torrens; Joan Josep i Bernat Lladó de Cas Sit; i Toni, Joan i Bartomeu Frau d’Embutidos La Luna.

Fernández explica que, xerrant amb tots ells, a més de la consulta d’arxius, diaris i setmanaris de l’època, han aparegut multitud d’etiquetes, cartes, caixes d’embotits, documentació, publicitat, comptabilitat i, sobretot, “moltes anècdotes, vivències i experiències que han servit per recuperar un bocinet d’aquest passat industrial de Sóller, un dels pobles més importants de les Balears que va ser testimoni d’una època espectacular”. El coresponsable del llibre Història de les fàbriques d’embotits de Sóller insisteix que, en realitat, tant ell com Antoni Quetglas no se senten pròpiament “autors”. Ho argumenta dient que “l’únic que hem fet és recopilar dades dels sollerics que invertiren els seus estalvis a obrir fàbriques d’embotits i establir comerços amb altres llocs del món; es tracta de gent que va treballar moltíssim i nosaltres, com a ciutadans del segle XXI, hem intentat recuperar aquest esperit industrial de Sóller fent-los un homenatge. Som el que som gràcies a ells i a les seves vivències i anècdotes”.

Entre aquestes anècdotes, apunta, per exemple, el fet que mig miler de porcs eren portats, cada tardor, a matar a Sóller a dins del vagó del tren i després travessassin tot el poble en comitiva fins a l’escorxador. “Són coses que formen part de la nostra història i que tenen un gran valor testimonial que hem mirat de recollir en el llibre”, afegeix Fernández.

UNA COL·LECCIÓ SOBRE EL PATRIMONI

Història de les fàbriques d’embotits de Sóller està editat per Més Cultura i es pot trobar a diversos punts de venda de Sóller. Forma part d’una col·lecció amb un altre llibre igualment escrit per Antoni Quetglas i Juan Antonio Fernández, La xocolata a Sóller, història i cuina, en aquest cas dedicat a les fàbriques de xocolata de Sóller, el procés productiu, receptes i també testimonis d’experts i antics propietaris d’indústries xocolateres de Sóller. “Pensam que és imprescindible fer una feina de recerca respecte del patrimoni de Sóller, abans que la transmissió d’aquest coneixement desaparegui completament i es perdi en el temps. Ens agrada molt que la gent s’emocioni o simplement s’hi interessi o es reconegui a través de la nostra feina”, diu Fernández. En aquest sentit, apunta a la possibilitat d’un tercer llibre de la sèrie, sobre un altre tema industrial vinculat a la història de Sóller, potser sobre les taronges o sobre l’oli i les olives. Ho veurem.