Virot petit, un pla per tractar de remuntar el vol

Medi Ambient impulsa el pla Lilford, que també inclou la conservació del virot gros, el corb marí, la gavina roja i la noneta

El virot petit ( Puffinus mauretanicus ) és una espècie marina endèmica de les Balears que nidifica en illots o coves de penya-segats, en colònies que van des d’uns pocs exemplars fins a un centenar de parelles. L’ocupació d’aquestes colònies és hivernal, la posta -d’un sol ou- es fa el mes de març i el poll comença a volar el juny. Migra a l’Atlàntic després de la cria i amb concentracions postnupcials a les costes portugueses, cantàbriques i atlàntiques franceses. Després torna a la Mediterrània, a la tardor. S’alimenta principalment de peixos, sovint en relació amb l’activitat pesquera. En aquest sentit, s’ha calculat que un 40% de la seva dieta en època de reproducció prové dels descarts de pesca.

La longevitat del virot petit pot superar els 20 anys però, atesa la dinàmica reproductora, la seva demografia està molt condicionada per la mortalitat adulta. Les informacions disponibles indiquen que la supervivència és menor de la normal en el seu gènere, la qual cosa s’ha atribuït, sobretot, a captures accidentals de pesca. Hi ha indicis recents que la ingestió de plàstics pot ser també un factor de mortalitat rellevant. A més, és molt sensible als predadors, en particular a la presència de moixos a les colònies de Formentera i de la Mola de Menorca. La seva reproducció també s’ha vist reduïda a les colònies on són presents els rosegadors, en especial la rata negra.

Dades en poder de la Conselleria de Medi Ambient apunten una estimació actual d’efectius reproductors a les Balears de 3.200 parelles. Les observacions fetes a Gibraltar en el decurs del seu pas migratori situen la població, però, en un volum molt més alt, de prop de 30.000 aus. Aquesta xifra, que inclou exemplars no reproductors i immadurs, prové de les feines de cens efectuades per la Fundació Migres, una entitat científica privada andalusa que fa un seguiment sistemàtic del moviment del virot petit quan passa per la zona de Gibraltar, desplaçant-se entre la Mediterrània i l’Atlàntic. A proposta de les Balears, el Ministeri de Medi Ambient va establir una col·laboració amb la Fundació Migres per fer un mostreig estadístic i una estimació general de la població del virot petit. A l’Arxipèlag fins ara no se n’han fet recomptes sistemàtics; ho dificulta el fet que es tracta d’una població dispersa a les Illes i que es mou entre les Balears i el continent per alimentar-se.

Activitat científica

Els plans de gestió i recuperació aplicats fins avui a les colònies de virot petit han suposat alguns avanços en distints aspectes, però no han estat suficients, ja que científicament s’ha identificat que la mortalitat adulta podria ser, ara mateix, del 20% anual, un percentatge molt superior al d’altres espècies. Els darrers anys, diversos equips científics integrats per personal de SEO-BirdLife, la Universitatd’Oxford, la Universitat de Barcelona i l’IMEDEA han estat fent feina en biologia de conservació de l’espècie i aplicació de models poblacionals. La valoració general del virot petit com en “perill d’extinció” per part d’entitats com BirdLife Internacional o institucions com la Unió Europea i el Consell d’Europa determinen un consens general per atorgar-li la màxima prioritat en accions de conservació, especialment si tenim en compte que les Balears acullen la totalitat de la població reproductora de l’espècie i, per tant, són “clau determinant” de la seva conservació.

Davant d’aquesta situació, la Conselleria de Medi Ambient ha posat en marxa el pla Lilford, un projecte de conservació impulsat des de l’administració autonòmica que no només pretén protegir el virot petit, sinó tres espècies més d’aus marines igualment catalogades com a amenaçades, tot i que en menor grau com a “vulnerables”. Són: el virot gros ( Calonectris diomedea ), el corb marí ( Phalacro coraxaristotelis ) i la gavina roja ( Larusau douinii ). El pla té present també la noneta ( Hydrobate spelagicus ), una espècie relativament escassa que es reprodueix exclusivament en alguns illots i que té interès de conservació, encara que no està amenaçada. Joan Mayol, cap del servei de protecció d’espècies de la Conselleria de Medi Ambient, explica que el pla Lilford “està pensat pragmàticament per conservar totes aquestes espècies; no es tracta d’omplir una estanteria de documents encarregats a consultores per redactar protocols, sinó que allò que realment importa és executar-los. Les Balears varen ser pioneres a establir que els plans podien ser conjunts per a espècies que tenen problemes similars per tal de reduir la burocràcia i facilitar les solucions”.

El pla va arrancar fa tres mesos i ja s’ha fet una reunió tècnica sobre la captura accidental d’aus marines amb els serveis de pesca de la Comunitat Autònoma, confraries de pescadors i altres entitats, per veure com afrontar aquest problema. També s’ha fet una actuació amb gavines a Eivissa i s’estan preparant recomptes de poblacions, que generalment tenen lloc en l’època de reproducció. A més, estan a punt de fer-se públiques tres accions de divulgació incloses en el pla: l’edició de pòsters d’aus marines, un vídeo explicatiu i un còmic sobre el virot petit que s’ha encarregat a Luis Resines, de Pelopanton, el qual veurà la llum d’aquí a poques setmanes. Una part important del pla s’ha formalitzat amb fons procedents de l’impost del turisme sostenible i l’està executant l’empresa pública Tragsa mitjançant una partida de 303.000 euros per a actuacions ja realitzades els darrers mesos de 2017 i les previstes al llarg de 2018.

Mayol insisteix que el virot petit “és l’únic que està classificat en perill d’extinció i, per tant, concentrarà una bona part dels esforços; però no podem oblidar-nos d’altres espècies, per exemple el corb marí, que també té problemes de conservació. Estudiarem els recursos, que sempre són limitats i insuficients, i llavors tractarem de coordinar esforços per guanyar efectivitat en un pla conjunt per a les cinc espècies”. Mayol remarca que actualment el 90% de les poblacions reproductores de virot petit estan emparades o bé per espais naturals protegits -com Cabrera, la Dragonera, ses Salines d’Eivissa o els illots de Ponent d’Eivissa- o ubicades en espais de la xarxa Natura 2000. L’única població no inclosa en cap espai protegit “és la dels penyals de Punta Prima de Formentera -puntualitza Mayol-, però ja se n’està tramitant la inclusió dins la xarxa de Natura 2000”.

Alguns científics consideren que el problema més greu del virot petit és la seva captura accidental. Sobre aquesta qüestió, el cap del servei de protecció d’espècies constata que en un taller tècnic que es dugué a terme recentment a la Conselleria es va posar en relleu que aquest problema “afecta les aus marines de les Balears, però té lloc fora de les Balears. Aquí, a les Illes, la captura accidental és molt limitada i no és un factor limitant, pel tipus d’arts de pesca i per la pràctica de l’activitat pesquera. Malauradament -adverteix Mayol-, el virot petit pot estar patint un problema greu de captura accidental a la costa peninsular, ja que l’espècie es mou entre les Balears i la costa catalana i la costa del Llevant, i també a les costes de Portugal i del Cantàbric”.

Expectatives de futur

Sobre les expectatives de futur del virot petit, Mayol creu que “hi ha un punt d’optimisme, tot i que la informació més fiable -matisa- seria conèixer-ne la població real en relació amb la xifra potencial, és a dir: quants de virots petits podria arribar a haver-hi en la millor situació de conservació possible? Aquesta és una pregunta molt difícil i jo crec que ara mateix no la pot contestar ningú. El més important -recalca- és que la tendència de declivi del virot petit no continuï, i això no serà feina d’un any, sinó que és una feina llarga”, admet Mayol. Per aconseguir-ho, emfatitza que les colònies no han de tenir cap “factor limitant” que les perjudiqui, com en el cas de diversos carnívors introduïts. En aquest sentit, informa de diferents accions de conservació a desenvolupar properament, com completar l’eliminació de genetes i moixos a Cabrera; millorar la gestió de la població de moixos a Formentera; instal·lar una barrera anticarnívors a la Mola de Maó (Menorca) gràcies a una subvenció del projecte estatal Life+Indemares, i prosseguir les campanyes de desratització a diversos illots, començant per Tagomago (Eivissa), que serà un dels punts d’actuació prioritària.

GRUP DE TREBALL CONTRA LA CAPTURA ACCIDENTAL

Per reduir el problema de la captura accidental, Medi Ambient ha començat a fer feina amb el Ministeri per muntar un grup tècnic de treball, de caràcter estatal, però que podria incloure la participació de Portugal. També s’intensificarà la col·laboració amb els grups científics, tenint en compte, però, que una part és la recerca i l’altra és la conservació. Sobre aquesta darrera, des de la Conselleria es preveu fer un seguiment i una anàlisi de tota la informació disponible per verificar el pes que suposa el factor de la captura accidental; difondre entre les flotes pesqueres mesures de mitigació de les distintes modalitats de pesca i sobre les distintes espècies; crear una xarxa d’informadors voluntaris a Cabrera entre els pescadors i personal de neteja de platges i de la costa per detectar incidents de captura accidental o animals morts a platges, i fer un seguiment continuat dels efectius reproductors de les colònies de virot petit, com a mínim, de la Mola de Maó, illa de l’Aire, sa Cella, Cabrera, Malgrats, la Conillera d’Eivissa i s’Espalmador.