Portada 01/12/2017

Les barraques de la Comuna, el llegat del bosc habitat

Ses Milanes convoca una jornada popular per reproduir la feina de construcció artesanal dels antics carboners a la serra de Tramuntana

i
Enric Culat
6 min

Les barraques i els rotlles de sitja de carboner són encara, avui dia, un dels elements més característics de la serra de Tramuntana, vinculats a l’antiga presència humana en aquesta part de Mallorca. Aquests elements, però, es troben en procés de degradació i quasi desaparició, a pesar de la feina desinteressada de diverses persones i entitats locals. Carbonejar -és a dir, la conversió de la llenya i dels matollars dels boscos de la Serra en carbó vegetal- va ser una les activitats econòmiques més importants a Mallorca gairebé fins a la meitat del segle XX, segons expliquen autors experts en el tema com Jaume Severa, Gaspar Valero i Tomàs Vibot, entre d’altres. La producció de carbó vegetal es feia durant els mesos de primavera i estiu, amb un acord segons el qual el carboner prenia en arrendament la parcel·la de bosc d’on havia de treure la llenya i havia de bastir la sitja i la barraca. Aquest terreny, que podia tenir diverses quarterades de superfície, s’anomenava ‘ranxo’.

Ses Milanes és una iniciativa pedagògica innovadora que pretén posar els infants en contacte amb la natura, dins el terme municipal de Bunyola, ensenyant-los tota una sèrie de valors vinculats al medi ambient i el respecte per la biodiversitat, el paisatge i elements etnològics com les antigues barraques, rotlles de sitja i ranxos. Ses Milanes desenvolupa moltes altres activitats complementàries, la majoria de les quals són sobre el terreny, com campanyes de neteja del bosc i jornades dedicades a la reconstrucció de les barraques de carboner per contribuir així a la conservació del medi natural i la recuperació del patrimoni del nostre entorn. En aquest mateix context, el proper 16 de desembre es farà una activitat de reconstrucció de la barraca de carboner de sa Llebrenisca, ubicada molt a prop de la zona recreativa de Cas Garriguer a Bunyola. La idea és reproduir la feina de construcció artesanal dels antics treballadors del bosc amb pedres, barres de pi, branques i càrritx. Ses Milanes ha previst acompanyar la feina amb històries per a grans i petits, contades pel periodista i divulgador Joan Carles Palos. La jornada començarà a les 10 h i, un cop acabada la feina, els assistents tindran l’opció de compartir un dinar de fideus de carboner tradicionals i vegans a Cas Garriguer.

Adrià Ramírez i Mika Noguera són membres de ses Milanes i coorganitzadors d’aquesta jornada, que ells creuen “molt representativa i vital” perquè d’alguna manera “connecta amb el passat” de Mallorca i de Bunyola, un poble on històricament sempre hi ha hagut molta activitat vinculada als carboners. “Reconstruir aquest passat i convidar a la jornada antics carboners que vivien aquí -argumenten- ens permet recuperar una part d’aquella època per fer un lligam amb els valors mediambientals del present”. A Bunyola ja fa dies que es preparen els materials per restaurar aquesta construcció. També s’ha fet una feina prèvia de documentació sobre les tècniques més apropiades, en part gràcies a l’experiència de la primera reconstrucció feta l’any passat a la barraca ubicada al camí de la cova de l’Aigua i que va rebre l’assessorament de Magdalena Sintes, que ja n’ha reconstruït unes quantes més i suma més de 30 anys localitzant barraques a la Comuna. En aquesta zona es calcula que queden més de cent barraques, de les quals, per ara, només cinc han estat restaurades. En principi, l’activitat a sa Llebrenisca estava prevista just per a avui, però la possibilitat de pluges i neu ha fet que els organitzadors posposin la jornada a dia 16. Mentre no arriba aquest dia, s’acabaran de recopilar tots els elements necessaris per fer la reconstrucció, com unes branques de pi jove que ja han estat tallades i que serviran per fer l’estructura del capell de la barraca. Els organitzadors també han agafat càrritx i l’han posat a assecar. Quan arribi el moment, servirà per cobrir la part de dalt de la barraca.

Encara ningú no ha fet un catàleg científic de tots aquests elements arquitectònics dispersos a la serra de Tramuntana, però sí que hi ha algunes publicacions divulgatives sobre la feina dels carboners escrites pels autors abans esmentats i que expliquen que, una vegada contractat el ranxo, es construïa la barraca on havia de viure el carboner, que sovint l’habitava en companyia de tota la família i generava diverses agrupacions de barraques en un mateix ranxo.

Construccions senzilles i familiars

La barraca era una construcció molt senzilla, de planta quadrangular o circular, amb parets de pedra seca que tenien una alçada de poc més d’un metre i mig. Sobre la paret es bastia una coberta cònica que constava d’una armadura feta de troncs prims, ben recoberta després de branques, mata i càrritx. Els ranxos més importants disposaven d’un forn per coure pa construït amb pedra calcària. El rotlle de sitja era una superfície circular i empedrada amb canals per on circulava un poc d’aire que ajudaven a la combustió de la llenya, però sense cremar-la. Damunt l’empedrat, s’hi posava una massa de pedres i terra que afavorien la cocció.

Joan Carles Palos posa en valor el fet que, al llarg de centenars d’anys, i fins al segle XX, la Serra ha estat “el gran rebost de la societat mallorquina”, perquè possibilitava el funcionament de les llars, gràcies a una sèrie d’activitats quotidianes -fabricant calç, llenya, carbó o gel, que després es baixaven als pobles. “Tot això no és una simple anècdota -adverteix Palos-, sinó que configura un patrimoni de l’activitat humana i de la nostra pròpia història. El territori és com un gran llenç sobre el qual nosaltres anam pintant una sèrie de capes. Ara el que tractam de fer entre tots, per exemple gràcies a l’activitat que prepara ses Milanes a sa Llebrenisca, és rellegir el territori. Per això és important restaurar barraques de carboners, perquè és una manera de valorar el que hem fet i el que som”, conclou aquest expert a recopilar i divulgar dades vinculades al nostre patrimoni.

La producció de carbó

Tornant a l’activitat dels antics carboners, Severa, Valero i Vibot recorden que, quan es tenia la infraestructura muntada -barraca, forn de pa i rotlle-, podien començar les activitats productives. Primer s’havia de tallar la llenya, generalment d’alzina i de pi. Després es muntava la sitja, amb els troncs més grossos al centre i els més prims a l’exterior. Quan la sitja havia adquirit una forma cònica, es recobria de feixos de branques, sobre els quals es posava una capa de terra fina. L’objectiu era coure la llenya sense cremar-la i convertir-la en carbó. La cocció durava uns deu dies. Un cop refredada, es treia el carbó i es col·locava en uns recipients anomenats sàrries, que els traginers duien fins als pobles o fins a Palma, on era venut.

Altres elements característics i tradicionals a la Serra eren els forns de calç, un material que antigament tenia un paper important dins la vida quotidiana de Mallorca i que s’usava no només en la construcció com a argamassa o morter, sinó per a l’aïllament tèrmic de les cases, per a desinfecció i higiene. Els forns de calç eren unes construccions cilíndriques, ubicades a prop de terrenys de roca calcària. Es construïen generalment en indrets amb pendent per tal de poder carregar-los i buidar-los amb més facilitat i per evitar l’acumulació d’aigua en cas de pluja. Finalment, un altre element singular de l’arquitectura de la Serra eren les anomenades cases de neu o dipòsits d’emmagatzematge per guardar neu, un producte que llavors era molt preuat per a usos medicinals i hospitalaris.

Les tasques de la jornada de construcció de la barraca de carboner de sa Llebrenisca de dia 16, obertes a la participació voluntària de tothom, consistiran a assegurar primer les pedres del que queda a la barraca; després es farà l’estructura de la capçana amb les barres de pi, es cobrirà amb branques de mata, arbocera i ciprell per donar-li cos i resistència, i finalment s’hi posarà càrritx per protegir l’interior de la barraca de l’aigua i del vent. Es netejaran els voltants i es reconstruirà el rotlle de sitja de davant. Més info a https://www.facebook.com/sesmilanes/

CRÉIXER EN CONTACTE AMB

LA NATURA

Ses Milanes és una associació pedagògica de criança a la natura creada a Bunyola el 2014. Els infants -actualment una quinzena de 2 a 6 anys- creixen dia a dia en contacte amb la natura, concretament al bosc de la Comuna, sempre acompanyats per Patricia Torena i Linda Botinelli, dues educadores que són màster en pedagogia en natura. Es fomenta el joc lliure i la relació estreta amb el bosc. S’impulsa així un canvi en la percepció de l’entorn: la natura no és un bé de consum, és el fonament de la nostra existència. “Volem que el medi ambient sigui la casa dels nins, i a partir d’aquí, que ells ho interioritzin des d’un punt de vista positiu. Els infants aprenen a ser autònoms i desenvolupen la seva creativitat i imaginació en funció de la seva curiositat”, diu Mika Noguera. “Estam al·lucinats de com de bé reaccionen els nostres fills; creixen dins un entorn de natura, les oportunitats, dificultats o espais més reconfortants de la qual coneixem perfectament. Han creat una relació amb el bosc que durarà tota la vida”, hi afegeix Adrià Ramírez. Ses Milanes col·labora amb el GOB, Ondine i altres entitats amb què desenvolupen projectes mediambientals i científics.

stats