“EL PEIX DE piscifactoria no és ni millor ni pitjor, sinó diferent del que ha estat pescat a la mar. No és comparable perquè el de granja sempre té la mateixa talla, qualitat, seguretat alimentària i el mateix preu. El peix salvatge, amb el temps, serà un producte escàs i de luxe. Nosaltres, en canvi, asseguram una producció continuada de proteïna cultivada”. Alberto Morente és el director de producció i distribució d’alevins del grup Culmárex i responsable d’Aqüicultura Balear, una granja ubicada al Coll d’en Rabassa, devora Cala Gamba (Palma), que cada any produeix fins a 40 milions d’alevins d’orades i de llobarros.

AQÜICULTURA BALEAR FUNCIONA des de l’any 2000 i pertany al grup Culmárex, que disposa de deu instal·lacions distribuïdes al llarg del litoral peninsular, entre la costa valenciana i l’andalusa. Fa 25 anys el grup va començar amb una primera instal·lació a Águilas (Múrcia). Ara Culmárex es líder en producció de peix en gàbies al litoral mediterrani. La cria d’alevins està centrada, bàsicament, a la piscifactoria de Palma i és considerada com una de les més estratègiques, tant per la seva situació geogràfica al Mediterrani com per la qualitat del pou que nodreix la granja. L’aigua salada emergeix filtrada de les roques a 20 graus centígrads de temperatura constant sense oxigen, sense sòlids en suspensió i sense bactèries, segons afirma Morente. Una petita depuradora reutilitza l’aigua gràcies a bactèries que “digereixen” els productes de rebuig: fecals, amoni i altres partícules que produeixen els peixos. D’aquesta manera l’aigua es depura i torna a entrar al circuit.

UN ALTRE DELS trets més particulars d’aquesta piscifactoria és la tasca de R+D, enfocada a les tècniques més innovadores de selecció genètica en exemplars reproductors i en la prevenció de malalties. Així, la producció d’orades disposa d’un programa específic de selecció genètica que es desenvolupa en col·laboració amb el CDTI (Centre per al Desenvolupament Tecnològic i Industrial), l’Inia (Institut Nacional d’Investigació i Tecnologies Agràries i Alimentàries ), la Universitat de Santiago i Aquigen, una empresa derivada d’aquesta universitat. La selecció genètica es fa amb marcadors microsatèl·lits -seqüències d’ADN de cadascuna de les diferents famílies o línies de sang identificades amb reproductors agafats del seu medi natural o d’estocs comprats a d’altres empreses. Se seleccionen les famílies amb un millor rendiment -les que creixen més ràpid en menys temps- i es rebutjen la resta.

LES ORADES NO presenten cap problema seriós perquè són més resistents, però els llobarros no suporten tan bé les malalties i l’estrès. Per això Aqüicultura Balear posarà en marxa, al llarg de l’any, un programa de selecció genètica per aconseguir una major resistència als nodavirus, fer un control de sexe i augmentar el creixement dels peixos. Per combatre els nodavirus s’empraran eines genòmiques avançades que ja s’estan fent servir a altres països per a espècies com ara el salmó. Es tracta d’un projecte molt ambiciós i pioner a Espanya que analitza els identificadors QTL de l’ADN per saber la resistència a les malalties de les famílies seleccionades. “Sona a ciència ficció, però això ja es fa en porcs, pollastres i vaques des de fa temps”, apunta Morente.

EL PROCÉS DE selecció genètica del llobarro tindrà un apartat de col·laboració amb l’IMEDEA. L’institut de recerca mallorquí s’ocuparà de la identificació del sexe d’aquesta espècie de peixos a traves del laboratori de què disposa al Port d’Andratx el LIMIA (Laboratori d’Investigacions Marines i Aqüicultura). El projecte pretén cercar una solució al problema derivat del fet que en el cultiu en captivitat, a 20 graus centígrads, hi ha més proliferació de mascles que femelles. “Hem d’equilibrar aquesta diferència, sobretot si tenim en compte que la femella d’aquesta espècie creix més i resisteix millor les malalties”, argumenta Morente.

LES CONDICIONS METEOROLÒGIQUES i el canvi climàtic també poden influir notablement en la producció de peixos. Es tracta d’espècies que, com que són d’aigua calenta, es desenvolupen molt millor a l’estiu -entre juny i setembre-, l’època més favorable per al seu creixement. Conseqüentment, l’estiu passat ha estat idoni per a la piscifactoria mallorquina, “perquè ha estat molt llarg, mentre que aquest hivern també està sent propici perquè les temperatures no han baixat gaire”, recorda Morente.

EL PERCENTATGE DE supervivència, des que la larva eclosiona fins que arriba als 15 grams (període juvenil) es del 30%. Això vol dir que de cada milió d’alevins en sobreviuen uns 300.000 exemplars. Els 40 milions d’alevins que produeix la piscifactoria de Palma després es traduiran en 20.000 tones anuals de peix que seran distribuïdes per totes les granges espanyoles. De tota la producció del Grup Culmárex, el 70% es ven a Espanya i l’altre 30% s’exporta. Totes les peixateries i punts de venda porten o “haurien” de portar una etiqueta en la qual s’especificàs si el peix prové de la llotja o és d’aqüicultura, així com el nom de l’empresa que l’ha produït.

MORENTE RECORDA QUE els darrers anys han estat complicats a causa de la crisi econòmica: “la piscifactoria és un sector d’alt risc -adverteix- perquè des que comences fins que vens el peix, en total uns dos anys i mig, poden passar moltes coses. Amb l’orada hem estat perdent diners i tot just ara començam a estabilitzar l’oferta i la demanda”, segons admet el responsable d’Aqüicultura Balear. Les xifres de negoci d’aquesta empresa apunten a una venda anual de 15 milions de euros, amb uns marges de rendibilitat del 15% aproximadament. La granja mallorquina, que el 2011 fa fer una ampliació i modernització de les seves instal·lacions, disposa d’un centenar de treballadors. “Acomplim totes les normes de seguretat i passam tots els controls sanitaris. Som una producció industrial i les nostres instal·lacions ocupen un espai determinat, és cert, però, és que una granja de porcs no està ocupant un espai, també?” es demana el responsable de Aqüicultura Balear.