CIÈNCIA

Una multiplataforma per lliscar damunt ones de ciència

Una boia oceanogràfica del SOCIB ubicada al canal d’Eivissa registrà dia 21 una onada de 10,12 metres, un dels majors registres de la història en aigües de Balears
Una multiplataforma per lliscar damunt ones de ciència

El passat dia 21, la boia ubicada al canal d’Eivissa del Sistema d’Observació Costera de les Illes Balears (SOCIB) va registrar una onada individual de 10,12 metres. El registre va tenir lloc exactament a les 21 h d’aquell dia, amb fort vent de component nord i nord-est i enmig d’un important temporal que, en aquelles dates, va deixar les Pitiüses gairebé incomunicades per mar. No és un rècord històric en aigües de Balears, però s’hi acosta. Aquesta mateixa boia ja va registrar l’1 de desembre de 2013 una altura d’ona de 10,31 metres, mentre que la boia de Maó -de la xarxa de Ports de l’Estat- va mesurar, en el novembre de 2001, una onada individual de 13,6 metres, la més alta del Mediterrani occidental registrada i de la que es té coneixement fins ara.

El rècord estatal l’ostenta la boia de Villano-Sisargas, també de la xarxa de Ports de l’Estat, davant del cap Vilán (la Corunya), on el 6 de gener de 2014 a les 12 h es va registrar una ona gegant de 27,81 metres. És el que es coneix com una ’freak wave’, onades grans, vagabundes i espontànies que generalment no s’expliquen per l’estat de la mar ni per terratrèmols, i que constitueixen una greu amenaça per a les infraestructures costeres i per a tot tipus de vaixells, fins i tot els més grans. No tenen res a veure amb els tsunamis, que alhora provoquen un altre tipus d’ones, amb longituds molt més grans i generades per desplaçaments de grans masses d’aigua que es propaguen a gran velocitat. Els tsunamis només es tornen perillosos a mesura que s’acosten a la costa i no suposen cap perill per a la navegació.

Tot tipus d’usos

A Balears no tenim onades “monstruoses”, ni solem tenir tsunamis, però en canvi disposam d’una xarxa de boies que representen punts molt importants d’informació meteorològica i de recopilació de dades oceanogràfiques, amb tot tipus d’usos per a la navegació, esplai, turisme, afectació en els sediments de platges, corrents, construcció d’infraestructures costaneres i portuàries, dics, i globalment de gran utilitat per a la ciència. Estan instal·lades en alta mar o prop de la costa amb l’objectiu de mesurar paràmetres de gran interès per a la oceanografia, com els corrents marins, la temperatura de l’aigua o l’onatge, entre d’altres, i de subministrar tota aquesta informació en temps real. Gràcies a l’obtenció de sèries de dades temporals, es poden analitzar les situacions passades i elaborar prediccions de futur.

La boia del canal d’Eivissa del SOCIB està fondejada a 800 metres a un punt entremig entre Sant Antoni de Portmany i Dénia. Com tota la resta de boies oceanogràfiques, mesura dos tipus d’ones: les individuals i les d’altura ‘significant’. Les primeres fan referència a les de més dimensió que esdevenen al llarg d’un període de temps, mentre que les segones són producte d’un resultat estadístic que coincideix amb la mitjana del terç de les onades més grans. Les individuals solen ser 1,6 vegades la mida de les ones ‘significants’.

Cinc boies oceanogràfiques

Balears disposa actualment de cinc boies oceanogràfiques. Tres pertanyen a la xarxa de Ports de l’Estat -dependent del Ministeri de Foment- i estan ubicades a Maó, Capdepera i la Dragonera. Per la seva banda, el SOCIB té dues boies oceanogràfiques, l’esmentada instal·lada al canal d’Eivissa i una altra de fondejada davant de cap Enderrocat, a la part més oriental de la badia de Palma (Llucmajor) i dins de la reserva marina de la badia de Palma. La instal·lació de les dues boies del SOCIB respon a l’adequació de diversos projectes paral·lels que desenvolupa aquest centre, que té la seu principal al Parc Bit i que disposa d’un complex sistema multiplataforma per tal de proveir institucions, empreses i la societat en general de tot un flux de dades oceanogràfiques, serveis de simulació numèrica i noves tecnologies, i contribuir així a la investigació marina i costanera.

D’aquesta manera, la boia instal·lada al canal d’Eivissa té la seva justificació pel fet que la zona es tracta d’un “punt calent” de biodiversitat al Mediterrani perquè és lloc de trobada d’aigües mediterrànies amb aigües atlàntiques. Respecte de la badia de Palma, les dades d’onatge recollides per la boia del SOCIB es complementen, de manera habitual, amb estudis topobatimètrics per comprovar l’estat del sediment de la Platja de Palma. L’observació inclou una sèrie d’estacions meteorològiques i un sistema de càmeres fixades a diferents hotels, entre Can Pastilla i l’Arenal, que agafen imatges i permeten determinar l’evolució de la línia de costa.

Tomeu Cañellas és responsable del servei de divulgació i educació del SOCIB, doctor en ciències marines especialitzat en onatge, i explica que les boies d’aquest centre multiplataforma són semblants a les altres boies de la xarxa de Ports de l’Estat, “amb la diferència que nosaltres, tot d’una que tenim la boia operativa -puntualitza-, l’associam a un altre servei, projecte o ‘glider’ (robot submarí), que va sempre complementat a cada boia, i en conseqüència podem disposar d’una visió més àmplia per saber el que està passant a una zona i en un moment determinat, per exemple un temporal, l’altura de les ones o la temperatura i salinitat, per comprovar com es mesclen les aigües els mesos d’hivern”.

Boies de dos metres d’alt

Operatives des de 2013, les dues boies oceanogràfiques del SOCIB tenen uns dos metres d’alt (en la part visible o no submergida), funcionen amb energia solar i disposen, en la part exterior, de sensors de vent, temperatura, humitat, radiació i pressió. També tenen un sensor d’onatge per determinar l’altura de les ones. La part submergida de les boies inclouen un perfilador, que indica la velocitat i la direcció de l’onatge; sensors de conductivitat i temperatura a 20, 60 i 100 metres; sensors per mesurar les propietats de l’aigua (oxigen, pH, conductivitat, clorofil·la, terbolesa, etc.) i un correntòmetre per detectar la intensitat dels corrents. Fa pocs dies els tècnics del SOCIB van procedir als treballs de manteniment de la boia de la badia de Palma. Periòdicament, se n’ha de comprovar l’estat de les bateries i netejar-ne els sensors per llevar-los el ‘biofouling’, una extensa colònia de microorganismes (algues i animals) que s’aferren a la boia i que poden arribar a interferir la tasca dels sensors. D’aquesta feina, se n’encarrega l’equip tècnic de manteniment de l’instrumental oceanogràfic del SOCIB, compost per cinc persones, que, a més de revisar tot el material, s’ocupen d’instal·lar tot tipus d’aparells com mareògrafs, estacions meteorològiques, càmeres, etcètera.

Encara que la finalitat sigui la mateixa (obtenir sèries temporals llargues per poder estudiar les ones), tant el SOCIB com Ports de l’Estat s’encarreguen cada un de les seves pròpies boies. Això no treu que l’intercanvi d’informació entre les dues entitats sigui constant, “tal com hem fet aquests dies de temporal -puntualitza Cañellas- per veure com anaven els registres de les boies oceanogràfiques i en conseqüència poder alertar navegants i preveure possibles desperfectes al litoral. Per part nostra -afegeix Cañellas referint-se al SOCIB-, visualitzam, interpretam i oferim les dades en temps real a través dels dominis http://www.socib.eu/ i http://www.medclic.es/ca/ perquè tothom les pugui consultar gratuïtament en el moment que vulgui”. A més, el SOCIB disposa d’un servei de predicció d’onatge de Balears, també a través de la plataforma web, que es pot consultar a tres dies vista i que ha estat elaborat amb un model específic. En definitiva, i segons recorda Cañellas, el SOCIB té una multiplataforma operacional per estudiar les onades, preveure-les i en tot cas treure’n el millor partit possible, tal com fan els amants del kitesurf o del surf, i que gràcies a les prediccions d’onatge, poden triar les millors platges per practicar el seu esport favorit.

EL MAR COM A RECURS EDUCATIU

Les noves tecnologies oceanogràfiques al servei de la gestió de la Mediterrània que impulsa el SOCIB és justament el tema de la conferència inaugural -a càrrec de Joaquim Tintoré, director del SOCIB- de les I Jornades sobre l’ensenyament de les ciències, que es duran a terme els propers dies 3 i 4 de febrer al CaixaFòrum Palma. Les jornades estan organitzades pel Consell General de Col·legis de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències, la Delegació del CSIC a Balears, el SOCIB i l’Obra Social la Caixa, i van dirigides, principalment, al professorat de Primària i Secundària amb la intenció de promocionar els conceptes relacionats amb les ciències marines i l’oceanografia i integrar-los en els programes educatius dels centres escolars. Es tracta d’oferir eines i recursos educatius innovadors adaptats als projectes curriculars amb l’objectiu d’augmentar la cultura oceànica dels estudiants.

Totes les sessions són gratuïtes i cada participant podrà assistir a les conferències plenàries, a l’espectacle de monòlegs científics i escollir un taller de cadascun dels blocs. La conferència de Joaquim Tintoré tindrà lloc divendres que ve, 3 de febrer, a les 16 hores. La segona es farà el mateix dia 3 a les 19.15 h i versarà entorn dels eriçons, les algues i les meduses amb Ana Villaecusa, professora de Biologia i presidenta de diverCiencia (Algesires). La darrera conferència es realitzarà dissabte, 4 de febrer, a les 13.15 h amb Ana Payo, Adrià Garcia i Amanda Far, que xerraran dels monòlegs amb humor científic. Més informació a http://www.medclic.es/ca/news/Eventos/el-mar-com-recurs-educatiu-obert-el-termini-dinscripcio-les-i-jornades-sobre-lensenyament-de-les-cie.html