CIÈNCIA

El pop de roca surt del seu amagatall

L’Imedea i el LIMIA impulsen una prova pilot per ampliar els coneixements científics de les poblacions d’‘Octopus vulgaris’ al port d’Andratx
El pop de roca surt del seu amagatall.

Oportunista, solitari, cosmopolita, invisible, depredador, carronyaire, adaptatiu, esmunyedís, estrateg, intel·ligent, nerviós, curiós, abundant, enigmàtic, simpàtic, gastronòmic... però gairebé desconegut per la ciència! Els coneixements sobre el pop comú o pop de roca ( Octopus vulgaris) són més aviat escassos, tòpics i bastant generalistes. A pesar de ser una espècie molt popular, se’n desconeixen els aspectes científics més transcendents: quants n’hi ha? On es troben i on es reprodueixen? A quin ritme creixen? Per primer pic, un grup d’investigadors balears s’ha decidit a cercar respostes i ha posat en marxa un estudi sobre les poblacions del pop a la costa mallorquina. L’objectiu: conèixer amb detalls la biologia i l’ecologia d’aquesta espècie per tal de col·laborar en futurs plans de gestió, en cas que siguin necessaris per a la seva conservació, per a les pesqueries o per a posteriors treballs científics.

Així, un equip d’investigadors de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea), amb el suport del Laboratori d’Investigacions Marines i Aqüicultura (LIMIA) del Govern dels Illes Balears, està estudiant des de l’octubre passat les poblacions de pops que habiten a zones somes i portuàries, més concretament al port d’Andratx, aplicant noves i pioneres tècniques de marcatge i recaptura i elaborant models estadístics que permetran conèixer amb més precisió diferents aspectes transcendents d’aquestes poblacions. El coordinador i principal responsable d’aquest estudi és Pablo Arechavala, doctor en ciències del mar i investigador postdoctoral del Grup d’Ecologia de Peixos del Departament d’Ecologia i Recursos Naturals de l’Imedea, que explica que el projecte sorgeix d’una inquietud personal per contrarrestar la desconeixença i la manca d’estudis tècnics sobre el pop, “al contrari del que passa amb altres espècies emblemàtiques de Mallorca com el raor o la llampuga, que tenen un gran interès econòmic i pesquer”. A les Balears, els pops de roca es capturen de moltes maneres: amb tremalls, nanses, arrossegament, pesca submarina, sistemes artesanals des de la costa o des d’una embarcació amb ‘tiradores’ amb l’ajut d’una pedra que es llança com a reclam. La flota pesquera professional també en captura, tot i que no existeix una pesqueria específica que tingui aquesta espècie costanera com a objectiu, com sí que passa a altres llocs de la Mediterrània.

Característiques del pop comú

El pop comú és una espècie abundant a les aigües del Mediterrani i l’est de l’Atlàntic. Habita aigües costaneres de fons rocosos i sorrencs, en els primers 50 metres de fondària, encara que també pot ocupar zones d’algues, praderies de fanerògames marines i zones fangoses de més profunditat. Des del punt de vista tròfic, és una espècie oportunista que s’alimenta tant de crustacis, mol·luscs i peixos com d’altres pops (canibalisme) o de carronya. Les zones portuàries o badies amb un cert impacte antropogènic, caracteritzades pels seus fons tous i aportacions de matèria orgànica, són àrees propícies per a l’assentament dels pops, ja que hi troben aliment i refugi amb certa facilitat. “Es poden adaptar molt bé a aquests ambients”, apunta Arechavala. Una de les seves estratègies és créixer molt ràpid per evitar depredadors i arribar a la maduresa tan aviat com sigui possible. Tenen un cicle de vida bastant curt, d’entre un i dos anys. Abans de pondre els ous -generalment a la primavera-, les femelles solen quedar immòbils amagades a una cavitat. Es tracta d’una espècie bàsicament solitària i sedentària que efectua curts recorreguts, tot i que no se sap amb certesa amb quina freqüència es mouen ni les distàncies que recorren.

Els investigadors de l’Imedea han triat el port d’Andratx per desenvolupar-hi el seu estudi per diversos motius. En primer lloc, perquè hi ha les dependències del LIMIA i això implica poder comptar amb el suport tècnic i humà d’aquest centre, que per altra banda disposa d’una activitat d’aqüicultura que genera restes de matèria orgànica que atreu els pops. Un altre element molt important, a més dels nutrients, és el refugi que els proporcionen les esculleres, els ancoratges de les embarcacions i tota casta de residus sòlids urbans que s’hi troben, com caixes, neumàtics, botelles i en general qualsevol estructura que aquesta espècie sabrà apreciar en la seva mesura per tal d’amargar-s’hi a dins. A més, el port d’Andratx, per les seves característiques orogràfiques, configura una badia molt tancada que facilita l’estudi dels pops i en propicia la supervivència.

OctoPITs

El projecte, que té per nom l’acrònim OctoPITs, és finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat -amb ajuts postdoctorals de les convocatòries Juan de la Cierva- i consisteix, en la seva primera fase, a aplicar tècniques noves de marcatge i recaptura. Primer s’agafen els pops del port d’Andratx amb unes nanses, després s’anestesien perquè no s’estressin i tot seguit se’ls insereixen uns microxips que permeten el reconeixement de cada individu, obtenint així dades rellevants sobre les seves poblacions (pes, sexe, lloc on es troben, etc.). Una vegada marcats, es retornen al mar al mateix lloc on havien estat capturats. En cas de recaptura, la identificació es fa amb un lector electromagnètic que activa el microxip i aixó s’obté una valuosa i detallada informació sobre els seus moviments, el creixement, l’ús de l’hàbitat i l’àrea de desplaçament.

En una segona fase, les dades seran processades amb complexos models matemàtics que permetran establir estimacions d’abundàncies, moviments i distribució dels pops en funció de les condicions ambientals o els diferents usos de la costa. Els investigadors es plantegen, sempre que puguin aconseguir més finançament, ampliar la zona de prospecció a la badia de Palma i la badia d’Alcúdia, llocs on se sap que el pop de roca també és abundant. “Això ens permetria comparar poblacions i saber si poden créixer més en funció de la zona on es troben”, puntualitza l’investigador principal del projecte. Una altra de les hipòtesis per demostrar és saber si els pops també es reprodueixen dins del port. Per això, a part de capturar-los, els científics també fan busseig per tractar d’observar-los i veure com són els seus hàbitats i quin tipus de cavitats fan servir al port. “A mesura que entrem a la primavera, tractarem d’observar femelles en període de gestació. El port podria ser una àrea propícia per pondre-hi ous, però és una de les coses que volem demostrar”, assenyala Arechavala.

De moment, l’estudi continuarà desenvolupant-se almenys fins a la primavera i amb la intenció de prolongar-ho un any més si l’equip troba més pressupost per part d’alguna institució, insisteix l’investigador. En aquest cas, el projecte esdevindria encara més ambiciós, ja que s’implantarien als pops uns sensors intel·ligents per transmetre dades en temps real i poder saber, per exemple, si els individus són més actius de dia o de nit, quins són els seus moviments, recorreguts, patrons de comportament, el nombre d’individus o el percentatge de supervivència, entre altres paràmetres. La idea seria estendre el projecte a tota l’illa i compartir coneixements amb altres centres, com el IEO i el SOCIB.

Durant les pròximes setmanes es farà una primera prova en els tancs del LIMIA amb aquest tipus de sensors, semblants als que altres equips de l’Imedea ja han fet servir amb els raors, per veure si funcionen i comprovar la capacitat dels pops per llevar-se’ls del damunt, cosa que implicaria un inconvenient important. Si les proves són satisfactòries, potser amb el temps els científics arribaran a saber com és la vida d’un pop al llarg de les 24 hores del dia, com en el cas de Hank, el personatge més complex i fascinant de la pel·lícula Buscant la Dory.

LA MARCA, EN EL TERCER DELS VUIT BRAÇOS

La marca que es posa als pops en el projecte OctoPITs es col·loca just a la part superior del tercer braç començant per l’esquerra (els pops tenen vuit braços). És un petit microxip que s’injecta sota la pell, semblant al que porten els cans i els moixos. “De moment, estam molts satisfets de la seva fiabilitat. Aquesta tècnica de marcatge gairebé no s’havia implantat mai al Mediterrani occidental, només hi ha precedents a Itàlia, Grècia, Galícia i les Canàries”, explica Pablo Arechavala. Ell mateix i Mario Minguito, un estudiant de màster que col·labora en el projecte, ja s’han encarregat de marcar més de 50 individus, entre els quals han sortit, de moment, una dotzena de recaptures. Respecte al pes, s’han marcat exemplars des de menys de 50 grams fins a 3,5 quilograms; la mitjana, però, va d’1 a 2 quilograms. “Pensam que el seu radi de moviment al port d’Andratx és d’un quilòmetre, o poca cosa més, però hi ha estudis anteriors que apunten que es poden arribar a moure fins a cinc quilòmetres, tot i que en aquest cas probablement es tracta d’animals més grans que viuen a una major profunditat”, argumenta el coordinador del projecte.