La tropicalització de la Mediterrània

‘Halimeda incrassata’ és una alga invasora procedent del Carib que ha colonitzat part de la costa mallorquina amb capacitat de transformar l’ecosistema i alterar la dinàmica tròfica
INVASORES Laura Royo, tècnica superior d’investigació del Grup d’Ecologia de Macròfits Marins de l’Imedea, va parlar d’Espècies infasores marines; una amenaça global amb conseqüències locals. / IMEDEA / E. C.

"Quan em vaig tirar des de l’únic esglaó per on es pot entrar a l’aigua al dic de l’oest, tot d’una em vaig fixar que, al damunt d’una roca plana de 2 x 2 metres, hi havia una colònia d’algues. No les havia vistes mai a cap altre lloc del dic. Les miraré un altre dia amb més llum per saber si estan aïllades i així saber si s’expandeixen en aquesta pedra. La propera vegada en faré més fotos”. Una submarinista i usuària de la plataforma Observadors del Mar va fer aquesta publicació el 26 d’octubre, després de fer una immersió a la zona del dic de l’oest de Palma. Només dos dies després, va tornar a bussejar al mateix lloc i, en acabar, va escriure el següent: “Enmig de la colònia d’algues que vaig trobar l’altre dia, aferrat a un eriçó, he vist aquests exemplars al mateix lloc”. La submarinista va acompanyar les publicacions amb diverses fotografies de les algues que tant li van cridar l’atenció, i que s’ha comprovat que són exemplars d’ Halimeda incrassata, una alga que darrerament està colonitzant, molt ràpidament, les aigües de Mallorca.

Casualment, les observacions d’aquesta bussejadora gairebé coincidiren en el temps amb les explicacions de Laura Royo, tècnica superior d’investigació del Grup d’Ecologia de Macròfits Marins de l’Imedea (CSIC-UIB), que, en el marc del cicle de conferències ‘El darrer dijous’, que organitza mensualment el GOB a la sala d’actes de la Misericòrdia de Palma, justament va parlar d’ Espècies invasores marines; una amenaça global amb conseqüències locals. Royo també forma part de l’equip científic d’Observadors del Mar, una eina participativa de ciència ciutadana amb la qual s’estableix un diàleg entre la societat i els científics, que coordina l’Institut de Ciències del Mar (ICM) amb la col·laboració d’experts de diferents centres de recerca de l’Estat i internacionals. L’objectiu prioritari d’aquesta plataforma és recopilar i classificar fenòmens que ocorren a la mar per tal de fer recerca sobre problemàtiques que afecten peixos i algues invasores, coralls, meduses, crustacis decàpodes, peixos mediterranis, ocells marins, esponges introduïdes, herbeis marins, singnàtids, deserts marins, nacres, brossa de fons i plàstics. Cada observació es tradueix en una foto i un punt dins el mapa. Hi ha diferents projectes en marxa i de vegades no cal estar dintre l’aigua per registrar observacions i penjar fotografies; també s’hi pot col·laborar, per exemple, des d’una platja, fent caiac o al damunt d’un vaixell.

La Mediterrània és un mar amb espècies endèmiques i hàbitats propis. Des de fa mil·lennis ha estat un mar navegable, cosa que ha afavorit la interacció entre cultures, el comerç i el transport de mercaderies. Però tots els canvis produïts a la Mediterrània també han generat canvis a la natura. La introducció d’espècies exòtiques n’és un exemple. Royo recalca que les espècies “no són ni bones ni dolentes, simplement es converteixen en invasores quan s’altera el seu equilibri natural i l’hàbitat en el qual es desenvolupen a conseqüència d’algun tipus d’activitat humana que ha contribuït a canviar-les de lloc”.

És llavors, quan una espècie s’estableix en una zona sense competidors ni paràsits, quan pot arribar a convertir-se en invasora i esdevenir una greu amenaça per als ecosistemes. Els experts estimen que les espècies invasores són la segona causa de pèrdua de biodiversitat al planeta, després de l’efecte antropogènic, i encara més important que el canvi climàtic i la contaminació. En el cas de la Mediterrània, la principal via d’entrada d’espècies exòtiques és el canal de Suez. En aquest sentit, Royo recorda que des de 1869, quan es va obrir aquesta infraestructura, es va crear “una gran autopista” perquè poguessin passar moltes espècies des del mar Roig cap a la Mediterrània, convertint els vaixells que hi passen en potencials portadors d’espècies invasores. Si tenim en compte que fins al 90% del transport de béns de consum del planeta es fa a través de la navegació marítima, recorda Royo, llavors entendrem millor la magnitud del problema que poden arribar a representar les espècies marines invasores.

Formes de propagació

Una de les formes més habituals de propagació són les aigües de llast, el mecanisme que serveix per estabilitzar els vaixells, que literalment “agafen biodiversitat” de la mar, organismes de fauna i flora que després transporten d’un port a un altre i que de vegades no són propis dels llocs d’origen. Una altra causa molt important d’expansió d’espècies exòtiques és el fouling o microorganismes que queden aferrats al casc de les embarcacions o a les hèlices; també l’efecte d’arrossegament d’àncores i aparells de pesca; l’aqüicultura (a causa de la importació d’espècies d’engreix, algues associades i protozous) i el vessament o fugues d’aigua (deliberades o accidentals) dels aquaris en el medi natural, com en el cas del Museu Oceanogràfic de Mònaco i l’abocament de Caulerpa taxifolia que es va expandir per tota la Mediterrània. Les espècies invasores i el canvi climàtic són dues potencials amenaces per als ecosistemes que, un cop emparellades, poden prendre més força, adverteix la tècnica superior d’investigació de l’Imedea, a causa de la vulnerabilitat de les plantes marines en determinades condicions climàtiques, ja que llavors poden ser més fàcilment atacades per les invasores, i també pel fet que les espècies introduïdes procedents de mars tropicals se senten més a gust i amb més espai per expandir-se.

Un dels casos més preocupants és el de la Halimeda incrassata, una alga invasora detectada per primer cop a la Mediterrània el 2011 gràcies a una observació a la zona de la badia de Palma per part de Fiona Tomás, investigadora del Grup d’Ecologia de Macròfits Marins de l’Imedea i experta en l’estudi d’espècies marines invasores. Aquesta alga té el potencial necessari per transformar l’ecosistema coster poc profund i fins i tot alterar-ne la dinàmica tròfica. Segons un estudi publicat l’any passat a la revista Marine Ecology Progress Series -els autors són Josep Alós, Fiona Tomas, Jorge Terrados, Heroen Verbruggen i Enric Ballesteros-, l’ Halimeda incrassata, que és de color verd fosforescent i creix majoritàriament sobre fons arenosos, podria procedir d’aigües càlides de Florida, Bahames i el mar Carib. Lluny de ser una mera anècdota, la troballa de Fiona Tomás s’ha convertit, des de llavors, en una espècie que a hores d’ara ja ha colonitzat tota la badia de Palma i ha arribat fins a la Colònia de Sant Jordi i Cabrera, segons demostren les inspeccions fetes des de l’Imedea i la plataforma Observadors del Mar.

Els científics es demanen com ha pogut arribar fins aquí aquesta alga. “Realment és difícil de saber i a vegades hem de fer de detectius... En aquest cas concret -argumenta Royo-, sospitam que podria haver arribat a través d’àncores d’embarcacions procedents de l’altra banda de l’Atlàntic”. A dia d’avui es desconeixen els efectes reals que aquesta propagació pot causar a altres espècies natives formadores de praderies submarines, com la posidònia oceànica i la Cymodocea nodosa. Tampoc no està gaire clara la influència sobre determinades espècies emblemàtiques com el raor -l’alga envaeix arenals poc profunds característics del seu hàbitat-, tot i que, paradoxalment, aquest efecte podria fins i tot ser beneficiós. L’explicació és que l’ Halimeda incrassata “ha agafat un nínxol d’hàbitat que fins ara no estava ocupat per ningú i que serveix d’estructura per a petits microorganismes, gambes i crustacis, que són l’aliment dels raors”, argumentà Royo en el transcurs de la xerrada organitzada pel GOB. També s’està estudiant l’efecte sobre altres comunitats per saber-ne el grau d’afectació. Jorge Terrados, director de l’Imedea i coautor de l’esmentat article científic, ressalta la importància de determinar les conseqüències ecològiques de la “invasió” d’ Halimeda incrassata i conèixer de quina manera aquesta espècie pot canviar la dinàmica tròfica de l’ecosistema coster, a més de la seva possible presència a altres illes.

COM COMBATRE LES INVASORES?

L’ Halimeda incrassata no és l’única alga invasora en expansió. N’hi ha d’altres, com la Caulerpa cylindracea, que ja ha colonitzat àmplies zones de l’Arxipèlag i la Mediterrània. D’altres, presents en més o menys mesura a aigües de Balears, són la Lophocladia lallemandii, que és originària del mar Roig; l’ Stypopodium schimperi de l’oceà Índic; l’ Asparagopsis armata procedeix d’Austràlia; l’ Asparagopsis taxiformis també d’Austràlia; l’ Acrothamnion preissii de l’Indopacífic; la Caulerpa taxifolia dels mars tropicals; la Codium fragile sp. fragile del Pacífic Nord i el Japó, i la Womersleyella setacea de les Illes hawaianes.

Abans d’acabar la seva conferència, Royo admeté que, un cop una espècie invasora ja s’ha assentat a un nou lloc, llavors “ja és molt difícil d’erradicar, a més de costós i gens eficient”. Però sí que hi ha coses a fer-hi, puntualitzà, com incrementar la divulgació sobre els problemes ecològics que impliquen determinades pràctiques i tenir sempre en compte que no s’han d’alliberar espècier marines a la mar; que en retirar l’àncora dels vaixells ens hem de fixar que no hi porti res incrustat; tractar de consumir espècies marines autòctones o properes, sempre que això sigui possible; i registrar i fotografiar les algues invasores a la plataforma Observadors del Mar. Podeu trobar-ne més informació a http://www.observadoresdelmar.es/